Fa molts dies que no escric rès al blog. Ha coincidit amb els mesos que he passat a Barcelona i les tres setmanes des de que he tornat a Seattle. Però ara és moment de tornar a la llum!
Els últims dos caps de setmana els he aprofitat per sortir a la muntanya. El primer vaig anar a fer una excursió al Silver Peak, just al Snoqualmie pass (per si algú vol veure on està), el segon he fet una reentrada al món del alpinisme, que tenia abandonat des de feia 2 anys. Una via de neu i gel a Chair peak, sortint des d'Alpental. La excursió va ser fantàstica. Ascenció fins a la via amb esquís de muntanya i després la escalada en si de 200 m de via. Un primer llarg en un corredor de gel (70º) seguit d'una pala i aresta de neu (50º) per fer el crux de la via en una cascada de gel força exposada incloent 3 m de completament verticals i finalment una pala de 60º de neu ben consolidada. El descens tampoc gens menyspreable, una desgrimpada per un corredor força llarg de 60º amb trams de gel i finalment un rappel de 60 m desplomats.
Tornar a fer servir piolets, crampons, claus de gel... La sensació que produeix estar penjat a una paret al mig de la muntanya... Fantàstic. L'únic petit inconvenient que vam tenir és que se'ns va fer fosc a la baixada, enlloc de fer-la amb esquís vam tenir que carregar-los a l'esquena i baixar caminant (no es veia prou per esquiar).
Si voleu mirar les fotos:
Els últims dos caps de setmana els he aprofitat per sortir a la muntanya. El primer vaig anar a fer una excursió al Silver Peak, just al Snoqualmie pass (per si algú vol veure on està), el segon he fet una reentrada al món del alpinisme, que tenia abandonat des de feia 2 anys. Una via de neu i gel a Chair peak, sortint des d'Alpental. La excursió va ser fantàstica. Ascenció fins a la via amb esquís de muntanya i després la escalada en si de 200 m de via. Un primer llarg en un corredor de gel (70º) seguit d'una pala i aresta de neu (50º) per fer el crux de la via en una cascada de gel força exposada incloent 3 m de completament verticals i finalment una pala de 60º de neu ben consolidada. El descens tampoc gens menyspreable, una desgrimpada per un corredor força llarg de 60º amb trams de gel i finalment un rappel de 60 m desplomats.
Tornar a fer servir piolets, crampons, claus de gel... La sensació que produeix estar penjat a una paret al mig de la muntanya... Fantàstic. L'únic petit inconvenient que vam tenir és que se'ns va fer fosc a la baixada, enlloc de fer-la amb esquís vam tenir que carregar-los a l'esquena i baixar caminant (no es veia prou per esquiar).
Si voleu mirar les fotos:
I avui marxo 3 dies al mont Ranier a fer esquí de muntanya!!!!!
