dimarts, 18 de desembre del 2007

Twisted Land

Més d'una vegada m'he trobat en incomodes situacions amb americans per culpa de misunderstandings varis. I es que en aquest país ho tenen tot ben girat! Ja no parlo de coses senzilles com ara les milles, els peus, les polzades o els farenheits. Això està xupat! No, no, parlo de coses més profundes. De veritats escencials sobre les que es basen tot el nostre sistema de coneixement del món.

Posaré uns quants exemples:
Si algú us digues que els rojos arriben, que pensarieu? Segurament que un grup de comunistes venen de camí. Als USA, en canvi vol dir que els Republicans s'estan acostant. I parlant de Republicans, que jo sapiga a la peninsula els republicans eren d'esquerres i anti-clericals. Ben diferent dels que trobes aquí.
I més encara!
Últimament a espanya la paraula Democrata es la preferida dels PPros, grans enemics de les esquerres i a catalunya la democràcia cristianana no es ps famosa pels seus valors progressistes. En canvi a les ameriques els Democrates son el més semblant que tenen a una esquerra (molt de dretes pels nostres estandards, però es lo que n'hi ha xavals!). Es curiós, no? A per cert els Democrates son els blaus per aquí.
Fixeu-vos que si li diguessis a un roig que es lliberal rebries una pedrada. Això per igual als dos costats de l'Atlantic. Aquí, però, els rojos pensen que els estàs titllant de ser d'esquerres, en canvi a catalunya es pensarien que els hi dius capitalistes! I un llibertari? Aquest solia ser un sinònim d'anarquista, però als USA defineix als conservadors que aboguen per el capitalisme més salvatge... que no deixa de ser un anarquisme mal interpretat.
Tot plegat és un bon galimaties. Ja no se ni qui sóc jo? roig o blau, lliberal o llibertari, monarquic, republicà, demòcrata.... bés a saber! En fi sóc qui sóc i penso el que penso i els d'aqué estàn tots ben bojos!
El meu consell, doncs es que si vens als USA i vols insultar als pro-Bush els hi digueu "Sou una colla d'infectes republicans, rojos i llibertaris!!!!"

diumenge, 2 de desembre del 2007

Qui es creu els diners?

Us heu parat mai a pensar com funciona realment els diner?
Jo ho trobo massa complicat!
Posem un exemple cotidià:
Jo treballo (o ho faig veure) i cobro una beca del MEC.
El MEC te un compte bancari amb uns numeros que diuen que tenen tants diners.
Un cop al mes el banc d'Espanya li diu a un Banc americà que posi un diners al meu compte. O sigui que basicament resten les diners que m'han de pagar del compte del banc d'Espanya i el sumen al meu.
Jo com que tinc una targeta vaig a la grocery store i agafo coses , passo per caixa i dono la meva targeta. Aleshores el banc de la grocery store li diu al meu banc que resti uns diners del meu compte i els suma al compte del super mercat.
En definitiva, des de que el MEC m'ha pagat fins que jo he comprat no hi ha rès tangible que hagi passat de mans. Simplement un seguit de gent que han sumat i restat numeros de diferents comptes bancaris. I tot això sense parlar del preu del diner, que com les divises canvien el seu valor relatiu i de moltres altres coses rares!
I jo em pregunto, com pot ser que això funcioni?
Primer de tot perquè els diners funcinin han de tenir un valor que avans estava sustentat en uns bens físics. Ara la major part dels diners són fets intangibles que se sustenten perquè tothom se'ls creu. Però que passaria si algun dia a la gent se'ls hi girés per no creure's els diners? Que passaria si demà anessis al mercat a comprar i els venedors no volguessin acceptar els papers o les targetes que tenim? I si ells volguessin tenir quelcom tangible a canvi de les seves mercaderies?
Aquesta no és una pregunta tant abstracta. De fet ha passat moltes vegades, quan una moneda s'ha devaluat, que de cop la gent ha passat a tenir uns diners que no valen rès.
Però el que més em sorpèn de tot és el fet que tot el sistema monetari es sustenta en la confiança que els bancs faran les transacions que toquen. Vull dir que es sumaran i restaran els diners que toca quan toca.... Això si que és un bon disvarat! Quina persona sana confiaria en que aquestes grans empreses que el seu únic objectiu és enriquir-se siguin honrades!!!
No m'estranya que el món vagi com va!

Els d'Apple son uns capitalistes!!

M'he comprat un nou iPod.
És preciós: tot petit i quadradet, amb la pantalla de colors i 8 gigues per posar el que vulgui: música, pel.licules, fotos....
Però.... és realment tant bo?
Home, si tenim en compte que només es poden mirar pel.licules comprades a la Apple Store, que per posar fotos has de fer servir el iPhoto (d'Apple, es clar) i que en cas que volguessis carregar algun video casolà l'hauries de transformar al format adecuat i importar-lo fent servir el Quicktime Pro (també d'Apple: 30$) .... doncs que voleu que us digui...
Els d'Apple són uns capitalístes!