dijous, 25 de desembre de 2008

Incivisme total


Una de les coses que més m'agrada de Seattle és que no es pot fumar en cap local públic. Ni a la feina, ni als supermercats ni, sobretot, als bars. Quan surto amb els amics a fer unes cerveses, o a ballar no acabo amb la gola destrossada, els ulls plorosos i la roba pudent. I és ben curiós com ens acostumem a les coses bones, perquè ara que estic a barcelona no puc suportar entrar en un bar amb fum.
Seré franc, crec que la llei que es va fer aquí sobre el tabac és la estupidesa més gran possible. No només no ha servit per rès, perquè la major part dels bars són encara de fumadors, sinó que a més la gent se la passa per on vol. L'altre dia vaig anar a una discoteca (Els Arcs a Vilanova) on suposadament estava prohibit fumar. Al principi el local estava mig buit i s'hi podia estar, però a mesura que es va anar omplint va començar a fer més i més pudor de tabac i és que tothom que volia fumava! Ningun empleat del local feia el mínim esforç per "informar" als cients que aquesta era una pràctica il.legal i que a més atemtava contra el dret de la majoria no fumadora a no intoxicar-se. Sembla, a més que tots aquests fumadors eren incapaços de veure la quantitat de senyals de prohibit fumar que hi havien i per més inri quan vaig comentar-li a un que hi havia una sala designada per fumadors el tio se'm va posar xulo!
Quan veig tot això només puc pensar que la gent és completament incívica, i no només això, sinó que hi ha una gran quantitat de no fumador que estan idiotitzats i en lloc de fer valer els seus drets callen i aguanten la tirania de la minoria.
Doncs a mi sincerament em rebenta veure tant d'incivisme, tanta manca de solidaritat i d'empatia pels altres. O potser sóc jo que m'equivoco i que hauria de tractar als fumadors com a malalts, perquè de fet no deixen de ser drogadictes incapaços de controlar la seva adicció. Potser hauria de sentir pena per ells perquè s'estan fumant la seva vida, destrossant-se els pulmons i jugant a la ruleta del càncer amb molts numeros. Però sóc una mica egoista i el que penso és que la seva actitud afecten a tots aquells que hem triat no enverinar-nos i a sobre ho fan en llocs que en principi haurien de ser "lliures de fum".
Ja seria hora que aprenguessim de Seattle o de la resta d'europa i es prohibis, sense excepcions, fumar en els espais públics. Qui vulgui fumar que surti al carrer, que a Catalunya fa molt bon temps i no hi han excuses.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Cap a Barcelona!

Demà, dimarts 2 de desembre, agafo un avió. M'asseuré tranquilament deixant passar 10 horetes fins a Londres, em passejaré per Heathrow i agafaré un altre avió "local" fins a Barcelona. Pim pam, 13 hores de viatge i em plantaré de nou a casa.
Després de 6 mesos (que no són tants) tornaré a estar en terra catalana. Aquest cop per força temps: 40 dies! Me'n torno a casa a descansar una mica de l'estressant món de la ciència. Torno per estar quan l'Anna defensi la seva tesi, que tanta suor li ha costat, però que li ha quedat fantàstica i torno per veure família i amics i disfrutar de la companyia dels qui estimo i tinc tant lluny quan estic a Seattle.
Fins aviat!