M'he trobat aquests dos videos remenant per la web del telenoticies. El primer va sortir fa un any i ja mostrava el descontent amb la candidtura de la Hillary. El segon és més actual i a part de ser divertit exemplifica el tipus de campanya que han seguit els dos candidats democrates.
La cosa està cada dia més fervent i sembla que el senyor Obama te les de guanyar. Esperem que sigui així!
dimecres, 23 d’abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
Escalarrrrr!!!!
A Seattle ha començat a arribar el bon temps. Una mica en comptagotes, encara, però mica en mica ens trobem amb dies de sol i de caloreta. El dissabte passat en va ser un d'aquests.
La meva intenció original era anar a fer esquí de muntanya amb uns nois que he conegut a través de l'Alpine Touring Club, però les predicions deien que faria tanta calor que vam canviar de plans i ens en vam anar a escalar. Vam anar a una zona que queda a una hora en cotxe de Seattle: Index. Zona de granit amb vies d'un o dos llargs força dures. Per sota del 5.11 totalment desequipades. En general les vies seguien esquerdes facilment assegurables amb friends, excentrics o empotradors. O sigui que tot molt a l'estil americà.
Aquesta és la meva primera sortida a escalar en roca aquí als USA i després de tot l'hivern al gimnàs volia veure que tal tirava. He de dir que el tipsu de roca i d'esclada se'm va fer molt estrany, però al final em sentia bé resolent 5.9 i apurat als 5.10s (mireu la escala que vaig penjar fa uns dies per veure la correlació amb el grau que estema costumats). va ser un gran dia, de solet i de trepades.
Ahir, dimarts, vaig tornar a anar a escalar al gimnàs i no se si és per la pràctica del cap de setmana o simplement per la motivació del moment, però em vaig trobar fent 5.11!!!! Ostres ostres ostres! Estem parlant de 6.c-7.a!!!! No està mal per l'edat que tenim!!!
La meva intenció original era anar a fer esquí de muntanya amb uns nois que he conegut a través de l'Alpine Touring Club, però les predicions deien que faria tanta calor que vam canviar de plans i ens en vam anar a escalar. Vam anar a una zona que queda a una hora en cotxe de Seattle: Index. Zona de granit amb vies d'un o dos llargs força dures. Per sota del 5.11 totalment desequipades. En general les vies seguien esquerdes facilment assegurables amb friends, excentrics o empotradors. O sigui que tot molt a l'estil americà.
Aquesta és la meva primera sortida a escalar en roca aquí als USA i després de tot l'hivern al gimnàs volia veure que tal tirava. He de dir que el tipsu de roca i d'esclada se'm va fer molt estrany, però al final em sentia bé resolent 5.9 i apurat als 5.10s (mireu la escala que vaig penjar fa uns dies per veure la correlació amb el grau que estema costumats). va ser un gran dia, de solet i de trepades.
Ahir, dimarts, vaig tornar a anar a escalar al gimnàs i no se si és per la pràctica del cap de setmana o simplement per la motivació del moment, però em vaig trobar fent 5.11!!!! Ostres ostres ostres! Estem parlant de 6.c-7.a!!!! No està mal per l'edat que tenim!!!
Ja tinc internet a casa!
Petit post breu per informar-vos que ja m'he instalat internet a casa i que, per tant, no estaré limitat a les hores laborals per poder escriure en el bloc.
La qüestió és ara veure si això es reflectirà en un agment de la freqüència de post en el blog.
El temps ho dirà
.
La qüestió és ara veure si això es reflectirà en un agment de la freqüència de post en el blog.
El temps ho dirà
.
dilluns, 24 de març del 2008
L'atack dels ALIENS!!!!!
Tot va començar quan el Marc va fer una visita a unes runes Maies. Allà hi va trobar unes inscripcions curioses que relacionaven Sant Cugat am els temples Maies i a més indicaven la data de la fi del món
Juntament amb aquestes inscripcions hi havia un mapa i un dibuix que semblaven indicar quelcom amgat a Sant Cugat que podria ajudar a evitar el desastre
Tan bon punt el Marc em va explicar el que havia trobat vaig deicar-me a investigar una mica sobre el tema
"Hola Marc,
T'escric una mica preocupat... Vaig rebre el teu mail amb les indicacions que vas trobar al temple Maia i em va picar la curiositat. Vaig introduir les dades a un programa de simulació que tenim aquí al labo i vaig ajustar els parametres per veure que indicaven i si es podien correlacionar amb algun fet real.
La meva sorpresa va ser gran quan vaig veure que quasi totes les prediccions que feia el text eren encertades! Sembla que d'alguna manera el Maies ja van endevinar el que passaria a les torres bessones, la 1era i 2ona guerra mundial i molts altres esdeveniments. Lo més fort és que la última predicció era que l terra seria atacada per uns invasors "alienigenes"... ???!!!! I a més serà el proper 30 de Març!!!
La veritat és que no se si creure-m'ho. Tot i així continuaré investigant. A més la setmana que ve vaig a Washington DC i provaré de parlar amb algú per veure si saben que està passant. Ja et diré que tal.
Per cert, que és motl curiós lod e les cordenades de Sant Cugat, he comprobat els numeros i semblen correctes. Vaig transformar els valors per entrar-los al GPS i semblen marcar algun lloc a les afores de Sant Cugat, aprop de Torre Negra... però no tenia prouta resolució per veure on era exactament....
Saps quelcom més tu?
Un petó
Oriol"
T'escric una mica preocupat... Vaig rebre el teu mail amb les indicacions que vas trobar al temple Maia i em va picar la curiositat. Vaig introduir les dades a un programa de simulació que tenim aquí al labo i vaig ajustar els parametres per veure que indicaven i si es podien correlacionar amb algun fet real.
La meva sorpresa va ser gran quan vaig veure que quasi totes les prediccions que feia el text eren encertades! Sembla que d'alguna manera el Maies ja van endevinar el que passaria a les torres bessones, la 1era i 2ona guerra mundial i molts altres esdeveniments. Lo més fort és que la última predicció era que l terra seria atacada per uns invasors "alienigenes"... ???!!!! I a més serà el proper 30 de Març!!!
La veritat és que no se si creure-m'ho. Tot i així continuaré investigant. A més la setmana que ve vaig a Washington DC i provaré de parlar amb algú per veure si saben que està passant. Ja et diré que tal.
Per cert, que és motl curiós lod e les cordenades de Sant Cugat, he comprobat els numeros i semblen correctes. Vaig transformar els valors per entrar-los al GPS i semblen marcar algun lloc a les afores de Sant Cugat, aprop de Torre Negra... però no tenia prouta resolució per veure on era exactament....
Saps quelcom més tu?
Un petó
Oriol"
Quan vaig saber de l'invasió dels monstres em vaig decidir a anar a Washington per avisar al president del que estava succeint
Però quina desgràcia la meva quan els aliens em van segrestar per evitar que parlés més!
El Marc tampoc estava lliure de perill. Els Aliens també van anar a segrestar-lo a ell, però sortosament es va poder escapar i es va amagar a la selva 'No me siento las piernas!!!" Des d'allà va enviar un missatge al Nil per avisar-lo: Era importntissim que el Nil trobés l'arma definitiva, que estava amagada a Sant Cugat per destruir els extraterrestres i salvar-me a mi.
Juntament amb aquest video, el Marc també va enviar una foto que un col.laborador nostre havia pogut fer al lloc on estava amagada la pista necessaria per trobar l'ARMA DEFINITIVA:
El Nil, que és molt espavilat, va aconseguir trobar aquesta pista:
En ella hi surten un mapa de les runes Maies del Tikal i un Mapa de Sant Cugat a l'època mitjaval. En el mapa del Tikal hi ha marcat el temple on el Marc va trobar les inscripcions. Quan se superposen els dos mapes el temple del Tikal coincideix exactament en l'indret on es va contruir la nova seu del CMSC!!!! Podria ser que l'arma definitiva contra els extraterrestres estigués allà?
El Nil, tot encuriosit es va posar en contacte amb el Francès Duch, el president del CMSC per preguntar-li si sabia d'alguna cosa que haguessin trobat quan es va construir la nova seu. El Fra, després de molt pensar, va recordar d'un manuscrit que van trobar quan construien la nova seu. Rebuscant entre antics papers en va trobar una copia del document:
0
normes
idiotes
oligarquiques
er.trop
propries
loercptotri
productes
tractats
457_2-@prt
goriles!
0-!
activistas
1234567i9
8765432l
@@##++.++==@@
opdr4cfff
teropiloc
moc
p((( ))))p
&*(%#Apop
alien
1234567i???
energ
rotguyetn546
sonambuk
_IIIIIIIII
patata
cftftg
gdggtgggg
aaaaaaaaaaa
aaictiograph
ackrop
thelas!
Que volien dir totes aquestes paraules? Com podira el Nil descobrir el codi que restava amagat entre aquest garbuix de lletres?
Per sort la resposta va arribar de mans de l'Anna, la companya de l'Oriol. Ella també havia hagut d'escapar dels extraterrestres i s'havia amagat en una illa tropical, no sense havans recollir les notes que havia fet l'Oriol tot estudiant els textos Maies.
L'Anna, incapaçde solucionaar rès des del seu amagatall va enviar un missatge al Nil per veure si ell podia fer us de les notes:
El Nil, que és molt espavilat, va aconseguir trobar aquesta pista:
En ella hi surten un mapa de les runes Maies del Tikal i un Mapa de Sant Cugat a l'època mitjaval. En el mapa del Tikal hi ha marcat el temple on el Marc va trobar les inscripcions. Quan se superposen els dos mapes el temple del Tikal coincideix exactament en l'indret on es va contruir la nova seu del CMSC!!!! Podria ser que l'arma definitiva contra els extraterrestres estigués allà?El Nil, tot encuriosit es va posar en contacte amb el Francès Duch, el president del CMSC per preguntar-li si sabia d'alguna cosa que haguessin trobat quan es va construir la nova seu. El Fra, després de molt pensar, va recordar d'un manuscrit que van trobar quan construien la nova seu. Rebuscant entre antics papers en va trobar una copia del document:
Hola Nil, estic patint molt per la desaparició del teu germà... la única cosa sospitosa del CMSC que podria relacionar amb els extraterrestres que em deies és el manuscrit que vam trobar durant les obres de construcció de la nova seu. Me'n recordo de la data... va ser el 20 de gener del 2004 ja que va coincidir amb el meu aniversari. Era un pergamí que es desfeia als dits i que estava dins un cilindre metàl.lic molt rovellat. Per sort, abans de que es trenqués del tot, vaig poder anotar el què hi deia. No sé si falta alguna lletra o paraula. T'ho passo en pdf per tal que vegis la disposició de les paraules. Espero que puguis descifrar-lo... a mi em va ser impossible tot i que m'hi vaig passar moltes nits senceres. La vida de l'Oriol i de molta gent està en joc! Tot depèn de tú! Que la sort i el poder dels 18 t'acompanyi !!!
Fra.
Fra.
0
normes
idiotes
oligarquiques
er.trop
propries
loercptotri
productes
tractats
457_2-@prt
goriles!
0-!
activistas
1234567i9
8765432l
@@##++.++==@@
opdr4cfff
teropiloc
moc
p((( ))))p
&*(%#Apop
alien
1234567i???
energ
rotguyetn546
sonambuk
_IIIIIIIII
patata
cftftg
gdggtgggg
aaaaaaaaaaa
aaictiograph
ackrop
thelas!
Que volien dir totes aquestes paraules? Com podira el Nil descobrir el codi que restava amagat entre aquest garbuix de lletres?
Per sort la resposta va arribar de mans de l'Anna, la companya de l'Oriol. Ella també havia hagut d'escapar dels extraterrestres i s'havia amagat en una illa tropical, no sense havans recollir les notes que havia fet l'Oriol tot estudiant els textos Maies.
L'Anna, incapaçde solucionaar rès des del seu amagatall va enviar un missatge al Nil per veure si ell podia fer us de les notes:
En aquestes notes sortia mencionada la serie de fibonachi. Aquesta serie comença amb 0, 1 i els valors següents s'obtenen partir de sumar els dos elements anteriors de la serie:
0
1
1
2
3
5
8
...
Amb aquesta informació el Nil va saber resoldre l'enigma i descobrir l'ARMA SECRETA DEFINITIVA PER DESTRUIR ELS ALIENS!!!!
0
1
1
2
3
5
8
...
Amb aquesta informació el Nil va saber resoldre l'enigma i descobrir l'ARMA SECRETA DEFINITIVA PER DESTRUIR ELS ALIENS!!!!
dijous, 20 de març del 2008
Estic a la Capital!
Aquests dies no escric gaire, quin desastre!
La meva excusa és la mateixa que ja deveu sentir moltes vegades: Tinc tanta feina!
Avui, però, si que tinc més de temps. Estic a Washington D.C. En un congrés aburrint-me una mica. Vaig arribar ahir i marxo demà, és un plis plas que costa 6 hores d'avió i 3 hores de canvi horri.
En circumstàncies així és quan la inmensitat d'aquesta país es fa més evident. O potser és quan tinc el tast del què és la vida dels "jefes", volant d'un cantó a l'altre per assitir a aquests meetings on la meitat de les xerrades no t'interessent per rès! Ai quina vida més dura! Tot el dia saturat de menjar i de cafès!
No sentiu mlta pena per mi?
Els congressos també són bons moments per veure com és realment la ciència. Tota politizada i plena de complots: Coses que es poden dir, coses que no, directrius del jefe de què hem d'enfatitzar i davant de quí... Més sembla una cort del segle XVIII quen no pas una reunió d'erudits entregats a la reserca del coneixement!
Però els essers humans som com som i ho som en totes les circumstàncies...
La vida es asi,
no la he inventado yo!!!!
La meva excusa és la mateixa que ja deveu sentir moltes vegades: Tinc tanta feina!
Avui, però, si que tinc més de temps. Estic a Washington D.C. En un congrés aburrint-me una mica. Vaig arribar ahir i marxo demà, és un plis plas que costa 6 hores d'avió i 3 hores de canvi horri.
En circumstàncies així és quan la inmensitat d'aquesta país es fa més evident. O potser és quan tinc el tast del què és la vida dels "jefes", volant d'un cantó a l'altre per assitir a aquests meetings on la meitat de les xerrades no t'interessent per rès! Ai quina vida més dura! Tot el dia saturat de menjar i de cafès!
No sentiu mlta pena per mi?
Els congressos també són bons moments per veure com és realment la ciència. Tota politizada i plena de complots: Coses que es poden dir, coses que no, directrius del jefe de què hem d'enfatitzar i davant de quí... Més sembla una cort del segle XVIII quen no pas una reunió d'erudits entregats a la reserca del coneixement!
Però els essers humans som com som i ho som en totes les circumstàncies...
La vida es asi,
no la he inventado yo!!!!
divendres, 29 de febrer del 2008
Esquiant a Canadà
Fa molts dies que no escric rès al blog. He estat molt atabalat treballant i durant la setmana em queda poc temps per escriure. Els caps, de setmana, malauradament també els he tingut ocupats, i tampoc he pobut escriure. Perquè resulta que me'ls he passat a Canadà esquiant.....
Quina vida més dura la meva, no?
El cap de setmana del 16-17 de Febrer vaig marxar a Vancouver a casa el Joel. Vaig anar-hi amb auobús. El meu objectiu: una excursió amb esquís de muntanya. Vam anar a Elfin lake, que és el destí més popular de la zona.
Vam sortir disabte de matí per fer un aprell d'hores en cotxe cap al nord, per la carretera que va amunt fins a Alaska (uns 4000Km més enllà), fins arrivar a Samamish, un poble coster amb tot the muntanyotes al voltant. Aquesta és una zona molt coneguda d'escalada amb parets de 600 m de granit... ja les exploraré a l'estiu....
Des d'allà vam seguit uan pista forestal que s'endinsava pel parc natural Garibaldi. Fins que ens vam trobar la carretera gelada, on vam aparcar i vam començar a caminar amb els esquís a l'esquena. Erem 5 persones: el Joel, la Núira, el Steve i la Bobbi-Jo (vaia nom!) i jo. Després d'una hora per la carretera vam entrar al camí propiament dit. Era practicament com una pista de trineu de lo marcada que estava la traça de tanta gent! El camí transcorria entre els arbres enmig d'un silenci magestuós accentuat per la neu que queia.
Vam anar pujant fins a un refugi intermig on el camí s'obria i ben aviat s'enfilava fins una carena per on continuava, pla, una horeta més fins al refugi que quedava la costat del llac Elfin( 700m, 5h). El refugi era ben plè, així que vam plantar la tenda sobre la neu (uns 4 metres) i vam anar a sopar a dintre la caseta a la zona de menjador.
Aquest és un aspecte en el que difereixen els EEUU i Canadà. El fet que en aquest segon hi hagi un teixit social més fort afaboreix l'existència de clubs que mantenen refugis de muntanya. Per contra als EEUU el concepte club és una mica difús i els refugis te'ls has d'imaginar. He de dir, però, que ara que m'hi he acostumat no crec que sigui tant dolent que no hi hagi refugis. Fa que la muntanya estigui més neta i tranquila.
Tornant al meu relat, vam passar una nit relativament freda però ens vam llevar amb un sol raidant.
I QUINES VISTES!!!!!
Increible, magestuós, alucinant! AWESOME!!!
I que us he d'explciar de la baixada! un disfrute de la vida. Esquiant en neu verge i després seguint la traça del camí en mig dels arbres i fen la cabra boja.
Fiu fiu fiu
Quina vida més dura la meva, no?
El cap de setmana del 16-17 de Febrer vaig marxar a Vancouver a casa el Joel. Vaig anar-hi amb auobús. El meu objectiu: una excursió amb esquís de muntanya. Vam anar a Elfin lake, que és el destí més popular de la zona.
Vam sortir disabte de matí per fer un aprell d'hores en cotxe cap al nord, per la carretera que va amunt fins a Alaska (uns 4000Km més enllà), fins arrivar a Samamish, un poble coster amb tot the muntanyotes al voltant. Aquesta és una zona molt coneguda d'escalada amb parets de 600 m de granit... ja les exploraré a l'estiu....
Des d'allà vam seguit uan pista forestal que s'endinsava pel parc natural Garibaldi. Fins que ens vam trobar la carretera gelada, on vam aparcar i vam començar a caminar amb els esquís a l'esquena. Erem 5 persones: el Joel, la Núira, el Steve i la Bobbi-Jo (vaia nom!) i jo. Després d'una hora per la carretera vam entrar al camí propiament dit. Era practicament com una pista de trineu de lo marcada que estava la traça de tanta gent! El camí transcorria entre els arbres enmig d'un silenci magestuós accentuat per la neu que queia.
Vam anar pujant fins a un refugi intermig on el camí s'obria i ben aviat s'enfilava fins una carena per on continuava, pla, una horeta més fins al refugi que quedava la costat del llac Elfin( 700m, 5h). El refugi era ben plè, així que vam plantar la tenda sobre la neu (uns 4 metres) i vam anar a sopar a dintre la caseta a la zona de menjador.
Aquest és un aspecte en el que difereixen els EEUU i Canadà. El fet que en aquest segon hi hagi un teixit social més fort afaboreix l'existència de clubs que mantenen refugis de muntanya. Per contra als EEUU el concepte club és una mica difús i els refugis te'ls has d'imaginar. He de dir, però, que ara que m'hi he acostumat no crec que sigui tant dolent que no hi hagi refugis. Fa que la muntanya estigui més neta i tranquila.
Tornant al meu relat, vam passar una nit relativament freda però ens vam llevar amb un sol raidant.
I QUINES VISTES!!!!!
Increible, magestuós, alucinant! AWESOME!!!
I que us he d'explciar de la baixada! un disfrute de la vida. Esquiant en neu verge i després seguint la traça del camí en mig dels arbres i fen la cabra boja.
Fiu fiu fiu
Tot plegat una experència única. I per si això fós poc el cap de setmana següent hi vaig tornar!
Amb una colla de gent vam llogar un USV (pick ups gegantines típiques americanes) on cabiem 8 persones comodament i ens vam enfilar de nou cap a Canadà. Aquest cop l'objectiu era Whistler, un "poble" ski resort situat a 2 h de Vancouver en mig de les munanyes. Aquest poble el van disenyar als anys 60 fent servir com a model els pobles dels Alps. Així que em vaig trobar amb un centre peatonal tot mono i arregladet on des de la plaça del poble surten els remontadors cap a dos muntanyes senceres de pistes!
No m'extendré molt que ja em surt un post molt llarg, només us diré que hi havia una pista que feia 1600 m de desnivell, non stop! Que en 2 dies esquiant no vam poder fer totes les pistes i que a la nit vam sortir i ens vam trobar en un bar un grup tocant cançons del Manu Chao!!!
Tot plegat increible i per acabar-ho d'adovar vaig aprofitar un dia per anar a fer una altra excursió d'esquí de muntanya i amb un company vam pujar fins a dalt d'un pic per després baixar per pendents de neu verge increibles.
Dos caps de setmana plens de natura, de festa i d'esport!
Si voleu veure les fotos de la primera excursó mireu el link a Elfin Lake a dalt a la dreta
Amb una colla de gent vam llogar un USV (pick ups gegantines típiques americanes) on cabiem 8 persones comodament i ens vam enfilar de nou cap a Canadà. Aquest cop l'objectiu era Whistler, un "poble" ski resort situat a 2 h de Vancouver en mig de les munanyes. Aquest poble el van disenyar als anys 60 fent servir com a model els pobles dels Alps. Així que em vaig trobar amb un centre peatonal tot mono i arregladet on des de la plaça del poble surten els remontadors cap a dos muntanyes senceres de pistes!
No m'extendré molt que ja em surt un post molt llarg, només us diré que hi havia una pista que feia 1600 m de desnivell, non stop! Que en 2 dies esquiant no vam poder fer totes les pistes i que a la nit vam sortir i ens vam trobar en un bar un grup tocant cançons del Manu Chao!!!
Tot plegat increible i per acabar-ho d'adovar vaig aprofitar un dia per anar a fer una altra excursió d'esquí de muntanya i amb un company vam pujar fins a dalt d'un pic per després baixar per pendents de neu verge increibles.
Dos caps de setmana plens de natura, de festa i d'esport!
Si voleu veure les fotos de la primera excursó mireu el link a Elfin Lake a dalt a la dreta
dimecres, 13 de febrer del 2008
Ja em surten els V3! (o el fabulós món de les graduacions d'escalada)
Avui estic content i un xic adolorit. finalment comencen a sortir-me els V3 del boulder!!!!
Per tots aquells que segui fidelment el meu blog, ja sabreu que l'estiu passat me'l vaig passar amb el dit lesionat i que gràcies a una fabulosa dieta em vaig recuperar al Septembre.
Des d'aleshores he estat escalant asiduament amb el Sergi (un company de penes i alegries Post-Doctorals) a Stone Garden. Un gimnàs d'escalada bastant gran. Amb una secció gegantina de boulder i una altra més modesta d'escalada. De tant en tant també vaig a Vertical World, un altre gimnàs d'escalada, encara més gran on bàsicament s'escala amb corda.
Com que a Seattle acostuma a ploure anar a escalar a l'aire lliure queda reservat als mesos d'estiu. Tot i així hi ha molta cultura muntanyera i escaladora. Els dos gimnassos estan sempre a tope, amb gent super mazas escalant coses impossibles. Stone garden és digne de ser visitat. Tot el terra esta cobert per un acoxinat i a sobre hi ha matalassos per les zones més exposades. Cada mes canvien les vies, que estan marcades amb cintes de colors. La graduació va de V0 fins a V14 fent servir l'escala de boulder. Jo vaig començar probant V1 i alguns V2. Ara els V2 ja em surten tranquilament i fins hi tot he fet un parell de V3!!!!! Clar, això comparat amb els V7 i V8 que fa la gent per allà és tonteria, o sigui que encara estic en el grau de "pardillu".
Vertical World, per contra, comq ue te vies de corda fa servir l'escala de Yosemite, que és la estandard als EEUU. Aquesta escala va de 5.0 fins a 5.15. Quan vaig alla em barallo amb els 5.10c i encara no em surten del tot!
I ara és quan em direu "Oriol, molt bé tots aquests numeros, però a mi em dieun rès". Doncs a mi em passava el mateix al principi. Jo estava acostumat a l'escala francesa de 6a, 6b, etc. I quan vaig arribar aquí volia saber a que corresponia cada grau. Ha arribat un punt, però que ja no m'hi fixo. És molt difícil comparar un grau de boulder amb un d'escalada i pel que fa a l'escala Yosemite, doncs m'hi he adaptat, tla com m'he adaptat als Farenheit, a les milles, els peus, les onces i tot aquest garbuix d'unitats que fan servir en aquest pais.
Si teniu curiositat us adjunto una taula de conversió, però segons això un V3 és un 7a i un 5.10c un 6b, o sigui que poc cas s'en pot fer!
Per tots aquells que segui fidelment el meu blog, ja sabreu que l'estiu passat me'l vaig passar amb el dit lesionat i que gràcies a una fabulosa dieta em vaig recuperar al Septembre.
Des d'aleshores he estat escalant asiduament amb el Sergi (un company de penes i alegries Post-Doctorals) a Stone Garden. Un gimnàs d'escalada bastant gran. Amb una secció gegantina de boulder i una altra més modesta d'escalada. De tant en tant també vaig a Vertical World, un altre gimnàs d'escalada, encara més gran on bàsicament s'escala amb corda.
Com que a Seattle acostuma a ploure anar a escalar a l'aire lliure queda reservat als mesos d'estiu. Tot i així hi ha molta cultura muntanyera i escaladora. Els dos gimnassos estan sempre a tope, amb gent super mazas escalant coses impossibles. Stone garden és digne de ser visitat. Tot el terra esta cobert per un acoxinat i a sobre hi ha matalassos per les zones més exposades. Cada mes canvien les vies, que estan marcades amb cintes de colors. La graduació va de V0 fins a V14 fent servir l'escala de boulder. Jo vaig començar probant V1 i alguns V2. Ara els V2 ja em surten tranquilament i fins hi tot he fet un parell de V3!!!!! Clar, això comparat amb els V7 i V8 que fa la gent per allà és tonteria, o sigui que encara estic en el grau de "pardillu".
Vertical World, per contra, comq ue te vies de corda fa servir l'escala de Yosemite, que és la estandard als EEUU. Aquesta escala va de 5.0 fins a 5.15. Quan vaig alla em barallo amb els 5.10c i encara no em surten del tot!
I ara és quan em direu "Oriol, molt bé tots aquests numeros, però a mi em dieun rès". Doncs a mi em passava el mateix al principi. Jo estava acostumat a l'escala francesa de 6a, 6b, etc. I quan vaig arribar aquí volia saber a que corresponia cada grau. Ha arribat un punt, però que ja no m'hi fixo. És molt difícil comparar un grau de boulder amb un d'escalada i pel que fa a l'escala Yosemite, doncs m'hi he adaptat, tla com m'he adaptat als Farenheit, a les milles, els peus, les onces i tot aquest garbuix d'unitats que fan servir en aquest pais.
Si teniu curiositat us adjunto una taula de conversió, però segons això un V3 és un 7a i un 5.10c un 6b, o sigui que poc cas s'en pot fer!
YDS ------ Francesa ------ Bouldering
5.2
5.3 --------- I
5.4 --------- II
5.5 --------- III
5.6 --------- IV
5.7 --------- V−
V
5.8 --------- V+
5.9 --------- 6a
5.10a ------ 6a+ ---------- V0
5.10b
5.10c ------ 6b ------------ V1
5.10d ------ 6b+
5.11a ------ 6c ------------ V2
5.11b ------ 6c+
5.11c ------ 7a ------------- V3
5.11d ------ 7a+
5.12a ------ 7b ------------ V4
5.12b ------ 7b+
5.12c ------ v7c ----------- V5
5.12d ------ 7c+ ---------- V6
5.13a ------ 8a ------------ V7
5.13b ---------------------- V8
5.13c ------ 8a+ ---------- V9
5.13d ------ 8b ----------- V10
5.14a ------ 8b+ ---------- V11
5.14b ------ 8c ------------ V12
5.14c ------ 8c+ ----------- V13
5.14d ------ 9a ------------ V14
5.15a ------ 9a+ ----------- V15
Subscriure's a:
Missatges (Atom)