divendres, 4 de setembre de 2009

Dues muntanyes dos móns

Aquest estiu he fet moltes excursions. Totes elles boniques i memorables, però com que no vull fer-me pesat amb les meves muntanyes he decidit mencionar-ne només dues que, potser, han estat les més emblemàtiques. Una va ser als Estats Units, a les Cascades, i l'altra als Pirineus d'Osca. dos móns molt diferents.

Glacier Peak (3213m):

Aquest és el volcà més remot de les Cascades i més des de que una riuada es va endur el pont que conectava amb la ruta més senzilla. Ara, per arrivar a aquest pic cal fer una aproximació de 25 Km i prop de 3000 m de desnivell acomulat de pujada, per després enfrontar-se amb una glacera. Per tant cal carregar tot el material d'alpinisme: cordino, arnés, crampons, piolet.... a podeu pensar que amb aquesta motxilla, el desnivell i la distància a recorrer aquesta és una excursió per fer tranquilament amb 3 dies. I així és com ho vam fer el Jairo, l'Aaron i jo. Vam caminar 2 hores el prmer dia, 18 hores el segon i 4 hores el 3er!
Si nois una matxacada del copón, però així són les munanyes prop de Seattle, molt remotes i amb llargues aproximacions. La recompensa s'ho val, però. Uns paisatges preciosos i una solitud total, atravessant boscos ancestrals, prats alpins glaceres desaparegudes, roques i finalment la neu i el gel de l'alta muntanya.
Aquí teniu el perfil de la excursió:

I aquí algunes fotos pel disfrute del personal




Cresta dels Picos de la Pez al Bachimala y punta del Sabre (3136m):

Classica cresta del pirineu on vam encadenar 9 tres mils amb un dia. Jornada castellera al pur estil Capdevila: a tota cresta!
Aquest ha estat el meu retrobament amb el pirineu que solia fer avans de marxar a Seattle i amb la millor companyia imaginable: el Xesco i el Fra. Aquesta cresta està situada darrera el Posets, i conté tots els elements característics del pirineu: roca agreste, rutes ben marcades amb fites, aproximacions curtes i dretes i refugis! si hi ah refugis! amb pistes que et porten fins prop dels 2000m !!! Que fàcil és fer un 3000 quan només s'han de pujar 1300 m de desnivell en lloc de 2000 o 3000m!!!! Això fa dels pirineus una serralada ideal per l'alpinisme. Fer alta muntanya no implica agafar-te dies extres de vacances per fer caps de setmana de 3 o 4 dies. Amb 2 dies en tens prou per viure aventures espectaculars. I aquesta en va ser una! Feia temps que no m'ho passava tant bé a la muntanya saltant de roca en roca amb timba a cada cantó i un ambient alpí exepcional. Fer crestes al pirineu és de les coses més divertides que he fet mai i és una experiència que no canvio per cap altra muntanya remota.

d'aquesta excursió no en tinc el perfil, però si unes quantes fotos. Apa a disfrutar-les!!


dimarts, 1 de setembre de 2009

Vals amb Bashir


Amb aquest primer post de vacances us vull recomanar una pel.lícula: Vals amb Bashir.

Aquesta és una pel.lícula d'animació que escenifica les vències d'uns soldats israelites durant la guerra del Líban. Comença quan el director del film es troba amb un amic seu de fa temps que li explica un somni recurrent que te a causa d'un trauma de la guerra del Líban on van participar els dos 20 anys endarrera. Aleshores el director s'adona que ell mateix no te cap record de la guerra i es sorpren d'aquest oblit. Per tal de recuperar aquests records comença a fer entrevistes a ex-companys seus per saber perquè s'ha oblidat de tot.

Al llarg de la película se senten en una veu en off les veus de la gent entrevistada on expliquen el que van viure durant la guerra i les imatges d'animació corresponen al que van explicant. Totes les experiencies que s'expliquen són la de joves de 18 que van anar a la guerra com si fos un joc. Comença amb els fets més 'emocionants' i divertits, però mica en mica les vivències es fan més crues. Al final de tot descobreixes perquè el director va fer una amnèsia i va oblidar tot el que havia passat.

El trist del cas és que tot el que explica la pel.lícula són fets reals. Aquest és un bon exemple de revisió històrica i de com també des de dintre mateix d'Israel existèixen veus que clamen contra les atrocitats de la guerra.