dijous, 18 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Alaska tropical!
View Larger Map
Just ahir vaig tornar d'un viatget d'una setmana la Alaska. El motiu del viatge: passar fred, perdre's en terres inospites i desconectar de la vida mundana i terrenal. Els tres objectius han estat complerts amb escreix.
El Joel, el Santi i jo vam aprofitar l'avinentesa de que es celebrava la YUKON QUEST (una gran cursa de trineus tirats per gossos) per presentar-nos voluntaris de portar un control. La nostra única petició va ser que fos en el lloc més remot possible.
Tal dit tal fet, el divendres passat vam volar a Fairbanks, Alaska. Temperatura mitjana -10ºC. Allà ens vam trobar amb els organitzadors i ens van dir que aniriem a Circle, un poblet de 80 habitants a 155 milles (250 Km) de distància. Així doncs, ens vam embutir en un cotxe i cap a Circle falta gent!
La primera cosa que ens vam adonar és que Alaska està buida de gent. La carretera de Fairbanks a Circle passa per valls i muntanyes on no hi viu ningú. L'únic lloc que vam creuar que val la pena mencionar és Central, un bar perdut al mig del norès on es troben tots els trampers, caçadors, indis i altres especiements que viuen perduts en cabanes. I es que tal com ens van dir els locals allà només hi viu 'people who don't want to meet people'. En tot cas, després de 4 hores circulant per un camí de carro tot congelat vam arribar a Circle, famós per... per.... per.... (deixeu-m'ho pensar una estona).
A Circle no hi ha massa cosa. Una esplanada que fan servir d'aeroport internacional (entre poblets del Yukon canadenc i poblets d'Alaska), un 'colmado' on hi pots trobar tres pomes podrides i moltes pells d'animals i un graner on hi tenen un camió de bombers amb les rodes més altes que jo. Justament en aquest graner és on vam muntar el control de la carrera. La nostra missió era estar atents a quan arribés un trineu, ajudar als 'mushers' a guiar els gossos i donar-els-hi menjar.
Els trineus podien arribar a qualsevol hora el primer ho va fer a le 12 de la nit i l'ultim a les 5 de la tarda del dia següent no l'altre (41 hores després). Durant aquest periode vam tenir que estar sempre allà esperant, fes fred o calor fos de dia o de nit. He de dir que va ser molt divertit. normalment estavem a fora, a la vora del foc ja que feia una temperatura de -37ºC. De tant en tant arribava un trineu i aleshores teniem 20 minuts d'activitat, la resta del temps ens dedicavem a fer escapades per veure l'aurora boreal, per anar a menjar alguna cosa i fer alguna que altra capcinada.
A -10ºC s'està força bé. a -20ºC cal moure's per manenir la calor, a -37ºC et congeles facis el que facis. Cada cop que respires pel nas els pelets se't congelen i piquen, les pestanyes també es congelen i si tanques els ulls una estona després costa d'obrir-los. L'aire és extremadament sec i crema la pell. Però els locals estaven contents i deien que no feia gaire fred! Tot just la setmana anterior havien estat a -50ºC !
La experiència a ser fantàstica, com unes colonies, compartint experiencies amb gent molt interessant que viuen just al límit de la civilització, veient aurores boreals psicodèliques que més semblen llums alienígenes que un fenòmen natural i sobretot disfrutant d'estar en un lloc tan remot on la mà de l'home encara no ha fet masses estralls.
Us ho recomano molt, si podeu aneu-hi i com més red faci millor!
A si! ja recordo perquè és famós Circle: cada any, durant el desglaç el riu Yukon es desborda, arrossegant grans trossos de gel que de vegades xoquen amb les cases del poble. Un dels vilatans ens va dir que mentres no fos la teva casa la destrossada, la exeriència era molt divertida i interessant de veure.
Aquí us deixo un video de quan vam aconseguir un carregament de troncs a canvi de 3 cigarrets:
I un altre video on explico la experiència de veure l'aurora boreal a -40ºC:
dissabte, 13 de febrer del 2010
El Cànon Digital
Vivim en un món molt curiós i plè de contradiccions. Per una banda els polítics, empresaris, banquers i economiestes criden al cel per la desregularització dels mercats, per la caiguda dels arancels i per una economia regida per la llei de la oferta i la demanada. Per una altra banda ens trobem amb casos com el del cànon digital, una càrrega impositiva sobre els suports electronics que presuposa el seu ús delictiu per grabar-te productes descarregats il.legalement d'internet. I per més inri és un impost que no va a les arques públiques sinó que se'l queda una institució privada com és la SGAE.
A mi, sincerament, no em sembla ni lògic ni adecuat ni just. Podria entendre un impost destinat a promocionar la cultura, al cap i a la fi és un patrimoni universal dels quals tots en som beneficiats. Puc entendre també el punt de vista dels propietaris intelectuals sobre a descarrega il,legal de les seves creacions. Però no m'acaba de quadrar aquesta presuposició de culpabilitat que implica aquest cànon. Tampoc entenc que aquests diners els gestioni una entiat privada, que no respon a ningú i que no tinc gaire clar que destini els diners allà on toca.
El nostre món evoluiona molt ràpid i les maneres de comunicar-se i de difondre el coneixement i la cultura han canviat moltíssim en els darrers anys. Crec que totes aquestes lleis que s'estan promovent per evitar aquesta transició són anacròniques, obsoletes i ineficaces. Els senyors SGAErdians i els polítics que els hi donen suport haurien d'adonar-se que qui no s'adapta mor i ara mateix ells tenen molts numeros de caure fulminats i de fer caure amb ells aquesta onada de creativitat que ha fet possible l'accés il.limitat a la cultura. És talmen com si els monjos escribes de la edat mitjana haguessin cobrat per cada copia impresa dels llibres que ells avans havien de transcriure a mà!
Més morro impossible!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)