dijous, 30 d’octubre de 2008

Apunta't al Bloc

He trobat una nova utlitat per a posar al bloc. Si mireu a la dreta de la pàgina, hi veureu un apartat que hi posa Apunta't al Bloc! ===================>
Si us hi apunteu rebreu una notificació cada vegada que escrigui una nova entrada. Així no us oblidareu de mirar-lo!!

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Que potser som ovelles?

Vivim en un món absolutament surrealista. Els governs salven als rics amb el diner públic, justificant que sinó el mal recaurà en els "menys rics". Polítics de dretes fan campanya per "refundar el capitalisme", evidentment a la seva manera. Les grans potències mundials tornen a sorgir augurant un futur de blocs enfrontats, com si no n'haguessim après amb la guerra freda. La corrupció i l'absolutisme estan a l'ordre del dia en molts paisos "democràtics"...
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Parlem d'economia

Ja està! Ja he caigut en el parany dels temes d'actualitat!
Ara feia temps que intentava defugir temes populistes com els Obama/McCain o al economia, però ara, mentre llegia un article del Pais he tingut la nececitat incontrolable de dir un HO VEUS!!!!!!
I no és pas que estiguem espantant lleons o hipopotams, sinó que quan llegeixo que el senyor Brown o el senyor Sarkozy clamen a viva veu una regularització del mercat financier doncs començo a pensar en les reclamacions que feiem per allà l'any 2000 des dels moviments socials, com ara la taxa Tobi sobre les inversions especulatives o sobre la nefasta política del FMI, la OMC i altres ents més obscurs que controlen la economia mundial.
I ara faré el terrible paper del profeta que vindica les seves prediccions un cop han passat: Crisis econòmica mundial, crisi alimentaria (us en recordeu d'aquesta? Ara ja no surt als diaris però això no fa que desaparegui). Sembla ser que les polítiques eonòmiques del neo-liberalsime que ens han venut durant tants anys no han ajudat gaire a fer un món millor més just i menys pobre.
Em sembla doncs una mica esquizofrènic que ara uns polítics de deretes reclamin com a seves idees que tenen clarament un flaire "anti-globi". O si més no això diuen. m'agradaria saber que faran per "regularitzar el mercat financer". Molt em temo que aquesta serà una oportunitat més per clavar-nos un gol als ciutadans no-rics i retallar més les llibertats que tenim. Una mica com va passar després del 11 S.
Però, es clar! Ja ho veig com volen arreglar els mercats: protegint els bancs. Injectant diner públic en fons privats. Salvant el cul a tots aquests "espavilats" que s'han fet rics a base d'especular. QUINA SORT QUE TENIM!!! Mab unes idees tant bones i polítiques tant encertades segur que tot anirà millor.
Mireu, l'altre dia llegia que la única causa de les crísis és la absoluta manca de memòria de la gent. La història ens ha ensenyat que la econòmia és cíclica. Que la èpoques bones van seguides d'èpoques dolentes. Però sembla que els grans bancs tot poderosos se n'obliden d'això i cauen de forma "inesperada" en profundes crísis financeres. O potser no? Potser ja ho saben que els hi passarà, però també saben que quan les coses es posen difícils els goberns els hi injectarant diners públics salvant-los el cul. I qui acaba pagant? Doncs com sempre els qui menys tenen.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Seattle: paradís dels boletaires

El títol ho diu tot. Això és el paradís dels boletaires!
Ara fa tres setmanes, l'últim dia que l'Anna estava per aquí vam anar a caçar bolets amb un noi americà. Un cop surts de "l'area metropolitana" de Seattle tot és bosc, i amb la humitat que hi ha per aquí es fan molts bolets. L'Ian (el noi que ens va portar) fa quinze anys que es dedica a collir bolets, i ens va ensenyar quins són els que es poden menjar. Ara mateix en se reconeixer dos: els OYSTERS MUSHROOMS i els CHANTERELLES. El primer dia només en vam trobar dels Oysters i he de dir que són molt bons. Jo crec que són de la mateixa família que les girgoles, però més blancs. Aquell dia no van trobar chanterelles i jo em vaig quedar amb les ganes. Així que he vaig informar-me de com reconeixer aquests bolets i d'on trobar-los i ahir vaig arreplegar la colla de catalans d'aquí i ens en vam anar de cacera.
Si he de ser sincer no pensava que en trobessim cap. Era el primer cop que hi anava sol i tampoc no sabia massa on anar. Al final vam acabar aparcant al primer camí que vam trobar que s'endinsava al bosc i quina va ser la sorpresa que als 10 minuts de caminar vam trobar els primers! Ostres! i després més, i més, i més I MES!!!!!!!!!
En una hora en vam collir 1 Kg i 1/4 i això que era el primer dia que hi anavem. El fet és que aquí no hi ha massa tradició i per tant els boscos no estan sobre-explotats i encara que ho estiguessin en tenen tant de bosc que difícilment se'ls acabarien.
Total que vam acabar fent una bona boletada amb butifarra, pa torrat i molt vi per fer baixar.
Visca els bolets Seattelencs!!!
I pels que es preocupin del que mengem sapigueu que abans de tastar-ne cap vam fer una cerca exaustiva per confirmar que les nostres troballes fossin comestibles.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Battle in Seattle

Ahir vaig anar a veure BATTLE IN SEATTLE. Aquesta pel.licula explica els fets que van passar en la manifestació contra la WTO que va fer famosa aquesta ciutat. No drié que és la millor pel.licula del món, però a mi em va agradar molt. Em va fer recordar les meves èpoques d'activista, organitzant la resistència civil no violenta.
En aquesta pel.licula expliquen una mica els fets de la manifestació barrejats amb la història d'uns quants participants. Intenten exposar tots els punts de vista, humanitzant i contextualitzant les diferents accions que es van pendre. Però està molt clar qui són els "bons" i qui són els guanyadors.
Us recomano que l'aneu a veure, tant per les vistes aeries de la ciutat (la resta de la pel.licula està grabada a Vancouver), com per recordars aquells vells i bells temps de manifestacions i de lluita abans que Genova marqués la fi d'una època.