La música i la folosofia de la vida

Sembla que estic en un periode musical. Dos posts seguits sobre música!! Serà que no vaig prou d'excursió? Serà que l'arribada (lenta però inexorable) de l'estiu em desperta ritmes interiors?
En tot cas aquí us deixo anar una reflexió:
Sortir de la bombolla cultural on vivia m'ha permès descobrir moltes altres bombolles que coexistien amb la meva però que no es barrejaven. Entre moltes hi ha les bombolles musicals. Aquí he conegut gent molt posada amb el Rock (al més pur estil americà) el Hip Hop (també molt USA), el Heavy, la música-soroll experimental i fins i tot els sons folklorics-alternatius del sud est asiàtic. I m'he trobat que sense voler caure en generalismes i estereotips, si que existeix certa realció entre el tipus de música que hom escolta i la manera com viu la vida.

Sabent que amb el que diré ara puc rebre moltes crítiques i de nou reiterant la assumpció que les generalitzacions sempre són males aproximacions posaré algun expemple:

1) Els Rockeros: La gent que he conegut molt posada en el Rock els hi he trobat una actitud crítica i un punt "antisistema", però amb un caire agresiu, enfadat, una mica resentits amb el món. De fet ells mateixos em diuen que el rock es un moviment sorgit de la ràbia d'una joventud contra un sistema que no els hi agradava.

2) El Heavy: En aquest cas tot i que també em diuen que són alternatius, els més heviatas que he trobat per aquí els catalogaria més aviat de destructius. Gent força agresiva i poc dialogant amb actituds anti-tot "life-sucks".

3) Els Hip Hoperos: Segeixen el "main stram" cultural. No parlen de política ni els hi interessa sentir-ne parlar. Molt MTV.

4) Els Salseros: Llatins o noies.

5) Els Musica-sorollosos: Molt freaks, mengen molts bolets i es comuniquen mitjançant sorollos i xiulets. Són uns artistes incompresos per la majoria. Els hi agrada trobar-se per mirar pel.licules franceses.

6) Esl folk-music-del-sud-est-asiatic: Busquen aquella música que ningú més coneix. Es consideren viscuts i viatjadors però es restringeixen a aquells sons que són tant raros que ningú més escoltaria (el flamenco, la música dels balcans o la música cèltica és massa comercial per ells). Es porten bé amb els Musica-sorollosos, però no pas per la part artística sinó per la part snob de la música que escolten

5) El qui els hi agrada el Mau Chao, Dusminguets, Ojos de Brujo, etc: Són alternatius i polititzats, però sense la ràbia dels rockeros. Guapos, simpàtics, intel.ligents i molt interessants. Però als USA són uns marginats socials perquè la resta de la gent diu que en la música que els hi agrada hi ha masses sirenes... està tot fatal!!!

Dos Nous Descobriments Musicals

Aquest últim mes he fet dos descobriments musicals. Un d'ells gràcies al Xesco i l'altre gràcies a l'Elena O. El primer ha estat la Troba Kung Fu. Aquesta banda m'ha fet retornar a les meves èpoques més Dusmingueteres: rumba, cúmbia i altres mescles de ritmes llatins cantades en català majoritariament. Si aneu a la seva pàgina us podeu descarregar el seu últim disc (Clavell Morenet). Aquest típus d'iniciativa "copy left" són d'allò més alentadores. bandes com la troba Kung Fu deuen es guanyen la vida fent concerts i el que volen és ser conegut, penajr el seu disc "on line" és una bona manera de fer-se coneixer i a més eliminat els maleits intermediaris que fan de la música un bé comercial. En tot cas us els recomano molt, festa i alegria!
La segona descoberta muical és en Darren Hayman. He tingut un disc seu en el meu ordinador durnat un any i no l'havia escoltat (problemes de l'excés d'informacío). Me'l va passar l'Elena O. i fins fa poc no vaig redescobrir-lo. Em vaig trobar amb una música molt interessant. Em recorda un pel a Beck però sense la seva paranoia... I per aquells que us agradi anar de concert, aquest senyor està a Barcelona el 31 de Maig!!! Us recomano que l'aneu a veure.
I ja està aquí us deixo amb aquestes recomanacions, perquè després digueu que només esquio!!!

Més Esquí de Muntanya

L'Alpine Touring (AT) és com els americans li diuen a l'esquí de muntanya. Mira que ho fan difícil aquesta gent.... ja podrien dir-li Mountain Skiing! Però la cosa és més complexe que això. Backcountry ski és esquí fora pista, Telemarking és quan fan servir esquis telemarcs i AT és quan puges amb pells de foca i baixes fent backcountry. També hi ha la variant alpine touring, que ve a ser el mateix però per terreny menys empinat.... Total, que jo per comoditat he decidir anomenar al que faig AT. Perquè només són dues lletres i per tant és senzill de recordar.

El fet és que aquesta primavera m'he fet un bon fart d'ATejar. Em vaig comprar uns nous esquís fantàstics i els hi he tret tant partit com he pogut. Les dues excursions més rellevants que he fet han estat l'ascenció al camp base del Mnt. Rainier (3.400m) i l'ascenció al Colchuk pass fent nit al Colchuck lake (2700m). La primera excursió és una ascenció de 1200m de desnivell per terreny ample alpí. Amb metres i metres de neu, que a la baixada es van disfrutar com un animalot. Algunes fotos les podeu trobar en aquest link:
http://drussel.smugmug.com/gallery/4938111_EPtQH#295304990_EeQTj
La segona excursió va ser molt més salvatge. Primer que vam carregar els esquís a l'esquena unes 2 h avans de començar a foquejar (skin up). Després una ascenció pel mig del bosc força tècnica i que pressagiava una baixada molt dura. Finalment al llac, quan vam acampar es va posar a ploure a pinyon i després a buffar un vent terrible. El dia següent la neu estava, com no, molt gelada i els primers trams de pujada van ser molt complicats tecnicament. Per sort feia bon temps i les vistes eren meravelloses. Jo finalemnt em vaig cansar de tantes travesses i em vaig carregar els esquís a l'esquena i cap amunt a bon ritme. Això si, baixar des del coll al llac va ser increible. Ambient alpí 100% amb vistes fabuloses i una neu molt decent! Del llac al cotxe tot va ser una altra història. Neu super pasta que feia molt difícil girar, després per dintre el bosc sense camí a l'aventura. Finalment vam enganxar el camí i vam disfrutar d'unes baixades seguin la traça de neu, amb girs soptats i pasos estrets entre roques que posaven a proba la meva destresa, però me'n vaig sortir molt bé. La perla de l'excursió va venir al final, quan al treure'm els esquís per carregar-los a l'esquena l'últim tram un se me'n va anar avall dintre el riu! i jo darrera! Es clar, no volia pas perdre el meu esquí nou estimat! Total que vaig fer els últims 3 Km xop de cap a peus. Per sort feia caloreta. Quan tingui fotos d'aquesta segona excursió ja les penjaré al bloc.

Les belleses de la tecnologia

No estava segur de fer aquest post, perquè el que us explicaré de no deixa de ser publicitat gratuita, però crec que el fet es mereix unes quantes línies.

Un dia parlant amb els meus avis em van explicar que tenien un robot (si, si, he dit robot) que netejava la casa tot solet.
Jo, les coses que em diuen els meus avis me les prenc molt en serio, així que vaig fer una mica de recerca a la web i vaig estar mirant de que es tractava aquest fabulós artefacte.
Estem parlant un robot que deu fer uns 40 cm de diametre i 10 d'alt. Es rodó i te un petit bracet amb un uns raspalls que giren i jo diria que segur que es el besnet del R2D2!
Aquest "bitxo" és una aspiradora amb rodes. Quan l'engegues es dedica a passejar per tota la casa aspirant compulsivament tota la merda que hi hagi. Com que es un robot i es burro però persistent passa per tot arreu varies vegades, fins al punt que mirar-lo es torna una mica estressant. Si fos un esser humà li dirieu que no perdés tant el temps i anés a fer alguna altra cosa, però és un robot i no es cansa. El resultat és que acaba treient més merda de la que poguessiu imaginar! A més, per més inri el robot és capaç de saber quan ha acabat una habitació i passar a la següent i quan acaba del tot tornar sol i endollar-se per recarregar bateries!
La meva reflexió és que aquest és un clar exemple de cap on tira la nostra societat, i en aquest cas és una direcció que m'agrada. Mica en mica tindrem més bitxos d'aquests que ens faran les feines cootidianes. No deixa de ser un renta plats més elaborat però la filosofia és la mateixa. Aquests artefactes ens permeten mantenir uns estandards de neteja que ens exigirien molt de temps si ho haguessim de fer nosaltres.
Jo ja en tinc un i estic encantat de la vida!