Demà, dimarts 2 de desembre, agafo un avió. M'asseuré tranquilament deixant passar 10 horetes fins a Londres, em passejaré per Heathrow i agafaré un altre avió "local" fins a Barcelona. Pim pam, 13 hores de viatge i em plantaré de nou a casa.
Després de 6 mesos (que no són tants) tornaré a estar en terra catalana. Aquest cop per força temps: 40 dies! Me'n torno a casa a descansar una mica de l'estressant món de la ciència. Torno per estar quan l'Anna defensi la seva tesi, que tanta suor li ha costat, però que li ha quedat fantàstica i torno per veure família i amics i disfrutar de la companyia dels qui estimo i tinc tant lluny quan estic a Seattle.
Fins aviat!
dilluns, 1 de desembre del 2008
dilluns, 24 de novembre del 2008
I més reportatges interessants
Zeitgeist. Molt molt interessant. Ja ha sortit comentat en aquest bloc altres vegades. Jo la vaig veure fa temps i em va impactar bastant:
dissabte, 22 de novembre del 2008
diumenge, 9 de novembre del 2008
Tinc buga!
M'he comprat un cotxe!
Es diu BUGA i és 100% waterproof. Quan estic a dintre ja pot ploure, que jo no em mullo! A més a més es mou sol! Li poses benzina, encens el contacte i voilà, el buga em porta a tot arreu. Avui ja l'he estrenat i me n'he anat a excursionarme, sota la pluja i he acabat xop (la muntanya malauradament no és waterproof).
Si us he de ser sincer no pensava comprar-me'n cap. Llogar surt més econòmic a llarg termini i és més "sostenible". Però te els seus inconvenients: els viatges s'han de planejar amb antelació, no i ha marge per canvis de plan i és un pal anar a buscar el cotxe a l'agència. Però tot i així jo em volia mantenir fidel a la meva bicicleta.
Però uns amics meus em van dir que es venien el cotxe. Era el cotxe ideal per mi, 4x4 per poder anar a la muntanya tant a l'estiu com a l'hivern, de baix consum (i per tant una mica més "ecològic") i a més estava en molt bones condicions. I per si fos poc me'l deixaven a molt bon preu! Així que vaig pensar que no podia desaprofitar una oportunitat com aquesta. I pim, m'he motoritzat! Tinc un honda CR-V del 98 amb 93000 milles de color verd i és molt simpàtic. Explica acudits i canta cançons.
Ara estic frisos per començar la temporada d'esquí, sortir a les 5 del laboratori per anar directament a les pistes fins les 11 de la nit. I els caps de setmana (que no treballi) a la muntanya! A escalar o esquiar o alpinejar o -ar el que sigui!
Visca el meu buga!
dimecres, 5 de novembre del 2008
Sabeu de que parlaré?
Doncs parlaré de com de lo bonic que tinc l'hort!!!
Hi tinc moltes escaroles i enciams, pastanagues creixent i encara recullo maduixes i gerds....
Però suposo que no és pas el tema que pensaveu que treuria, no?
Ja ho se ,ja ho se!
El tema del dia, de la setmana, del mes, de l'any es diu.... OBAMA!!!!
Pels diaris ja sabreu més del que jo podria explicar-vos del que representa aquest home: jove, negre, "reformador"... ba bla bla
Però no se si us feu una idea de la magnitud de l'event.
Ahir vaig anar a veure el resultat de les eleccions a casa uns amics americans. Erem una vintena, tots americans menys jo, tots joves de vint i pico (menys jo) i tots expectants dels resultats (i jo també!). La tensió es respirava a l'ambient, amb riures i una alegria contingudada, que no volien deixar sortit del tot fins tenir la certesa. El panorama pintava molt bé, Ohaio, Pensilvania, Florida, Fins i tot Carolina del Sur! tots els Swinging states decantats cap a Obama, però faltava la costa oest. De cop els primers resultats! Tot blau ! Obama campió! La gent es va aixecar cridant d'alegria, abraçant-se, molts ploraven... Si si, nois joves i esbojarrats (tots blancs) plorant de veure un president negre.
I el McCain fent un discurs conciliador, i l'Obama fent missa: Yes, we can, Amen, Yes, we can, aleluiah!!! I la gent plorant, i els carrers plens de gom a gom com si fos festa major.
Avui al laboratori la gent portava pastissos de celebracio "Obama pies". I la majoria feien una cara de ressaca que no veas.
Després de anys els americans tornen a sentir-se orgullosos de ser-ho. I jo espero que aquesta alegria sigui merescuda. D'entrada m'impresiona el nivell de mobilització que he vist aquí aquests mesos. Tothom mobilitzat per un president negre!!!!!
I no us sorprengueu que ho repeteixi tant, això de que és negre, perquè això simbolitza la fi de la discriminació racial, la fi de la segregació. Ara els USA ha arribat a la maduresa suficient com per tenir un president vingut d'una minoria social. No crec que a europa estiguem preparats per això encara.
Potser si que aquest home marca la fi d'una època i el pricipi d'una altra. Ara caldrà esperar un temps per veure'n els resultats. El que si que es pot veure ja, pocs dies després de les eleccions és un nou esperit a l'ambient. Els americans tornen a estar orgullosos de ser-ho. I la resta del món els mira admirats.
Hi tinc moltes escaroles i enciams, pastanagues creixent i encara recullo maduixes i gerds....
Però suposo que no és pas el tema que pensaveu que treuria, no?
Ja ho se ,ja ho se!
El tema del dia, de la setmana, del mes, de l'any es diu.... OBAMA!!!!
Pels diaris ja sabreu més del que jo podria explicar-vos del que representa aquest home: jove, negre, "reformador"... ba bla bla
Però no se si us feu una idea de la magnitud de l'event.
Ahir vaig anar a veure el resultat de les eleccions a casa uns amics americans. Erem una vintena, tots americans menys jo, tots joves de vint i pico (menys jo) i tots expectants dels resultats (i jo també!). La tensió es respirava a l'ambient, amb riures i una alegria contingudada, que no volien deixar sortit del tot fins tenir la certesa. El panorama pintava molt bé, Ohaio, Pensilvania, Florida, Fins i tot Carolina del Sur! tots els Swinging states decantats cap a Obama, però faltava la costa oest. De cop els primers resultats! Tot blau ! Obama campió! La gent es va aixecar cridant d'alegria, abraçant-se, molts ploraven... Si si, nois joves i esbojarrats (tots blancs) plorant de veure un president negre.
I el McCain fent un discurs conciliador, i l'Obama fent missa: Yes, we can, Amen, Yes, we can, aleluiah!!! I la gent plorant, i els carrers plens de gom a gom com si fos festa major.
Avui al laboratori la gent portava pastissos de celebracio "Obama pies". I la majoria feien una cara de ressaca que no veas.
Després de anys els americans tornen a sentir-se orgullosos de ser-ho. I jo espero que aquesta alegria sigui merescuda. D'entrada m'impresiona el nivell de mobilització que he vist aquí aquests mesos. Tothom mobilitzat per un president negre!!!!!
I no us sorprengueu que ho repeteixi tant, això de que és negre, perquè això simbolitza la fi de la discriminació racial, la fi de la segregació. Ara els USA ha arribat a la maduresa suficient com per tenir un president vingut d'una minoria social. No crec que a europa estiguem preparats per això encara.
Potser si que aquest home marca la fi d'una època i el pricipi d'una altra. Ara caldrà esperar un temps per veure'n els resultats. El que si que es pot veure ja, pocs dies després de les eleccions és un nou esperit a l'ambient. Els americans tornen a estar orgullosos de ser-ho. I la resta del món els mira admirats.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Apunta't al Bloc
He trobat una nova utlitat per a posar al bloc. Si mireu a la dreta de la pàgina, hi veureu un apartat que hi posa Apunta't al Bloc! ===================>
Si us hi apunteu rebreu una notificació cada vegada que escrigui una nova entrada. Així no us oblidareu de mirar-lo!!
Si us hi apunteu rebreu una notificació cada vegada que escrigui una nova entrada. Així no us oblidareu de mirar-lo!!
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Que potser som ovelles?
Vivim en un món absolutament surrealista. Els governs salven als rics amb el diner públic, justificant que sinó el mal recaurà en els "menys rics". Polítics de dretes fan campanya per "refundar el capitalisme", evidentment a la seva manera. Les grans potències mundials tornen a sorgir augurant un futur de blocs enfrontats, com si no n'haguessim après amb la guerra freda. La corrupció i l'absolutisme estan a l'ordre del dia en molts paisos "democràtics"...
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)