dilluns, 24 de novembre del 2008

I més reportatges interessants

Zeitgeist. Molt molt interessant. Ja ha sortit comentat en aquest bloc altres vegades. Jo la vaig veure fa temps i em va impactar bastant:

diumenge, 9 de novembre del 2008

Tinc buga!



M'he comprat un cotxe!
Es diu BUGA i és 100% waterproof. Quan estic a dintre ja pot ploure, que jo no em mullo! A més a més es mou sol! Li poses benzina, encens el contacte i voilà, el buga em porta a tot arreu. Avui ja l'he estrenat i me n'he anat a excursionarme, sota la pluja i he acabat xop (la muntanya malauradament no és waterproof).
Si us he de ser sincer no pensava comprar-me'n cap. Llogar surt més econòmic a llarg termini i és més "sostenible". Però te els seus inconvenients: els viatges s'han de planejar amb antelació, no i ha marge per canvis de plan i és un pal anar a buscar el cotxe a l'agència. Però tot i així jo em volia mantenir fidel a la meva bicicleta.
Però uns amics meus em van dir que es venien el cotxe. Era el cotxe ideal per mi, 4x4 per poder anar a la muntanya tant a l'estiu com a l'hivern, de baix consum (i per tant una mica més "ecològic") i a més estava en molt bones condicions. I per si fos poc me'l deixaven a molt bon preu! Així que vaig pensar que no podia desaprofitar una oportunitat com aquesta. I pim, m'he motoritzat! Tinc un honda CR-V del 98 amb 93000 milles de color verd i és molt simpàtic. Explica acudits i canta cançons.
Ara estic frisos per començar la temporada d'esquí, sortir a les 5 del laboratori per anar directament a les pistes fins les 11 de la nit. I els caps de setmana (que no treballi) a la muntanya! A escalar o esquiar o alpinejar o -ar el que sigui!
Visca el meu buga!

dimecres, 5 de novembre del 2008

Sabeu de que parlaré?

Doncs parlaré de com de lo bonic que tinc l'hort!!!
Hi tinc moltes escaroles i enciams, pastanagues creixent i encara recullo maduixes i gerds....
Però suposo que no és pas el tema que pensaveu que treuria, no?
Ja ho se ,ja ho se!
El tema del dia, de la setmana, del mes, de l'any es diu.... OBAMA!!!!
Pels diaris ja sabreu més del que jo podria explicar-vos del que representa aquest home: jove, negre, "reformador"... ba bla bla
Però no se si us feu una idea de la magnitud de l'event.
Ahir vaig anar a veure el resultat de les eleccions a casa uns amics americans. Erem una vintena, tots americans menys jo, tots joves de vint i pico (menys jo) i tots expectants dels resultats (i jo també!). La tensió es respirava a l'ambient, amb riures i una alegria contingudada, que no volien deixar sortit del tot fins tenir la certesa. El panorama pintava molt bé, Ohaio, Pensilvania, Florida, Fins i tot Carolina del Sur! tots els Swinging states decantats cap a Obama, però faltava la costa oest. De cop els primers resultats! Tot blau ! Obama campió! La gent es va aixecar cridant d'alegria, abraçant-se, molts ploraven... Si si, nois joves i esbojarrats (tots blancs) plorant de veure un president negre.
I el McCain fent un discurs conciliador, i l'Obama fent missa: Yes, we can, Amen, Yes, we can, aleluiah!!! I la gent plorant, i els carrers plens de gom a gom com si fos festa major.
Avui al laboratori la gent portava pastissos de celebracio "Obama pies". I la majoria feien una cara de ressaca que no veas.
Després de anys els americans tornen a sentir-se orgullosos de ser-ho. I jo espero que aquesta alegria sigui merescuda. D'entrada m'impresiona el nivell de mobilització que he vist aquí aquests mesos. Tothom mobilitzat per un president negre!!!!!
I no us sorprengueu que ho repeteixi tant, això de que és negre, perquè això simbolitza la fi de la discriminació racial, la fi de la segregació. Ara els USA ha arribat a la maduresa suficient com per tenir un president vingut d'una minoria social. No crec que a europa estiguem preparats per això encara.
Potser si que aquest home marca la fi d'una època i el pricipi d'una altra. Ara caldrà esperar un temps per veure'n els resultats. El que si que es pot veure ja, pocs dies després de les eleccions és un nou esperit a l'ambient. Els americans tornen a estar orgullosos de ser-ho. I la resta del món els mira admirats.