tag:blogger.com,1999:blog-31067227228819177682024-02-22T06:03:01.959-08:00Bloc de l'OriolVols saber sobre la meva vida i les meves opinións?
Doncs estàs al lloc encertat!Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.comBlogger96125tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-22338374666900795252017-04-19T07:55:00.001-07:002017-04-19T07:55:44.820-07:00Que és el PaleoTrainingMolts de vosaltres ja sabeu que em dedico a "caçar mamuts".<br />
<br />
Podeu estar tranquils que malgrat el nom no estem en la feina de re-estingir aquests pobres animalots!<br />
<br />
Aquesta feina consisteix en tirar endavant una App d'entrenament i nutrició personalizats.<br />
<br />
El projecte va sorgir quan fa molts anys el meu amic i soci Néstor Sánchez va començar a desenvolupar un nou mètode d'entrenament que es diu "Paleotraining".<br />
<br />
Suposo que ja veieu d'on ve això de caçar mamuts, no?<br />
<br />
En un artícle que vaig escriure amb col.laboració amb el Néstor explico en detall de que va <a href="https://mhunters.com/es/blog/paleotraining-un-metodo-de-entrenamiento-efectivo/">el Paleotraining</a>.<br />
<br />
Us convido a llegir-lo!Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-60095534524580562182016-10-13T09:14:00.001-07:002016-12-28T07:02:08.371-08:00Entrenament Funcional<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">L'entrenament funcional es una
d'aquelles paradoxes del mon modern.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0in 0in 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0in 0in 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Resulta que ens hem tingut que inventar una paraula per definir un tipus
d'entrenament que es bàsicament... entrenar (o moure’ns) com sempre ho hem fet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://mhunters.com/es/entrenamiento-funcional/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img alt="Entrenamiento Funcional" border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJTShf_FKC93irh6bwX0nnp8__c2m9XVbRRggQgu2tbDDON7hBuleiyj6d1HcWkSWEvetU_k3YdIo5NorLmPOU6NtAAeBBxzk74FSUt0DwgSJVkgCNOds6mdAsajJzlauPXg_DmDjkw3A/s320/_Y6B2229_y.jpg" title="Entrenamiento Funcional" width="320" /></a></div>
<div style="margin: 0in 0in 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0in 0in 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">L'entrenament funcional apareix com a contraposició a l'entrenament
analític que es fa als gimnasos, on la gent es dedica a entrenar els bíceps,
els pectorals o les abdominals amb exercissis específics (analítics).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">El problema d’aquest tipus d’entrenament
es que el nostre cos no està dissenyat per moure els muscles isoladament. Ben
al contrari, els nostres muscles son per moure’s de forma coordinada per
assolir objectius concrets o “funcions”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">D’aquí el nom d’entrenament funcional.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Podeu llegir una llarga i completa
descripció en aquesta pàgina de Mammoth Hunters (en castellà) sobre <a href="https://mhunters.com/es/entrenamiento-funcional/" target="_blank">Entrenamiento Funcional</a>.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">I si el que us interessa son els Exercicis Funcionals, podeu mirar l'article <a href="https://mhunters.com/es/blog/ejercicios-funcionales-en-casa/" target="_blank">Ejercicios Funcionales</a>, també a la web de Mammoth Hunters</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0in;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-13108258223605155102016-08-26T04:23:00.002-07:002017-01-10T02:30:18.244-08:00La dieta cetogénicaLa dieta cetogénica consisteix en menjar molt greix i molts pocs carbohidrats.<br />
<br />
Això que, d'entrada sembla un pecat capital, resulta ser una formula ideal per a perdre pes i pera guanyar salut.<br />
<br />
En aquest artícle al blog de Mammoth Hunters<a href="https://mhunters.com/es/blog/dieta-cetogenica/" target="_blank"> Dieta Cetogénica</a> explico amb detall en que consisteix i quin canvi de paradigme ens demana.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGYp9VLMeWeyVxFMKpZeEKNOT3xSLCYy4L1xebl1ynUzX9BRgVOEVcApMTXleVJVp88-YKY0gFqAY4p_dXht9Ty51pi4kRm7qOmS-2fnK92bI-D1YWAOA1up8rcqkfZnSSWXxyUIhE-Q/s1600/ketogenic.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGYp9VLMeWeyVxFMKpZeEKNOT3xSLCYy4L1xebl1ynUzX9BRgVOEVcApMTXleVJVp88-YKY0gFqAY4p_dXht9Ty51pi4kRm7qOmS-2fnK92bI-D1YWAOA1up8rcqkfZnSSWXxyUIhE-Q/s400/ketogenic.png" width="400" /></a></div>
<br />
<br />Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-15146866364711720042016-08-26T04:19:00.000-07:002016-08-26T04:19:02.389-07:00Estic viu i actiuFa molt i molt de temps vaig començar un bloc.<div>
<br /></div>
<div>
Després el vaig deixar.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però no vaig pas parar d'escriure!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Tinc un bloc diferent on escric sobre <a href="https://medium.com/@OriolRoda/10-rules-for-a-serial-success-in-crowdfunding-10091b72763#.793v1ixg7" target="_blank">crowdfunding</a> i temes de start ups.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
També tinc una empresa que es diu <a href="http://mhunters.com/" target="_blank">Mammoth Hunters</a> amb un altre <a href="http://mhunters.com/blog" target="_blank">bloc on parlem d'esport i nutrició</a>.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
O sigui que de parat rès!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
A partir d'ara faré entrades en aquest bloc on enllaçaré amb els artícles que escric arreu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Serà una mica un repositori i index general...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Així doncs...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
HOLA DE NOU!!!!!</div>
Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-20348008286514588282010-12-13T16:30:00.000-08:002010-12-13T16:30:11.372-08:00Chapeau Wikieaks!!!!<div style="text-align: center;">Olé!</div><div style="text-align: center;">Olé!</div><div style="text-align: center;">i</div><div style="text-align: center;">Olé!</div><div style="text-align: center;">Els admiro i els hi dono tot el meu suport!</div><div style="text-align: center;">No cal que digui rès més. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><a href="http://wikileaks.info/">WIKILEAKS</a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrugvH8lGChYwkjpwydbIC-J6fj5i4DRCYZVJ4E4DYBd4b92pY27Rrf90_4CJVicePGI-FUS4nesSQF2Znyl9CMAviUqMkdQNdbEMdjJE8yjbLuc74zqmF03ZOT7YHt9blEkfmLujbd0/s1600/WikiLeaks.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrugvH8lGChYwkjpwydbIC-J6fj5i4DRCYZVJ4E4DYBd4b92pY27Rrf90_4CJVicePGI-FUS4nesSQF2Znyl9CMAviUqMkdQNdbEMdjJE8yjbLuc74zqmF03ZOT7YHt9blEkfmLujbd0/s320/WikiLeaks.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-11681646006033434592010-12-03T06:45:00.000-08:002010-12-03T06:47:07.146-08:00Treballar i tenir temps<div style="text-align: justify;">Deixeu-me que us recomani un llibre. És un llibre que segurament mai agafarieu si us el trobessiu per la biblioteca o en una llibreria. Personalment crec que te un títol molt desafortunat, que sembla més un anunci de vacances a Cancún que un assaig seriós. Però un cop us el comenceu hi trobareu moltes idees interessants, fetes des d'una prespeciva que segurament no és la que us ressona més, però que arriba a conclusions que són vàlides.</div><div style="text-align: justify;">El llibre es diu:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><b>The 4-hour work week</b></div><div style="text-align: center;">que traduït seria:</div><div style="text-align: center;"><b>La setmana laboral de 4 hores</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSssOvn1FeiazGzB3ZtSZc8b0VE_1TCYVgmaJZgAJqAcxsEN4sr" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSssOvn1FeiazGzB3ZtSZc8b0VE_1TCYVgmaJZgAJqAcxsEN4sr" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El llibre explica com transformar una vida de 40 hores laborals a una vida de només 4 hores laborals sense perdre rès pel camí.</div><div style="text-align: justify;">La premisa principal és que el temps és valuós i que treballant tant estem malgastant la nostra vida tot esperant que algún dia tinguem prous diners per retirar-nos i tenir temps. El problema és que quan ens retirem potser ja no tindrem la energia de fer el que volem!</div><div style="text-align: justify;">La primera part del llibre és interessant per aquells amb feines fixes que tenen ganes d'alliberar temps. La segona part està dirigida als qui volen ser emprenedors i començar la seva pròpia empresa.<br />
Aviso que el llibre és molt americà i que te un estil que pot sobtar als més europeus. També te una prespectiva molt capitalista que pot no agradar. Si podeu passar per sobre d'això us trobareu amb idees bones, reflexions interessants i algunes aplicacións pràctiques.</div><div style="text-align: justify;">Per cert, que jo no vaig fer els exercicis proposats!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I ja que estem en aquesta línea de pensament empresarial i de produccío aquí us deixo un <a href="http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html?utm_source=newsletter_weekly_2010-11-30&utm_campaign=newsletter_weekly&utm_medium=email">enllaç</a> amb una xerrada del TED on també parlen de productivitat. Algunes de les idees són semblants, agafeu el que més us agradi!</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-56420793822011092332010-10-19T12:46:00.000-07:002010-10-19T12:46:36.758-07:00El conflicto de la selva: explotación o conservación<div style="text-align: justify;">Continuando con la serie de posts sobre mi viaje a Guatemala os contaré la experiencia que tuve durante los 6 dias que anduve perdido por la selva tropical. Allí pude ver de primera mano un conflicto que afecta a las zonas de selva virgen que aún quedan en este país.</div><div style="text-align: justify;">Me fuí a la selva con unos compañeros de la coperativa Nuevo Horizonte. Nuestra intención era recorrer los antiguos campamentos de la guerrila y si teniamos suerte llegar hasta las ruínas de Piedras Negras. El viaje resultó ser más salvaje de lo que nos imaginabamos y no pudimos llegar a las ruínas, pero en contrapartida pudimos disfrutar de la hospitalidad de los miembros de la cooperativa Centro Campesino, y es su historia la que os quiero contar ahora.</div><div style="text-align: justify;">Para entender esta coperativa tenemos que remontarnos a los años 70. En 1971 un grupo de campesinos de Chiquimula decidieron formar una cooperativa de producción. La zona donde vivian estava ya saturada y no habia tierra para poder conrear y decidieron irse al Petén en busca de un terreno. Finalmente se instalaron en 1974 en unas tierras de la selva al lado del rio Usumacinta, cerca de las ruínas de Yachitlan. Esa era aún una zona de selva virgen y por esa razón era territorio de las guerrillas que vivan escondidas dentro del bosque.</div><div style="text-align: justify;">Las cosas fueron mas o menos bien hasta mediados de los 80, quando el govierno decidio estrangular la guerrilla a base de destruír los poblados que supuestamente los ayudavan. Esta es la época negra de la guerra civil, con comandos de la muerte auspiciados por el gobierno que exterminaron familias enteras de campesinos. El Centro Campesino no se libró de esta suerte: el ejercito hostigó el pueblo y finalmente en 1985 quatro de sus miembros fueron torturados y fueron amenazados a cosas peores si no se marchaban de la comunidad en 15 dias. </div><div style="text-align: justify;">Así fué como terminó el primer periodo de la cooperativa. Durante ese tiempo y el que siguió hasta el fin de la guerra el ejercito se dedicó a destruir la selva para acorralar a la guerrilla. Cuando se firmó el tratado de paz, ya toda la tierra estaba destruída.</div><div style="text-align: justify;">A mediados de los noventa algunas familias empezaron a volver a las tierras, esperando reemprender su vida, pero se encontraron con otro problema: el gobierno de Guatemala tenia previsto transformar esa zona en area protejida. Llegaron, pués, de nuevo las amenazas para que se marcharan y finalmente en 1999 la finca fué de nuevo abandonada y se forzó su venda.</div><div style="text-align: justify;">La lucha posterior ha sido la de los campesinos para recuperar esta tierra, mediante la ocupación y mediante un proceso legal que tienen en marcha.</div><div style="text-align: justify;">Actualmente el conflico está entre el derecho de los campesinos de la coperativa a poder producir y tener una vida digna y la nececidad de conservar el poco patrimonio de selva virgen que queda en Guatemala. Esta es, de echo, una lucha muy común en paises tropicales.</div><div style="text-align: justify;">Como podeis ver es conflico complejo sin una solución fácil. Uno podria pensar que conservar la poca selva que queda tendira que ser la prioridad principal, pero mi experiencia es que hoy en dia Guatemala no tiene los recursos para gestionar esta protección de la selva. Por contra el Centro Campesino representa un modelo alternativo que considero muy valido. Ellos han propuesto un plan de gestion mixta del territorio, por un lado quieren conrear ciertas areas de su propiedad y por otro lado se comprometen a conservar el resto de la selva intacta. Esta es una solución optima, ya que ahorra recursos al estado y al mismo tiempo da la oportunidad a los campesinos de tener una vida digna. Además quien mejor para gestionar el territorio que aquellos que viven allí y lo conocen.</div><div style="text-align: justify;">De echo mi propia experiéncia corrabora este echo. De toda la selva que recorrí en este viaje la que estaba dentro la propiedad del centro campesino es la que estava mas intacta. Fuera de su propiedad el gobierno no habia sido capaz de gestionar el territorio y muchos invasores habian destrozado grandes extensiones selva.</div><div style="text-align: justify;">Creo que el futuro de la conservación del patrimonio natural de estos paises pasa por modelos de gestión mixta, además de las razones que ya he expuesto este modelo permitirá la explotación sostenible de estos recursos por ejemplo con ecoturismo, tours organizados por la selva o para visitar ruinas escondidas. Estas oportunidades permitiran a los miembros del Centro Campesino diversificar su economia y no ser tan dependientes de la producción agricola.</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-46901075026644940882010-09-28T11:33:00.000-07:002010-09-29T16:35:29.336-07:00Nuevo Horizonte<div style="text-align: justify;">Nuevo Horizonte és una petita comunitat a mitja hora de Sant Helena (capital del Petén). D'entrada la comunitat no sembla rès d'especial. Quatre carrers amb cases de sostre d'uralita just al costat de la carretera. Aquesta impresió, però, es trenca quan hom entra a la comunitat i la comença a explorar. Jo vaig tenir la possibilitat de fer-ho durant 10 dies, amb la millor targeta d'entrada: el meu germà Marc. Ell hi va estar vivint durant un any i mig i encara ara conserva molts dels vincles que hi va crear, tan per la munió de fillols i filloles que te com per projectes educatius en que treballa. Ser 'el hermano de Marc' em va obrir totes les portes i els cors de la gent de la comunitat i em va permetre coneixer-la molt millor del que hauria pogut fer si hi hagués anat sol. El projecte de comunitat que han desembolupat allà és (com dirien els americans) inspirador i em va donar moltes energies de cara a lluitar fer fer un món més just. Permeteu-me, doncs, que comparteixi el que en vaig aprendre amb vosaltres. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Història</b></div><div style="text-align: justify;">Guatemala va viure una sagnant i llarga guerra civil. Es va iniciar als anys 50, quan els Estats Units va organitzar un cop d'estat per derrocar al govern electe. Uns quants militars es van negar a seguir les directrius dels seus generals comprats per la CIA i se'n van anar al 'monte' (la selva) per iniciar un moviment insurgent. Des d'aleshores fins al 1994, quan es van firmar els acords de pau, van haver-hi 40 anys de lluita, amb diverses guerrilles i molts governs titella dels EEUU. També van haver-hi moltes morts i abusos, sobretot per part de l'exercit i del govern, amb campanyes d'extermini d'indigenes, de comandos de la mort i altres salvatjades per l'estil. Les guerrilles vivien a la selva on tenien els seus campaments i les seves xarxes de col.laboració amb les poblacions camperoles del voltant. Justament d'aquestes comunitats és d'on sortien molts guerrileros, que escapaven de massacres on tots els seus familiars havien mort. </div><div style="text-align: justify;">Quan es van firmar els acords de pau el govern es va comprometre a donar a tots aquests guerrilleros desarrelats medis per tornar a començar, amb la condició, és clar que les guerrilles entreguessin les armes. Els pactes es van signar i les guerrilles es van desmobilitzar, però el govern no va complir mai el seu compromís. Així és com molts dels ex-guerrilleros es van trobar sense rès a fer i enlloc on anar. La solució fàcil per molts hauria estat entrar en l'exercit o fins i tot fer bandes criminals. Aquesta havia estat la sortida dels comandos de la mort, escamots paramilitars financats pel govern. Aquests ex-guerrilleros, però, tenien una avantatge important respecte a altres combatents i és que durant la guerra la guerrilla s'havia encarregat d'educar-los i de donar-els-hi uns valors morals. Al cap i a la fi ells havien lluitat per un projecte polític i per retornar la dignitat a un poble oprimit. D'aquí va sortir la idea de molts d'aquests ex-guerrilleros de construir petites comunitats que conservessin i posessin en pràctica els valors socials i polítics que els hi havien ensenyat durant la guerra.</div><div style="text-align: justify;">Aquests emprenedors van començar a buscar terres per construir les seves comunitats. Una de les finques que van comprar era un terreny balder aprop de Santa Anna, al Petén i així és com es va fundar Nuevo Horizonte.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>El Projecte</b></div><div style="text-align: justify;">Quan es va fundar a la comunitat hi vivien 127 persones. Instalades en tendes de campanya en un terreny àrid. El Petén havia estat tot cobert de selva però la explotació i la guerra havien destrossat gran part del bosc i el que hi quedava era terra erma. Així van passar 3 anys, intentant tirar endavant la comunitat. Els seus objectius principals eren en primer lloc protegir-se (ja que encara eren blancs de possibles represalies) però la intenció real era crear una comunitat on posar en pràctica els ideals de la revolució, amb una democràcia de base, un model econòmic social i un actitud respectuosa cap al medi ambient. </div><div style="text-align: justify;">Com que no tenien recursos econòmics van decidir demanar ajuda a ONGs i altres organitzacions governamentals per tirar endavant projectes de desenvolupament. La seva experiencia, però, no va ser massa bona al respecte. Les ajudes que rebien estaven lligades a projectes imposats que la major part de vegades no tenien cap sentit. Per exemple els van obligar a plantar flors aromàtiques per fer tè de cara vendre-les al mercat nord americà, o a conrear plantes ornamentals també pel comerç exterior... Com és de suposar tots aquests projectes il.luminats no van portar a rès, ans al contrari van crear més endeutament per la comunitat.</div><div style="text-align: justify;">En un moment de desesperació la assamblea de la comunitat es va reunir i després de molts debats i lluites internes va sorgir un nou projecte: </div><div style="text-align: justify;"></div><ul><li style="text-align: justify;">En primer lloc la comunitat va trencar els vincles amb totes les ONGs i altres organitzacions que els hi imposaven un model de desenvolupament econòmic tant poc sostenible. </li>
<li style="text-align: justify;">Van dirigir els seus esforços a aconseguir la seguretat alimentaria (enlloc de conrear productes pel primer món).</li>
<li style="text-align: justify;">Van definir que el seu model de creixement havia de ser basat en el comerç local ja que és allà on podrien tenir més impacte. </li>
<li style="text-align: justify;">A mitjar termini volien diversificar la economia per no depenendre d'un sol producte.</li>
<li style="text-align: justify;">I finalment volien mantenir un model de petita empresa, sense fer grans plantacions i ni grans inversions amb possibles consequencies catastròfiques</li>
</ul><div><div style="text-align: justify;">Durant aquesta assamblea es van passar 5 dies definint els seus FODA (Fortaleses, Oportunitats, Debilitats i Amenaces) tal com haurien fet davant una campanya militar. Després van seguir 22 dies de treball per definir un plà estratègic pels següents 10 anys amb objectius i disseny social.</div></div><div><div style="text-align: justify;">Els objectius principals que van acordar van ser els d'aconseguir solvencia alimentaria, treballar cap a la igualtat de genere i sobretot fer un fort treball educatiu per donar recursos a les noves generacions.</div></div><div><div style="text-align: justify;">Com que la comunitat havia trencat tots els vincles amb les ONGs locals van tenir que recorrer a altres fonts d'ajuda. Una coperant que va estar un temps allà va ajudar a comprar un billet a un dels membres de la junta per anar a Espanya a buscar suport financer. Després de molts entrabancs i peripècies, aquest emisari (el Roni) va aconseguir posar-se amb contacte amb l'Ateneu de Terrassa i des d'allà es va formar el Frijol Rebelde i les brigades d'ajuda, que juntament amb altres grups Italians han donat suport al projecte.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;"><b>La Organització</b></div></div><div><div style="text-align: justify;">Per estrany que pugui semblar a priori, l'origen militars de molts dels membres de la comunitat ha estat una gran ajuda de cara dissenyar i executar la organització de la comunitat. En els anys de la guerrilla els seus membres estaven constantment en procés de formació política que els hi ha donat, amb el temps eines i recursos per saber-se organitzar. Només així es pot entendre com una comunitat amb uns origens i una història tan difícil ha sigut capaç de tirar endavant. </div></div><div><div style="text-align: justify;">A nivell polític la comunitat està organitzada al voltant d'una assamblea que es reuneix amb certa regularitat o quan hi ha un esdeveniment extraordinari. El braç executiu és la junta, formada per cinc membres i que es renova per eleccions periòdiques. Existeix també un consell de vigilància, que és un 'organ' independent de la junta i que s'encarrega de que la junta no faci disbarats. No tenen poder de decisió però si de bloqueig.</div></div><div><div style="text-align: justify;">A nivell econòmic la comunitat gira al voltant d'una cooperativa. Tota la terra és propietat d'aquesta cooperativa i només es cedeix a usos personals en regim de usufructuari. Així s'asseguren que la comunitat no s'atomitzi i que cadascú comenci a mirar pels seus pròpis interessos per sobre dels de la resta. També hi ha molts projectes comuns, com ara un projecte de ramaderia o un projecte de reforestació i fins i tot una petita xarxa d'albergs de turisme solidari. Tots els beneficis d'aquests projectes van a la cooperativa i són la font d'ingressos per tirar endavant la comunitat: pagar els deutes, finançar la escola, comprar maquinaria agrícola... A més a més aquests projectes donen feina a molts dels habitants de la comunitat.</div></div><div><div style="text-align: justify;">La comunitat també promou els projectes empresarials. Grups de entre 3 i 5 persones poden proposar a la assamblea un projecte d'empresa (o grup d'interès), com ara una granja de gallines, un restaurant o un camp de taronjers. Si el projecte és viable la cooperativa dona suport econòmic i d'infraestructura al grup d'interès i actua com a soci capitalista: és com un soci més de cara al repartiment de benefícis. Aquest típus d'empreses les porten sobretot dones de la comunitat, obtenint així la seva independència econòmica i per tant un grau més gran d'autonomia.</div></div><div><div style="text-align: justify;">A nivell individual la comunitat divideix les terres de conreu per les diverses famílies. Aquestes terres permeten la soberania alimentaria de la comunitat, ja que tothom te el dret i les possibilitats de conrear el seu pròpi menjar. Tothom també te el dret a tirar endavant petits negocis privats, com ara botigues o petits tallers de costura. </div></div><div><div style="text-align: justify;">Finalment existeix un projecte educatiu molt elaborat que presenta un model alternatiu a l'educació estatal (que per cert és molt dolenta). D'aquest projecte no us en parlaré ja que és terreny del meu germà i no voldria pixar fora de test. </div></div><div><div style="text-align: justify;">La organització política i econòmica que han desenvolupat ha estat un gran èxit social. La comunitat ha aconseguit sortir de la misèria absoluta en la que vivien fa 10 anys. Durant aquest temps no només han aconseguit augmentar el seu nivell de vida de forma dramàtica, sinó que ho han fet tot preservant el medi ambient, construint una base social sòlida i fins i tot creant un impacte positiu al seu voltant. En fi, que han desembolupat un model de creixement no només sostenible sinó transformador. Aquesta és per mi una font de esperança. Mitjançant el seu treball els membres de Nuevo Horizonte s'han enfrontat al model establert, a les creencies de que el creixement econòmic sempre va acompanyat de desigualtats socials i de explotació del medi ambient i ens demostren cada dia que hi ha millor maneres de fer les coses.</div></div><div><div style="text-align: justify;">Us proposo a tots aquells que pogueu que feu una visita a aquesta comunitat. Us asseguro que us tornarà la il.lusió per treballar per un món millor. I si no hi podeu anar contacteu amb el meu <a href="mailto:marc.roda@gmail.com">germà</a> perquè us expliqui molt millor com funciona Nuevo Horizonte. </div></div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-84944318033944780522010-09-28T09:55:00.000-07:002010-09-28T09:56:24.826-07:00GuatemalaAquest estiu he fet un viatget de 3 setmanes a Guatemala. He aprofitat que el meu germà Marc estava allà visitant la comunitat on va viure durant any i mig per descobrir una mica aquest país. Del viatge n'he tret bones experiences i vull compartir-ne dues amb vosaltres. La primera és el descobrir la comunitat Nuevo Horizonte, que és on el Marc va estar treballant. Trobo que el projecte que tenen és molt interessant i vàlid i que val la pena divulgar-lo. En segon lloc vull compartir la excursió que vaig fer per la selva tropical amb uns quants ex-guerrilleros per anar a retrobar els campaments on van viure durant la guerra civil.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Explicaré aquestes dues experiències en posts separats, per questions organitzatives, en tot cas aquí us deixo algunes fotos del viatge. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8wDvtadmKfvietjZ9QNQHhRXKpjuHY5Oy3UKpVCZ0XTIzL9oZcXdMMj9pwiziaIW1d2EplkbY8gb52WUhMZzSnkV6vV_YTW9mxG3yN20ZidSdKsYHT38j30Z-UpH_zKonu1ohyphenhyphen-Cocc4/s1600/DSC04341.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8wDvtadmKfvietjZ9QNQHhRXKpjuHY5Oy3UKpVCZ0XTIzL9oZcXdMMj9pwiziaIW1d2EplkbY8gb52WUhMZzSnkV6vV_YTW9mxG3yN20ZidSdKsYHT38j30Z-UpH_zKonu1ohyphenhyphen-Cocc4/s200/DSC04341.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sompopo</td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvprCU2JAa1OT8Vf-T8-j_KVc6filzJaHMoKT3fLxB1KVuR5k7D1og-4wdGCeZf4-rCoKA_NRC7vQPMRGWW21s00AzN9rkAFs69ls8LolOm2nVstZl1oMRqW_b_kNrs6tfQtYpm1_nPNk/s1600/DSC04393.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvprCU2JAa1OT8Vf-T8-j_KVc6filzJaHMoKT3fLxB1KVuR5k7D1og-4wdGCeZf4-rCoKA_NRC7vQPMRGWW21s00AzN9rkAFs69ls8LolOm2nVstZl1oMRqW_b_kNrs6tfQtYpm1_nPNk/s200/DSC04393.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tikal</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTE-OdSBzicCnhVFLO_Dliv57NCqVQpB0obr2Eg8dxzaVumFzHDb-PtIUAjeBVHBB2EUz83qvDMsgnaOFFYCV0n9mGEkK8jTYpiEq5wNJfum_kWJTcnHHbf1C96MhLpiUEcZAbn_YrdDo/s1600/DSC04495.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTE-OdSBzicCnhVFLO_Dliv57NCqVQpB0obr2Eg8dxzaVumFzHDb-PtIUAjeBVHBB2EUz83qvDMsgnaOFFYCV0n9mGEkK8jTYpiEq5wNJfum_kWJTcnHHbf1C96MhLpiUEcZAbn_YrdDo/s200/DSC04495.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXVoqKOmmNiCvdIWt6OfK5G0VkfJHQsYnNjRd0rbI9kITHhyGW2DC8Bdyiqc802KICaRckQVyRVZgh1BaANIPgSOu-W4WLKGcSiuM9laAVqdnnFQu2264X-RRhaP7yDXuE4ZTqqEGoi0A/s1600/DSC04395.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXVoqKOmmNiCvdIWt6OfK5G0VkfJHQsYnNjRd0rbI9kITHhyGW2DC8Bdyiqc802KICaRckQVyRVZgh1BaANIPgSOu-W4WLKGcSiuM9laAVqdnnFQu2264X-RRhaP7yDXuE4ZTqqEGoi0A/s200/DSC04395.JPG" width="200" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUNEDtv56AmtdOipzN4NgVIjfDQRFFV1nq6d-MBNmQF1mEV7B9gScCbYQNMR18cWvZP6v6q00jYksOqVHUah4O4e2o8VoxO-9WN6YeFLUxwAQvRKOa8wqjcb1k_GqMp7dlEvHORWyRKA/s1600/DSC04555.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUNEDtv56AmtdOipzN4NgVIjfDQRFFV1nq6d-MBNmQF1mEV7B9gScCbYQNMR18cWvZP6v6q00jYksOqVHUah4O4e2o8VoxO-9WN6YeFLUxwAQvRKOa8wqjcb1k_GqMp7dlEvHORWyRKA/s200/DSC04555.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PE8GmKpVyoLsGQb2rqBuTATHVnj8yV0cIs-oj2J7pqt0t3Jc9v80y0eZ-ZdBkUXbe2szzpW9HcGo1XmgoOxjj7ufFYOsz2sMOuHeJD4yK6bQGFzEnkqng_4w0Q_2pFSgh-yxOYybIFg/s1600/DSC04543.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PE8GmKpVyoLsGQb2rqBuTATHVnj8yV0cIs-oj2J7pqt0t3Jc9v80y0eZ-ZdBkUXbe2szzpW9HcGo1XmgoOxjj7ufFYOsz2sMOuHeJD4yK6bQGFzEnkqng_4w0Q_2pFSgh-yxOYybIFg/s200/DSC04543.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk8zyU1b4D072BZpDozSrIcacsYPLHevOgxPFk7pY41cx8fqMC1zM0phDqoCmR_XpkYmaEZLzsTnG2ZL-UmRXteI_P84GdC7halHnzApMryH8bZU3LssiRkiyNdEFyM6LlPsWFWiiyHYw/s1600/DSC04496.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk8zyU1b4D072BZpDozSrIcacsYPLHevOgxPFk7pY41cx8fqMC1zM0phDqoCmR_XpkYmaEZLzsTnG2ZL-UmRXteI_P84GdC7halHnzApMryH8bZU3LssiRkiyNdEFyM6LlPsWFWiiyHYw/s200/DSC04496.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid2JM7dJMrK0GyTcefILi-MwPxcL8EKVvdeVuYsvbs4TZywBspSSOCyAJAVoEGSbpk8Zbyms_gQFZSyFU5WDpYYkdgysgbJut5I8hY3b8vGRK4BMA6lI8xmWY83y0HBaSUli-8fAsPPg8/s1600/DSC04413.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid2JM7dJMrK0GyTcefILi-MwPxcL8EKVvdeVuYsvbs4TZywBspSSOCyAJAVoEGSbpk8Zbyms_gQFZSyFU5WDpYYkdgysgbJut5I8hY3b8vGRK4BMA6lI8xmWY83y0HBaSUli-8fAsPPg8/s200/DSC04413.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiv8cvj8vrLd8bH9lcAuwYTnE1E7AD0cvOpDKDFEMobjox54SbmOQoFQcCkkaryr_nktYIn6jlgDiPP7eF7CAq93Sg8w0w4Qr6yQ7RbbD5S9ZWo0F0dGt2ix0fERLfTaP9OIBYAYz02Ps/s1600/DSC04475.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiv8cvj8vrLd8bH9lcAuwYTnE1E7AD0cvOpDKDFEMobjox54SbmOQoFQcCkkaryr_nktYIn6jlgDiPP7eF7CAq93Sg8w0w4Qr6yQ7RbbD5S9ZWo0F0dGt2ix0fERLfTaP9OIBYAYz02Ps/s200/DSC04475.jpg" width="200" /></a></div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-3050484057186014032010-06-15T18:14:00.000-07:002010-06-15T18:15:34.816-07:00parelles fidels<div style="text-align: justify;">Tot remenant el calaix internàutic de les notícies científiques em vaig trobar amb un interessant article sobre l'origen de la fidelitat. El que em va sobtar d'aquest estudi és la radicalitat científica en les conclusions tradicionals que oferia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M'explico.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ultimament està molt de moda donar les culpes a tot als nostres probres gens. Ells són l'origen de la glòria i la misèria que ens afecta. No vull posar en dubte la gran influencia que el nostre genoma te en nosaltres. De fet és ell qui conté les instruccions bàsiques del que som. Però un cop comença el programa genètic hi ha moltes altres variables que afecten el resultat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En el cas que ens afecta resulta que la fidelitat s'ha estudiat extensament a nivell genètic i de fet s'han trobat correlacions interessants entre gent promiscua i poc inclinada a la monogàmia i certes variants del gen AVPR1, que de forma pomposa s'ha anomenat "<a href="http://www.pnas.org/content/early/2008/09/02/0803081105.short?rss=1&ssource=mfc">el gen de la fidelita</a>t". Per altra banda un <a href="http://ego.psych.mcgill.ca/perpg/fac/lydon/lydonweb/pdfs/01.pdf">estudi molt recent realitzat a Canadà</a> demostra que la fidelitat és una capacitat que s'entrena.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests científics van fer un estudi de comportament amb un seguit de gent. Entre d'altres experiments van demanar als participants en l'estudi que puntuesin quan d'atractives eren certes persones. També van veure com reaccionaven els participants davant d'una seducció directa i com afectava això la seva percepció de la relació de parella que tenien. Els resultats semblen demostrar que davant d'una situació d'amenaça a la relació els homes i les dones reaccionen de manera diferent. Les dones perceven aquesta amenaça de forma més intensa i acostumen a tenir un pla de contingencia per salvar la relació. Això pot ser, per exemple, tornant-se més comprensives amb el comportament del seu company. Per contra els homes no tenen aquesta percepció, no pas perquè estiguin menys compromesos, sinó perquè no s'han preparat un pla de contingència. Si avans de posar a nois en situació de risc se'ls hi demana que es preparin un pla de contingència en cas es vegin davant un possible 'ligue' que amenaci la seva relació aleshores reaccionen de manera semblant a les dones.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una altra conclusió del estudi és que no només és l'amor el que fa que una persona es mantingui fidel. Un altre factor molt important és la percepció de com la parella afecta les nostres capacitats. Així doncs la gent que percep la parella com una font d'inspiració, d'alegria i d'energia per millorar a nivell personal te molts menys numeros de ser infidel. És lògic, no? Si la nostra parella ens ofereix molt hi tenim molt a perdre si la deixem! Pot semblar una conclusió tonta, però de fet te implicacions molt profundes. Per exemple en un estudi realitzat amb parelles va demostrar que quan una parella participava en un joc col.laboratiu (on calia que els dos membres hi participessin per a assolir els objectius) la seva percepció de satisfacció en la parella augmentava, per contra quan es posava als membres de la parella en una situació que s'entorpien entre ells aquesta percepció disminuia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La conclusió trencadora de l'article és, doncs, que depen de nosaltres mantenir una relació viva. Si sóm capaços de crear les circumstàncies on estar junts sigui millor que estar sols estarem satisfets de la relació. Per contra si contruim barreres i sentim que l'altre ens impedeix expressar-nos i creixer com a persones, doncs estem condemnant la relació al fracàs. I mentrestant que els gens facin els que vulguin</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-3823228538914691342010-05-18T10:25:00.000-07:002010-05-18T10:25:35.936-07:00Una història econòmica<div style="text-align: justify;">Fa molt i molt de temps en un país molt i molt llunyà, hi havia un senyor banquer que va tenir una gran idea: va decidir invertir en hipoteques. Però no pas hipoteques normals, sinó aquelles que tenien un risc més gran de ser impagades. Això d'entrada pot semblar un disbarat, però no ho era pas, ja que aquest senyor banquer va tenir la idea de disfressar aquestes hipoteques tot ajuntant-les en conjunts agregats d'hipoteques que feien la impresió de ser menys dolentes i així va aconseguir vendre-les i fer-se molt ric i viure feliç i content.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fins aquí tenim una història per tots coneguda i que ja sabem com s'acaba. El banquer es va fer molt ric, si, però pel camí es va carregar la economia i va estar apunt d'enfonsar el país. Per sort el rei amb els seus caballers van surtir a salvar al pobre banquer enriquit tot donant-li els diners de les arques de l'estat per pagar els deutes. De passada també el van renyar una miqueta li digueren que no ho tornés a fer mai més i el deixaren anar de nou.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El que potser no sabeu és la història del mag dolent. Resulta que quan els banquer començà a fer els seus disbarats financers un mag molt inteligent va decidir que ell també es volia enriquir. S'inventà una pòcima màgica anomenada "hedge funds" que consistia en comprar seguros sobre les inversions dels banquers, així si aquests s'enfonsaven doncs ell cobraria aquest seguro (perquè ens entenguem és com si jo comprés un seguro pel cotxe del veí). El problema que es trobà aquest mag és que el banquer, en un moment determinat, es començà a adonar que les seves peripècies financeres no funcionaven gaire bé. El mag, que era molt astut, va fer partícep al banquer de les seves estrategies i els dos es van dedicar a crear encara més 'conjunts agregats d'hipoteques escombraria' i a comprar seguros contra ells. Aixi doncs quan el mercat finalment va caure i tots aquets productes es van demostrar tòxics tant el mag com el banquer van poder cobrar els seus seguros i a sobre van rebre diners del rei!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això va passar fa molt de temps i molt lluny d'aquí, però no fa pas tant i més aprop ens hem trobat amb històries similars. Jo em pregunto, per exemple, com pot ser que un país, com Grècia, de la zona euro (que suposadament està tan regulada) ha pogut acabar tan malament. Alguns dieun que és perquè l'estat ha malversat els diners tot endeutant-se, d'altres diuen que és culpa de la gent que són uns vagos. Jo no negaré part de raó en aquestes afirmacions, segur que tenen la seva part de veritat. Però també em pregunto com es que la resta d'europa va poder tolerar una situació així, com és que tanta gent va comprar 'seguros contra la deuda grega' i si no seran aquests mateixos els qui els hi ha anat molt bé que el país s'enfonsés.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En un món com el nostre on el 1% més ric de la població te un 25% de la riquesa em fa molt la impresió que són aquests els qui dicten les normes, no pas la resta dels mortals, per més vagos que siguin. Són ells qui juguen al monopoli amb els diners de tots i els qui fan i desfan a fi d'enriquir-se. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Estic molt d'acord en sanejar la economía, en reduir la despesa pública inecessaria, fins i tot en allargar una mica l'edat de jubilació, però per sobre de tot caldria evitar que uns egoistes sense escrupols que només cerquen l'enriquiment personal tinguin el poder que tenen i en tot cas se'ls hauria de fer pagar per les bestieses que fan.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fonts de informació no referenciades:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Planet Money (espai d'informació financera de la radio pública americana)</div><div style="text-align: justify;">The Economist (revista econòmica molt prestigiosa)</div><div style="text-align: justify;">Periodicodiagonal (revista d'esquerres que he descobert avui mateix)</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-82929602822773239962010-04-28T10:47:00.000-07:002010-04-28T10:57:16.838-07:00L'atac del porc senglar<div style="text-align: justify;">Ja se que havia dit que faria un post sobre la reforma sanitaria americana, pero es que m'he creuat amb un article medic digne de mensio.</div><div style="text-align: justify;">L'article en concret es diu : </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Zoophilia: a rare cause of traumatic injury to the rectum</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per aquells que no entenguin l'angles:</div><div style="text-align: justify;"><b> </b></div><div style="text-align: justify;"><b>Zoofilia: una causa poc frequent de lesions traumatiques al recte anal.</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'estudi parla d'un pages de 65 anys que va arribar a la consulta medica amb, el que de forma coloquial anomenem, "el cul petat". Despres de passar pel quirofan, cures intensives i unes quantes sessions de psicoleg, l'home va explicar que havia estat penetrat per un porc senglar.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Els porcs senglars tenen una titola d'entre 45 i 62 cm de llarg sense empinar, que es pot allargar uns 16 cm mes un cop empalmada, obtenint un membre de 78 cm!!! El penis no te gland, per contra fa un tirabuixo a la punta que li permet anclar-se (normalment) a la paret vaginal. Aquest anclatge desencadena l'acte reflex de la ejaculacio. Aqui sota en teniu una il.lustracio:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://www.ucd.ie/vetanat/images/50.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="http://www.ucd.ie/vetanat/images/50.gif" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">I jo em pregunto: com va arrivar el penis del porc senglar dintre del recte anal del pages? Perque no crec que cap persona de seny es deixes entaforar 70 cm d'un falus ganxut dintre seu...</div><div style="text-align: justify;">La meva opinio es que aquest fet te un origen quantic. Tots sabem que la teoria quantica descriu la posicio d'una particula com una funcio d'ona que indica la probabilitat de que la particula estigui en un lloc concret. Segur que la funcio d'ona de de la titola del porc senglar no te un valor gaire alt dintre del recte d'un pages, pero aixo no vol dir que no pugui passar, simplement vol dir que passa poc sovint (d'aqui el titol 'rare cause' de l'article). S'hauria de veure si aquest pages ha patit altres fenomens similars (e.d. trobarse amb titoles de 70 cm dintre el cul). Si fos aixi potser hauriem d'estudiar aquesta persona com un rar cas de distorsio probabilistica de la realitat i en podriem aprendre mes sobre el comportament exotic de certes particules de l'univers.</div><div style="text-align: justify;">La 'moraleja' de la historia es que en aquest mon tot pot passar i que si un dia us trobeu inesperadament, ja no un porc senglar, sino un os o un elefant sobre vostre estigueu, preparats, apreteu les dents i cop s'acabi correu (o arrastreu-vos) rapid cap a un CAP.</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-19949971347061491792010-04-23T12:18:00.000-07:002010-04-23T12:18:11.959-07:00Estats Units, el país dels desheredats<div style="text-align: justify;">Aquests anys vivint als EEUU m'han servit per apreciar moltes de les virtuts d'aquesta terra i cultura. Vaig arribar essent un afèrrim antiamericà i ara ja no ho sóc tant. Hi ha, però un aspecte d'aquest país que trobo terrible i al qual no em puc acostumar: els desheredats.</div><div style="text-align: justify;">Els centres de les grans ciutats americanes estan habitats pels sense sostre (homeless). En són molts, milers! Són els autèntics amos de l'espai públic, sigui un banc al carrer o una porxada. Sobreviuen del que recullen a les escombraries o el que reben de caritat i viuen tapats amb draps i cartons. Molts d'ells arrosseguen problemes amb l'alcohol, molts d'altres tenen malaties mentals. Però un gran gruix el representen gent que s'ha quedat sense rès. </div><div style="text-align: justify;">La cultura americana preima l'èxit, però no te misericordia del fracàs. Si la mala sort et toca, si perds la feina o tens una malatia important d'un dia per l'altre et pots trobar sense rès. En altres paisos l'estat o la família et donaria suport, però la fragmentació de la família americana i l'extrem individualisme que predomina fa que moltes vegades els qui ho perden tot també siguin abandonats.</div><div style="text-align: justify;"> Per mi no hi ha cap excusa per justificar aquest fet. Que el país més ric del món deixi tirats a l'estacada un sector de la seva població em sembla intol.lerable, i no sóc l'únic que pensa així. Molts americans s'avergonyeixen d'aquest aspecte de la seva cultura. Per això la gran expectativa que va despertar la reforma sanitaria del Mr Obama. I malgrat la versió final va ser molt més limitada que les propostes inicials, aquesta reforma ha marcat una fita en la història d'aquest país. </div><div style="text-align: justify;">En el pròxim post us explicaré que comporta aquesta reforma del sitema sanitari americà, els pros i les contres i perquè al final, malgrat tot, és una bona reforma.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-468350852194252822010-04-15T11:18:00.000-07:002010-04-15T11:19:26.485-07:00Els cucs del budell<div style="text-align: justify;">L'altre dia vaig sentir una història a <a href="http://www.thisamericanlife.org/">This American Life</a> (un programa de la NPR molt interessant) que em va semblar digne de compartir amb vosaltres. Aquesta històra parlava de com uns petits paràsits anomenats "hook worms" (cucs engarfiats) podrien ser una cura per les al.èrgies, esclerosis múltiple i altres malaties autoinmunes. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEcYX12cGMykwabFxc2TZ9QvFlNhGHg_loYJ2OzJfVsJNzUX_ik01aBMDt2KNxfhx7iwdGCYgDcKWLzKPVDL5g9yU8BsREYk2-iNFGEE8_zKgLFGiCXdwMkPgGzfIc_JAb2FqIDgCX70I/s1600/worm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEcYX12cGMykwabFxc2TZ9QvFlNhGHg_loYJ2OzJfVsJNzUX_ik01aBMDt2KNxfhx7iwdGCYgDcKWLzKPVDL5g9yU8BsREYk2-iNFGEE8_zKgLFGiCXdwMkPgGzfIc_JAb2FqIDgCX70I/s200/worm.jpg" width="160" /></a></div><div style="text-align: justify;">Els <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hookworm">hook worms </a>són uns nematodes que infecten l'intestí prim de molt mamífers. Aquests bitxets fan 0.5 mm de llarg, són d'un color grisós o rosadet i tenen el cap lleugerament engarfiat respece la resta del cos i una boca ben grossa plena de dents. Segons la wikipedia 600 millons de persones en tenen, sobretot en zones de l'Àfrica i l'Índia. El seu mecanisme d'infeccío és força curiós: els cucs estan per terra i si algú els trepitja amb el peu descalç s'enganxen a la planta del peu de l'hoste. Aleshores comencen a foradar la pell del peu fins arribar al reg sanguini. D'allà van passejant fins a l'intestí on s'hi instalen tot mossegant la mucosa (amb les dents que tenen no els hi deu costar gaire!) on s'alimenten de la sang de l'hoste i són evacuats per la femta on comencen el cicle de nou.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tot i no ser uns animals gaire agradables, els seus efectes sobre l'hoste són molt suaus. Com a molt poden probocar una mica d'anèmia si és que n'hi ha molts (i xuclen massa sang de l'hoste). Per altra banda s'ha descobert que tenen certs efectes beneficiosos. Els cuquets, a fi de mantenir el seu estatus quo generen certes molecules que regulen el sistema inmunulògic de l'hoste tot atemperant-lo. D'aquesta manera es protegeixen a ells i al mateix temps redueixen la resposta autoinmune que és la causa de les al.lergies.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La teoria més acceptada per explicar aquest fenòmen és que tot organisme és en el fons un ecosistèma en constant evolució i en un equilibri dinàmic entre tots els seus components. Els parasits han evolucionat amb els hostes durant milions d'anys, tot adaptant-se en una carrera constant. Aquesta adaptació no sempre és per perjudicar-se mutuament. D'altres vegades serveix per arribar en un estat de simbiosis. De la mateixa manera que el nostre sistema digestiu requereix de la feina de bacteris que viuen dintre nostre, podria ser que aquests cucs ajudessin a regular el sistema inmunologic, aportant certa avantatge als organismes hostes i per tant assegurant que ho continuint sent.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El que ha passat al món occidental és el que s'anomena el síndrome de la higene. Amb la nostre obsessió a la netedad hem eliminat tots aquests paràsits/simbions que han evolucionat amb nosaltres i que potser ara contenen algun element clau per regular el nostre organisme. Per això en la nostra societat hi ha tantes al.lèrgies.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La història de This American Life parla d'un home que estava molt perjudicat per les al.lèrgies. Quan va descobrir l'efecte d'aquests cucs se'n va anar a l'Àfrica i es va passar 2 setmanes passejant descalç per les letrines de pobles perduts. D'aquesta manera es va infectar amb aquests cucs (i ves a saner que més). Quan va tornar a casa va descobrir que totes les seves al.lèrgies havien desaparegut. Ara ha començat una <a href="http://autoimmunetherapies.com/">companyia</a> on ven aquests cucs, que de fet els treu de la seva pròpia femta.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Deixant de banda la part humorística de la història crec que és força interessant aquest concepte de que cadscú de nosaltres és un complex ecosistèma on totes les parts hi juguen un paper. Potser hauriem de començar a veure les malalties i infeccións no com un atac al nostre organisme, sinó més aviat com un desequilibri en aquesta complexe però fràgil xarxa d'interaccions.</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-78026063739285700162010-04-05T17:28:00.000-07:002010-04-05T17:28:00.402-07:00Els papers del Pentagon<div style="text-align: justify;">Ahir vaig anar a veure la pel.lícula "<a href="http://www.youtube.com/watch?v=w0bIOMQIAKs">The most dangerous man in america</a>".Un film que explica la història de Daniel Ellsberg, un analista del govern americà que estava implicat en la guerra del Vietnam.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Resulta ser que aquest home al llarg dels anys de la confrontació va patir una transformació total. De patriota convençut del bé que feia america invadint el país asiàtic a activista pacífista Aquesta transformació no va ser casual. Com a analista amb accés a informació confidencial, en Daniel va poder llegir informes que explicaven una realitat ben diferent a la que es venia per la televisió. Ja no només en les causes de la guerra, que no van ser més que un pretext planejat pel govern americà, sinó després en els analysis de com anava evolucionant el conflicte i la manera de enfocar-lo. En Daniel va viure de primera mà (com a soldat) la brutalitat del conflicte. També va adonar-se de com els americans estaven perdent terreny. Va fer informes que explicaven la situació però després els polítics explicaven una altra versió al públic.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En un cert moment de la seva vida (i gràcies a la nòvia que tenia) en Daniel es va veure involucrat en el moviment pacifista. Va ser testimoni de com aquest moviment era sistemàtica i brutalment reprimit pel govern. Durant aquell periode va pendre la decisió d'actuar per canviar les coses. Gràcies al seu accés privilegiat va poder treure un informe del pentagon que explicava tot el procés de la guerra. En aquests documents es demostrava sense dubte que quatre presidents americans havien mentit descaradament sobre l'origen i causa del conflicte. Els documents també explicaven com el govern havia mentit sistemàticament sobre la evolució de la guerra.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un cop va aconseguir fer copies dels documents es va dedicar a enviar-los a congressistes americans coneguts per la seva oposició a la guerra, però cap d'ells va fer rès (tenien por d'ensenyar publicament documentació TOP SECRET'). Com que això no havia funcionat va enviar els documents al New York Times. El diari va publicar alguns articles però el govern el va obligar a tancar. En Daniel va continuar enviant la documentació a altres diaris fins que al final, de tant extesos que estaven els documents que el govern va tenir que accedir a que fossin publicats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tot plegat, però no va aconseguir fer canviar la actitud del poble americà. Ara ja sabien la realitat, però enfrontar-s'hi era massa feinada i la gent preferia ignorar-la. A quí si que va afectar va ser al president del moment, en Richar Nixon. Primer van intentar enviar al Daniel Ellsberg a la presó però en el judici el van declarar inocent, crean una jurisprudencia sobre l'accés a documentació del govern que encara avui en dia s'utilitza. Veien que les vies lagals no funcionaven en Nixon va manar que s'investigués il.legalment al opositors del govern (entre ells en Daniel Ellsberg). Aquests actes van desenvocar en l'escandol Watergate i la dimisió d'en Nixon.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara ja us he explicat la pel.lucula, però tot i així val la pena mirar-la. És una història real d'un home que va ser capaç de canviar les seves conviccions i canviar radicalment el panoràma polític americà.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un fet, que a mi em va sobtar molt va ser la semblança entre el conflicte del Vietnam i el que actualment te els EEUU amb Afganistan i Irak. Tots dos conflictes es van originar amb mentides, tots dos conflictes han sigut mantinguts minjançant enganyifes i desinformacions que amagaven (amaguen) el fet que els estats units perdía (perd). I malgrat tot la gent continua callant i menjant-se totes aquestes mentides!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sembla que la gent no apren de la història.</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-3242705576655544652010-02-18T10:34:00.001-08:002010-02-18T10:34:57.912-08:00Seguint amb la tradició dels ocells<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jEjUAnPc2VA&rel=0&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=en_US&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowScriptAccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/jEjUAnPc2VA&rel=0&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=en_US&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="425" height="344"></embed></object>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-66245105367009905922010-02-15T01:00:00.000-08:002010-02-15T01:00:01.051-08:00Alaska tropical!<iframe frameborder="0" height="350" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://maps.google.com/maps?f=d&source=s_d&saddr=Fairbanks&daddr=65.819657,-144.052734&hl=en&geocode=FZJY3QMd2wYy9ympZf1nT0UyUTE69_4J4AXYsw%3B&mra=dme&mrcr=0&mrsp=1&sz=9&sll=65.863496,-144.255981&sspn=0.564921,2.513123&ie=UTF8&ll=65.109148,-144.84375&spn=0.564921,2.513123&output=embed" width="425"></iframe><br />
<small><a href="http://maps.google.com/maps?f=d&source=embed&saddr=Fairbanks&daddr=65.819657,-144.052734&hl=en&geocode=FZJY3QMd2wYy9ympZf1nT0UyUTE69_4J4AXYsw%3B&mra=dme&mrcr=0&mrsp=1&sz=9&sll=65.863496,-144.255981&sspn=0.564921,2.513123&ie=UTF8&ll=65.109148,-144.84375&spn=0.564921,2.513123" style="color: blue; text-align: left;">View Larger Map</a></small><span id="goog_1266103754816"></span><span id="goog_1266103754817"></span><a href="http://www.blogger.com/"></a><br />
<div style="text-align: justify;">Just ahir vaig tornar d'un viatget d'una setmana la Alaska. El motiu del viatge: passar fred, perdre's en terres inospites i desconectar de la vida mundana i terrenal. Els tres objectius han estat complerts amb escreix. </div><div style="text-align: justify;">El Joel, el Santi i jo vam aprofitar l'avinentesa de que es celebrava la <a href="http://www.yukonquest.com/">YUKON QUEST</a> (una gran cursa de trineus tirats per gossos) per presentar-nos voluntaris de portar un control. La nostra única petició va ser que fos en el lloc més remot possible.</div><div style="text-align: justify;">Tal dit tal fet, el divendres passat vam volar a Fairbanks, Alaska. Temperatura mitjana -10ºC. Allà ens vam trobar amb els organitzadors i ens van dir que aniriem a Circle, un poblet de 80 habitants a 155 milles (250 Km) de distància. Així doncs, ens vam embutir en un cotxe i cap a Circle falta gent!</div><div style="text-align: justify;">La primera cosa que ens vam adonar és que Alaska està buida de gent. La carretera de Fairbanks a Circle passa per valls i muntanyes on no hi viu ningú. L'únic lloc que vam creuar que val la pena mencionar és Central, un bar perdut al mig del norès on es troben tots els trampers, caçadors, indis i altres especiements que viuen perduts en cabanes. I es que tal com ens van dir els locals allà només hi viu 'people who don't want to meet people'. En tot cas, després de 4 hores circulant per un camí de carro tot congelat vam arribar a Circle, famós per... per.... per.... (deixeu-m'ho pensar una estona).</div><div style="text-align: justify;">A Circle no hi ha massa cosa. Una esplanada que fan servir d'aeroport internacional (entre poblets del Yukon canadenc i poblets d'Alaska), un 'colmado' on hi pots trobar tres pomes podrides i moltes pells d'animals i un graner on hi tenen un camió de bombers amb les rodes més altes que jo. Justament en aquest graner és on vam muntar el control de la carrera. La nostra missió era estar atents a quan arribés un trineu, ajudar als 'mushers' a guiar els gossos i donar-els-hi menjar.</div><div style="text-align: justify;">Els trineus podien arribar a qualsevol hora el primer ho va fer a le 12 de la nit i l'ultim a les 5 de la tarda del dia se<u>güent </u>no l'altre (41 hores després). Durant aquest periode vam tenir que estar sempre allà esperant, fes fred o calor fos de dia o de nit. He de dir que va ser molt divertit. normalment estavem a fora, a la vora del foc ja que feia una temperatura de -37ºC. De tant en tant arribava un trineu i aleshores teniem 20 minuts d'activitat, la resta del temps ens dedicavem a fer escapades per veure l'aurora boreal, per anar a menjar alguna cosa i fer alguna que altra capcinada.</div><div style="text-align: justify;">A -10ºC s'està força bé. a -20ºC cal moure's per manenir la calor, a -37ºC et congeles facis el que facis. Cada cop que respires pel nas els pelets se't congelen i piquen, les pestanyes també es congelen i si tanques els ulls una estona després costa d'obrir-los. L'aire és extremadament sec i crema la pell. Però els locals estaven contents i deien que no feia gaire fred! Tot just la setmana anterior havien estat a -50ºC !</div><div style="text-align: justify;">La experiència a ser fantàstica, com unes colonies, compartint experiencies amb gent molt interessant que viuen just al límit de la civilització, veient aurores boreals psicodèliques que més semblen llums alienígenes que un fenòmen natural i sobretot disfrutant d'estar en un lloc tan remot on la mà de l'home encara no ha fet masses estralls.</div><div style="text-align: justify;">Us ho recomano molt, si podeu aneu-hi i com més red faci millor!</div><div style="text-align: justify;">A si! ja recordo perquè és famós Circle: cada any, durant el desglaç el riu Yukon es desborda, arrossegant grans trossos de gel que de vegades xoquen amb les cases del poble. Un dels vilatans ens va dir que mentres no fos la teva casa la destrossada, la exeriència era molt divertida i interessant de veure. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquí us deixo un video de quan vam aconseguir un carregament de troncs a canvi de 3 cigarrets:</div><div style="text-align: justify;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/c_SBQOVNrkQ&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/c_SBQOVNrkQ&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I un altre video on explico la experiència de veure l'aurora boreal a -40ºC:</div><div style="text-align: justify;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LKFJfadOWXM&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/LKFJfadOWXM&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-85255698608123595702010-02-13T15:28:00.001-08:002010-02-13T15:28:30.983-08:00InactivitatUltimament estic una mica inactiu a la blogoesfera... És culpa del facebook!!!Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-88641327329111700322010-02-13T15:21:00.000-08:002010-02-13T15:28:55.741-08:00El Cànon Digital<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://todoscontraelcanon.es/matalacultura/ripal5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://todoscontraelcanon.es/matalacultura/ripal5.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Vivim en un món molt curiós i plè de contradiccions. Per una banda els polítics, empresaris, banquers i economiestes criden al cel per la desregularització dels mercats, per la caiguda dels arancels i per una economia regida per la llei de la oferta i la demanada. Per una altra banda ens trobem amb casos com el del cànon digital, una càrrega impositiva sobre els suports electronics que presuposa el seu ús delictiu per grabar-te productes descarregats il.legalement d'internet. I per més inri és un impost que no va a les arques públiques sinó que se'l queda una institució privada com és la SGAE.</div><div style="text-align: justify;">A mi, sincerament, no em sembla ni lògic ni adecuat ni just. Podria entendre un impost destinat a promocionar la cultura, al cap i a la fi és un patrimoni universal dels quals tots en som beneficiats. Puc entendre també el punt de vista dels propietaris intelectuals sobre a descarrega il,legal de les seves creacions. Però no m'acaba de quadrar aquesta presuposició de culpabilitat que implica aquest cànon. Tampoc entenc que aquests diners els gestioni una entiat privada, que no respon a ningú i que no tinc gaire clar que destini els diners allà on toca. </div><div style="text-align: justify;">El nostre món evoluiona molt ràpid i les maneres de comunicar-se i de difondre el coneixement i la cultura han canviat moltíssim en els darrers anys. Crec que totes aquestes lleis que s'estan promovent per evitar aquesta transició són anacròniques, obsoletes i ineficaces. Els senyors SGAErdians i els polítics que els hi donen suport haurien d'adonar-se que qui no s'adapta mor i ara mateix ells tenen molts numeros de caure fulminats i de fer caure amb ells aquesta onada de creativitat que ha fet possible l'accés il.limitat a la cultura. És talmen com si els monjos escribes de la edat mitjana haguessin cobrat per cada copia impresa dels llibres que ells avans havien de transcriure a mà! </div><div style="text-align: justify;">Més morro impossible!</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-42963285137612500092009-12-29T15:50:00.000-08:002009-12-29T16:15:39.061-08:00El sexe dels ànecs (una història de pornografia escatològica)<div style="text-align: justify;">Tots hem sentit a parlar de la teòria de la evolució i dels processos de selecció natural que actuen sobre les especies. Però en aquest món nostre existeixen altres factors que també modelen el devenir de les espècies i que no tenen rès a veure amb la supervivència del més fort. Un d'aquests factors és la selecció sexual. Un bon exemple el podem trobar amb els galls d'indi. Els mascles d'aquesta especie han desenbolupat un plomall de coloraines que de rès serveix per amagar-se dels depredadors ni per volar millor ni per cap cosa útil, a part d'agradar a les femelles. Així doncs les galles d'indi han modelat el fenotip de la especie amb les seves preferències estètiques.<br /><br />Existeix un altre cas, on no és pas una questió estètica el que ha esdevingut una força de selecció sexual, sinó la més pura i crua guerra entre sexes: LES TITOLES DEL ÀNECS!!!!<br /><br />Els ànecs tenen una titòla molt peculiar. És prima i allargada i amb forma de tirabuixó que gira en sentit horari i de vegades pot ser tant llarga com el propi ànec. A més te una força considerable, sent capaç d'extendre's en un terç de segon. Per contra la vagina de les ànegues també és complexe de forma amb una estructura de tirabuixó amb tot de cavitats intermitges, però en aquest cas girant en sentit antihorari, fent-la així bastant inompatible amb la titola dels mascles. La pregunta, doncs, és per quins set sous els ànecs han desenvolupat un sistema reproductiu tant complexe.<br /><br />La resposta la va trobar la científica Patricia Brennan. Aquestà investigadora va proposar que l'evolució del s organs sexuals dels ànecs havia estat modelada per un conflicte de sexes. El fet és que 1/3 dels aparellaments dels ànecs són forçats. Els mascles violen a les femelles de forma violenta, fins al punt que de vegades els hi provoquen la mort. Per contra només el 3% del les inseminacions probenen d'aquestes còpules forçades. La raó d'això és justament la estranya anatomia del tracte genital femení. La forma de tirabuixó en sentit invers al membre masculí fa més difícil l'entrada del falús del mascle i les cavitats intermitges de la vagina permeten enmagazemar l'esperma no desitjat. Així doncs la femella pot controlar fins un cert punt quin mascle la deixarà prenyada, tot estrenyent o eixamplant la paret de la vagina. La resposta evolutiva del mascle ha estat la contraria: fer el penis més llarg i més fort per tal de poder atravessar les defenses de la femella. Així donc ens trobem davant una guerra total amb una escalada armamentística que ha desenbocat en genitals complexes i sobredimensionats.<br /><br />Com que sempre val més una imatge que mil paraules aquí us deixo uns videos on la Dra. Brennan va demostrar que realment la forma de les vagines limitava la penetració del penis. En el primer podem veure de quina manera s'allarga el penis del mascle a l'aire lliure i en el segon dintre de tubs amb diferents formes. Es pot comprobar com el tub helicoidal que imita la vagina és el que complica més l'entrada del penis.<br /></div><br /><object height="320" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8342932&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1"><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8342932&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="320" width="400"></embed></object><p><a href="http://vimeo.com/8342932">Eversion in air: from blogs.discovermagazine.com/loom</a> from <a href="http://vimeo.com/user447015">Carl Zimmer</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p><br /><br /><object height="320" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8342946&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1"><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8342946&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="320" width="400"></embed></object><p style="text-align: justify;"><a href="http://vimeo.com/8342946">Eversions in barriers / from blogs.discovermagazine.com/loom</a> from <a href="http://vimeo.com/user447015">Carl Zimmer</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p><br /><div style="text-align: justify;">Per acabar aquesta història vull afegir que els ànecs tenen una llarga història de comportaments sexuals estranys. En aquest altre <a href="http://www.nmr.nl/nmr/binary/retrieveFile?instanceid=16&itemid=2574">enllaç</a> trobareu un article on es documenta el primer cas descrit de necrofília homosexual anàtida.<br /><br />Disclaimer: El contingut d'aquesta entrada l'he tret d'un altre blog al qual em va referir el meu amic Aaró Brooks, i com que no vull emportar-me una autoria que no és meva, aquí us adjunto <a href="http://blogs.discovermagazine.com/loom/2009/12/22/kinkiness-beyond-kinky/#more-2142">l'enllaç</a>.</div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-87016294938442973942009-12-07T19:57:00.000-08:002009-12-07T20:24:13.074-08:00Els pollastres i els tornadosEls tornados són una de les expressions més violentes de la natura. Són espirals d'aire que van de la terra als núvols. Els vents generats acostumen a ser d'entre 60 i 100 Km/h, però s'han documentat casos de tornados amb vents de quasi 500 Km/h!!<br />Els tornados apareixen a tot el móns, però el centre d'estats units s'enporta la palma. Segur que tots coneixeu exemples de tornados del Mid West, des d'el mac d'Oz fins a pelicules més catastròfiques han escenificat la violència d'aquest fenòment. Però resulta que hi ha una peculiaritat dels tornados que te als científics molt intrigats: els pollastres desplumats!<br />Al llarg de la història s'han descrit molts casos on després d'un tornado s'han trobat pollastres vius però sense cap ploma. La raó d'aquest fenòmen no se sap. al principi es pensava que un vent prou fort podria arrencar les plomes del pollastre tot deixant el cos intacte. Per tal de demostrar aquesta teoria el Dr. Elias Loomis va fer un experiment el 1842. Va agafar un pollastre i el va disparar amb un canó a una velocitat superior als 600 Km/h, el resultat va demostrar que totes les plomes del pollastre havien quedat disperses, però també el cos del pollastre es va dispersar fins al punt que només van aconseguir recuperar-ne un petit fragment. Així doncs aquest experiment no era gaire conclusiu. Altres probes han demostrat que un vent suficientment fort com per arrancar les plomes també mataria al bitxo. <br />Una segona teoria suggeria que una zona de molt baixes pressions al mig del tornado podria provocar que les plomes de l'au explotessin deixant un afeitat perfexte. Per tal de demostrar-ho van posar pollastres dintre cameres de buit. Aquest cop l'únic que van aconseguir va ser matar al pobre animal, sense treure-li ni una ploma.<br />Finalment el 1965 el Dr. Vonnegut va formular la teoria de que sota una situació d'estres un pollastre podria perdre les plomes i que per tant davant la por que li generaria un tornado el pollastre es quedaria pelat de por. Aquesta teoria ha estat ampliament acceptada durant molt temps, per tothom menys pels criadors de pollastres. Aquests argumenten que si fos aixi de facil pelar una au ja faria temps que a les granges avicoles haurien implementat un tunel del terror destinat a pollastres. <br />Així doncs el misteri continua.Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-24910722466851706852009-09-04T01:50:00.000-07:002009-09-04T02:31:26.716-07:00Dues muntanyes dos móns<div style="text-align: justify;">Aquest estiu he fet moltes excursions. Totes elles boniques i memorables, però com que no vull fer-me pesat amb les meves muntanyes he decidit mencionar-ne només dues que, potser, han estat les més emblemàtiques. Una va ser als Estats Units, a les Cascades, i l'altra als Pirineus d'Osca. dos móns molt diferents.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Glacier Peak (3213m):</span><br /><br />Aquest és el volcà més remot de les Cascades i més des de que una riuada es va endur el pont que conectava amb la ruta més senzilla. Ara, per arrivar a aquest pic cal fer una aproximació de 25 Km i prop de 3000 m de desnivell acomulat de pujada, per després enfrontar-se amb una glacera. Per tant cal carregar tot el material d'alpinisme: cordino, arnés, crampons, piolet.... a podeu pensar que amb aquesta motxilla, el desnivell i la distància a recorrer aquesta és una excursió per fer tranquilament amb 3 dies. I així és com ho vam fer el Jairo, l'Aaron i jo. Vam caminar 2 hores el prmer dia, 18 hores el segon i 4 hores el 3er!<br />Si nois una matxacada del copón, però així són les munanyes prop de Seattle, molt remotes i amb llargues aproximacions. La recompensa s'ho val, però. Uns paisatges preciosos i una solitud total, atravessant boscos ancestrals, prats alpins glaceres desaparegudes, roques i finalment la neu i el gel de l'alta muntanya.<br />Aquí teniu el perfil de la excursió:<br /><iframe src="http://js.mapmyfitness.com/embed/blogview.html?r=518d5968a1bbe274d95c18a6db3c10b8&u=m&t=run" frameborder="0" height="450px" width="550px">&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmyrun.com/hike/united-states/wa/darrington/273125002942790808"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Glacier peak hikle&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br/&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmyrun.com/find-hike/united-states/wa/darrington"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Find more Hikes in Darrington, Washington&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;</iframe><!-- MMF PARTNER TOOL --><br />I aquí algunes fotos pel disfrute del personal<br /><br /><br /><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=en_US&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Foriol.roda%2Falbumid%2F5377529214060434145%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCNOMqan846mSFg%26hl%3Den_US" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" height="192" width="288"></embed><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Cresta dels Picos de la Pez al Bachimala y punta del Sabre (3136m):</span><br /><br />Classica cresta del pirineu on vam encadenar 9 tres mils amb un dia. Jornada castellera al pur estil Capdevila: a tota cresta!<br />Aquest ha estat el meu retrobament amb el pirineu que solia fer avans de marxar a Seattle i amb la millor companyia imaginable: el Xesco i el Fra. Aquesta cresta està situada darrera el Posets, i conté tots els elements característics del pirineu: roca agreste, rutes ben marcades amb fites, aproximacions curtes i dretes i refugis! si hi ah refugis! amb pistes que et porten fins prop dels 2000m !!! Que fàcil és fer un 3000 quan només s'han de pujar 1300 m de desnivell en lloc de 2000 o 3000m!!!! Això fa dels pirineus una serralada ideal per l'alpinisme. Fer alta muntanya no implica agafar-te dies extres de vacances per fer caps de setmana de 3 o 4 dies. Amb 2 dies en tens prou per viure aventures espectaculars. I aquesta en va ser una! Feia temps que no m'ho passava tant bé a la muntanya saltant de roca en roca amb timba a cada cantó i un ambient alpí exepcional. Fer crestes al pirineu és de les coses més divertides que he fet mai i és una experiència que no canvio per cap altra muntanya remota.<br /><br />d'aquesta excursió no en tinc el perfil, però si unes quantes fotos. Apa a disfrutar-les!!<br /></div><br /><br /><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" width="288" height="192" flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=en_US&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Foriol.roda%2Falbumid%2F5377534166885584529%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCPriiYifvOq37gE%26hl%3Den_US" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-76460524794839574062009-09-01T02:48:00.000-07:002009-09-04T01:35:25.620-07:00Vals amb Bashir<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://cms.ual.es/idc/groups/public/@vic/@vextension/documents/imagen/cineclub_vals_con_bashir_i.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 500px; height: 787px;" src="http://cms.ual.es/idc/groups/public/@vic/@vextension/documents/imagen/cineclub_vals_con_bashir_i.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Amb aquest primer post de vacances us vull recomanar una pel.lícula: Vals amb Bashir.<br /><br />Aquesta és una pel.lícula d'animació que escenifica les vències d'uns soldats israelites durant la guerra del Líban. Comença quan el director del film es troba amb un amic seu de fa temps que li explica un somni recurrent que te a causa d'un trauma de la guerra del Líban on van participar els dos 20 anys endarrera. Aleshores el director s'adona que ell mateix no te cap record de la guerra i es sorpren d'aquest oblit. Per tal de recuperar aquests records comença a fer entrevistes a ex-companys seus per saber perquè s'ha oblidat de tot.<br /><br />Al llarg de la película se senten en una veu en off les veus de la gent entrevistada on expliquen el que van viure durant la guerra i les imatges d'animació corresponen al que van explicant. Totes les experiencies que s'expliquen són la de joves de 18 que van anar a la guerra com si fos un joc. Comença amb els fets més 'emocionants' i divertits, però mica en mica les vivències es fan més crues. Al final de tot descobreixes perquè el director va fer una amnèsia i va oblidar tot el que havia passat.<br /><br />El trist del cas és que tot el que explica la pel.lícula són fets reals. Aquest és un bon exemple de revisió històrica i de com també des de dintre mateix d'Israel existèixen veus que clamen contra les atrocitats de la guerra.Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-10662388881495314862009-07-22T14:58:00.000-07:002009-07-23T08:42:29.685-07:00La Grip<div style="text-align: justify;">En aquest post m'endinso en un terreny pantanós i polèmic, per tant vaig a fer un 'disclaimer' avans de començar: Per escriure aquest post he parlat amb científics del meu entorn que es dediquen a estudiar el virus de la grip, per tant la informació que exposaré ve de fonts fidedignes. Les meves opinions, però són propies i poden ser equivocades, no sóc ni metge ni inmunòleg. Un cop dit això comencem amb la història:<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />***<br /><br />El virus de la grip o Influenza és un RNA virus. Els seus components són 11 proteïnes i la molècula de RNA que conté el codi per produir aquestes proteïnes. Com tot virus, per tal de replicar-se cal que infecti una cel.lula, ja que ell mateix no te la maquinaria necessaria per fer-ho.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://nursingcrib.com/wp-content/uploads/image/flu%20virus.PNG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 189px;" src="http://nursingcrib.com/wp-content/uploads/image/flu%20virus.PNG" alt="" border="0" /></a><br />Les epidemies del virus de la grip segueixen un patró cíclic en el temps i l'espai. Cada any hi ha una 'passa' deguda a una nova variant del virus que ha mutat respecte a la de l'any anterior. El cícle comença a la tardor del sud-est asíatic (la primavera a l'hemisferi nord), on la gran densitat de població i el contacte íntim entre animals i humans fa que sigui un gran caldo de cultiu. Des d'allà virus s'extén per tot el món arribant a l'hemisferi nord a la tardor amb un pic a finals de l'hivern, quan la gent està més tancada i és més fàcil el contagi. Cada any la grip infecta entre el 5 i el 20% de la població i mata centenars de milers de persones, en general gent gran o gent que pateix altres problemes de salud.<br /><br />El gran problema que presenta la grip és que generar vacunes és molt complicat. Com que cada any hi ha una variant diferent, que a més ha sorgit de l'adaptació de la variant anterior, doncs cal renovar la vacuna cada any, el problema és que no se sap quina serà la nova variant que arribarà i per tant encertar la vacuna és, en part, una qüestió de sort.<br /><br />***<br /><br />Fa uns mesos que a les notícies ens bombardegen amb informació sobre una nova 'variant' d'aquest virus que suposadament serà la gran padèmia assessina de la humanitat: el <span style="font-weight: bold;">H1N1</span> !!!<br /><br />Ara us explicaré una mica que vol dir això del H1N1:<br /><br />Com ja he comentat aquest virus te 11 proteines, d'elles n'hi ha dues la Ha i Na que formen part de la capside del virus i que actuen identificant cadenes de sucres que hi ha a la membrana de les cèl.lules permetent que el virus s'hi enganxi i les infecti. En particular la proteina Ha està implicada en com el virus s'enganxa la membrana cel.lular i la proteïna Na en com s'hi desenganxa per poder anar a infectar noves cèl.lules.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://sophia.smith.edu/blog/rdorit/files/2009/05/diagram_virus_thumb.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 311px; height: 291px;" src="http://sophia.smith.edu/blog/rdorit/files/2009/05/diagram_virus_thumb.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Els numeros 1, 2 , 3 representen diferents variants d'aquestes proteïnes. En principi les variants estan associades amb quin animal pot infectar el virus, per exemple les variants H1, H2 i H3 afecten els humans i la variant H5 afecta ocells. Això passa perquè cada variant reconeix un tipus concret de sucre de la membrana cel.lular i en el cas de la H5 el sucre que reconeix només està present en humans al fons de tot del pulmó, més inaccecible pel virus, en canvi els ocells tenen aquest sucre més accecible, fent-se objectius del virus.<br /><br />Aquí cal fer un apunt important. Les variants H1, H2... no tenen perquè correspondre a les mutacions que pateix el virus cada any. Diguem que les mutacions anuals acostumen a ser molt més petites que no pas les que diferencien H1 de H2 o N3 de N5.<br /><br />Així doncs el virus te dues fonts de variabilitat, d'alguna manera. La primera seria la deguda a les petites mutacions que s'acumulen i que es van seleccionant dintre una mateixa linea per exemple:<br /><br />H1N2 => H1N2* =>H1*N2* => H1**N2**<br /><br />Aquestes apareixen espontaneament en la població de virus i es seleccionen en funció de quan millor són capaces de reproduïr-se (infectar).<br /><br />L'altra font de variabilitat ve donada quan dos virus diferents infecten la mateixa cèl.lula i es barregen, per exemple:<br /><br />H1N3 + H2 N1 => H1N1, H1N3, H2N1 i H2N3<br /><br />En aquest cas el resultat és un virus nou que te propietats barrejades dels seus 'pares'.<br /><br />Centrant-nos en aquest segon cas, s'ha vist que aquestes variants tenen associades diferents virulencies (capacitat d'infecció) i pathogeneitats (quan de 'xungos' són). Tot i que no està clar si la causa és degut a la variant de la proteïna o a alguna altra cosa que hi va associada. En tot cas se sap que:<br /><br />H1 = > És molt virulenta (infecta molt)<br />N5 => És molt pathogènica (mata molt)<br /><br />En principi aquestes dues variants no s'haurien de trobar, ja que H1 és humana i N5 és d'ocell, però passa que aquestes variants poden afectar, les dues, als porcs i per tant en ells es podrien trobar i després saltar als humans. Aquest és el cas de la famosa grip aviar. Cal afegir, però, que un cop aquest nou virus s'ha format i és capaç de transmetre's de l'animal a l'humà, encara cal que pateixi més mutacions que li permeti passar de humà a humà.<br /><br />Això és el que es creu que va passar durant la pandèmia de la grip espanyola al 1917-18, es creu que va sorgir de china d'una d'aquestes barreges animal/huma i que després va evolucionar en els Estats Units cap a una forma virulenta i pathogènica. Aquesta pandemia va matar el 2% de la població mundial uns 100 millons de persones. Una particularitat que tenia aquest virus és que va matar a gent jove i 'sana' enlloc de vells i malalts, en principi a causa d'una sobrereacció del sisteme inmune dels hostes.<br /><br />En el nostre cas, el que ha passat és que una variant de porc s'ha barrejat amb una variant humana donant com a resultat el <span style="font-weight: bold;">H1N1</span> un nou virus matxambrat, que ha adquirit la capacitat de transmetre's entre humans.<br /><br />***<br /><br />Fins aquí una lalrga introducció del que és la grip i com funciona. Ara anem a la part més controvertida del post.<br /><br />1) <span style="font-weight: bold;">Les pandèmies:</span> A les notícies ens recorden com la <span style="font-weight: bold;">grip espanyola</span> es va carregar a tanta gent 'sana'. Hem de tenir en compte, però que aquesta pandèmia va fer estralls en mig de la primera guerra mundial, quan la major part de gent jove i 'sana' estava a les trinxeres, amuntegats, passat fred i gana. Condicions ideals per tenir un caldo de cultiu. No he mirat quines eren condicions de vida de la gent que va patir altres pandèmies de grip, però estic segur que a <span style="font-weight: bold;">Rússia el 1890 i a Hong Kong el 1970 </span>no s'hi vivia de meravella.<br /><br />2) <span style="font-weight: bold;">La virulencia:</span> És la variant H1N1 que tenim ara voltant més contagiosa que la grip normal de cada any? La resposta és <span style="font-weight: bold;">NO</span>.<br /><br />3) <span style="font-weight: bold;">La Pathogenicitat</span>: És aquesta grip més mortal que la grip normal de cada any? La resposta és <span style="font-weight: bold;">NO</span>.<br /><br />4) <span style="font-weight: bold;">Aleshores quin és el perill?</span> El perill és que aquesta grip, com qualsevol altra, podria mutar a una forma terrible i assessina, que podria matar a tots els joves del món. Sempre i quans, és clar estiguessim en mig d'una guerra mundial, passant fred i gana i tothom estigués en una trinxera.<br /><br />5) <span style="font-weight: bold;">I les vacunes?</span> Com ja he dit, generar vacunes és molt costós i llarg, a més inclou un factor atzarós, que és determinar quina serà la variant predominant la temporada que ve. Ara mateix s'estan generant cantitats brutals de vacunes per la variant actual del H1N1, que no és ni més virulenta ni més mortifera que la grip normal. En cas que aquest virus muti i es transformi en el monstre que ens anuncien les vacunes que tenim no serviran de rès.<br /><br />6) <span style="font-weight: bold;">Aleshores perquè tan de rebombori?</span> Per espantar-nos? Per afegir encara més 'merda' al cubell? Per tenir-nos controlats per la por?<br /><br />Francament, quan veig les noticies del diari dient 'a espanya hi ha 50.000 infectats del virus H1N1 i se n'han mort 50!!!!' també podrien dir: cada any 10 millons d'espanyols contrauen un encostipat i 10000 se'n moren a causa de complicacions posteriors!!!<br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Les malaties formen part de la nostra vida i aquesta grip no és rès fora de el normal. Em sembla una presa de pél que s'alarmi tant al personal i que facin servir l'excusa per gastar-se un dineral en vacunes que probablement no serviran per rès. Però és clar, això no ho diran mai els diaris.</span><br /><br />Si realment voleu protegir-vos de la grip (i de qualsevol altra malaltia) mengeu bé, dormiu prou, estigueu feliços i relaxats i no feu cas als mentiders que fan notícies d'on no n'hi ha.<br /><br /><br /><br /></div>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3106722722881917768.post-76238188929264336552009-07-15T23:37:00.001-07:002009-07-17T08:53:10.819-07:00Chicago<div style="text-align: justify;">Dintre del subconjunt de posts al bloc que podriem anomenar 'viatges' vaig incloent de tant en tant els descobriments que faig tot passejant pel món en general i per Estats Units en particular. Ara toca el torn a Chicago. El cap de setmana passat hi vam anar amb l'Anna. Per a ella era la primera etapa de la tornada cap a casa (per passar l'estiu) i per a mi una escapada de la cotidianitat i una bonica manera de dir adeu a l'Anna per uns quants dies.<br /><br />Sigui per les raons que siguin, ens vam plantar a Chicago dijous nit. En aquesta ciutat hi viuen uns amics nostres (la Stephanie i el Renau) que ens van acollir a casa seva. Divendres i dissabte vam aprfitat per fer visita de ciutat, turisme del clàssic, amb mapa i camèra i mirant cap a tots cantons amb cara despistada. El diumenge vam sortir de la ciutat i vam anar a la platja. Si, tal com ho llegiu, la platja i això que Chicago no te mar.... Però te un llac el llac Michigan és tan gran que no es pot veure l'altre vora, te onades i platges de sorra, però l'aigua és dolça! Diumenge també vam aprofitar per menjar un bon tros de carn, ja que aquesta ciutat és famosa per ser l'escorxador del païs (en algun moment de la hstòria havia probeit als Estats Units del 60% de la seva carn!). Dilluns vam aprofitar el matí per anar a veure el Institute of Art, un museu molt interessant, ple de Van Goghs, Monets i altres clàssics de l'impresionisme. I finalment vam marxar dilluns al migdia, l'Anna cap a Vilanova i jo cap Seattle.<br /><br />De Chicago us puc dir que és una ciutat molt espectacular, s'ha fet famosa per la seva arquitectura, i ben bé que s'encarreguen de mantenir-la boníca. També em va agradar molt l' activitat que s'hi respira, molts bars i cafès, restaurants, sales d'art, clubs per sortir i moltes terrasses! (d'aquestes no en tenim a Seattle). Per altra banda contrasta molt amb els barris de la perifèria, on s'hi acumula molta pobresa. També és una ciutat molt segregada, amb els blancs rics i els negres pobres vivint en monts diferents. I parlant de contrastos: el clima. L'hivern passat van arribar als -27ºC i quan hi vam estar nosaltres no vam baixar dels 30ºC, no està mal per l'edat que tenim.<br /><br />Chicago, juntament amb New York representen molt clarament aquesta actitud tan americana de pensar en gran. De fet aquest és un dels eslogans de la ciutat. Tot està fet a mida gegant, els edificis, la ciutat, les carreteres, els negòcis... També és paradigma de la prepotència humana i de la manca de respecte amb l'entorn. Per posar un exemple, a principis del segle XX Chicago llençava tots els seus residus al llac, i això incloïa totes les sobres que sortien dels escorxadors gegantins de la ciutat. Resulta, però, que el llac era també la font d'aigua potable. Ja podeu pensar que aquesta combinació no funciona gaire bé i el cert és que van passar moltes epidèmies de colera . La solució que van trobar al seu problema no va ser pas reduïr residus, sinó desviar el curs d'un riu i fer un <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Chicago_Sanitary_and_Ship_Canal">canal de sanejament</a> que desembocava en el riu Mississipi. A partir d'aleshores en lloc de tirar la merda en el seu llac la envien a l'Atlàntic (a milers de kilometres), creuant tot Estats Units i passant per grans ciutats com San Luis, o New Orleans. Ja podeu pensar que els veïns no van estar massa contents, i menys quan van descobrir que a causa d'aquest canal el llac es començava a buidar! Aquesta va ser la causa d'un dels litigis més llargs de la història, Chicago contra tots els seus veïns, al final la ciuta va tenir que fer un sistema de comportes per evitar que marxés tanta aigua del llac, i van fer-lo molt gran i bé i ara és una de les atraccions turístiques de la ciutat. A part d'això Chicago és famosa pels gangsters dels anys 20 i perquè és d'on ha sortit el senyor Obama. I rès més, que no vull aborrir-vos, mireu les fotos que són boníques.<br /><br /></div><br /><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" width="400" height="267" flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=en_US&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Foriol.roda%2Falbumid%2F5358941914828567777%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCNrspfv72Y6oMQ%26hl%3Den_US" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>Oriol Rodahttp://www.blogger.com/profile/14265588786470837476noreply@blogger.com1