Estats Units, el país dels desheredats

Aquests anys vivint als EEUU m'han servit per apreciar moltes de les virtuts d'aquesta terra i cultura. Vaig arribar essent un afèrrim antiamericà i ara ja no ho sóc tant. Hi ha, però un aspecte d'aquest país que trobo terrible i al qual no em puc acostumar: els desheredats.

Els centres de les grans ciutats americanes estan habitats pels sense sostre (homeless). En són molts, milers! Són els autèntics amos de l'espai públic, sigui un banc al carrer o una porxada. Sobreviuen del que recullen a les escombraries o el que reben de caritat i viuen tapats amb draps i cartons. Molts d'ells arrosseguen problemes amb l'alcohol, molts d'altres tenen malaties mentals. Però un gran gruix el representen gent que s'ha quedat sense rès. 

La cultura americana preima l'èxit, però no te misericordia del fracàs. Si la mala sort et toca, si perds la feina o tens una malatia important d'un dia per l'altre et pots trobar sense rès. En altres paisos  l'estat o la família et donaria suport, però la fragmentació de la família americana i l'extrem individualisme que predomina fa que moltes vegades els qui ho perden tot també siguin abandonats.

Per mi no hi ha cap excusa per justificar aquest fet. Que el país més ric del món deixi tirats a l'estacada un sector de la seva població em sembla intol.lerable, i no sóc l'únic que pensa així. Molts americans s'avergonyeixen d'aquest aspecte de la seva cultura. Per això la gran expectativa que va despertar la reforma sanitaria del Mr Obama. I malgrat la versió final va ser molt més limitada que les propostes inicials, aquesta reforma ha marcat una fita en la història d'aquest país.

En el pròxim post us explicaré que comporta aquesta reforma del sitema sanitari americà, els pros i les contres i perquè al final, malgrat tot, és una bona reforma.

Inactivitat

Ultimament estic una mica inactiu a la blogoesfera... És culpa del facebook!!!

El Cànon Digital

Vivim en un món molt curiós i plè de contradiccions. Per una banda els polítics, empresaris, banquers i economiestes criden al cel per la desregularització dels mercats, per la caiguda dels arancels i per una economia regida per la llei de la oferta i la demanada. Per una altra banda ens trobem amb casos com el del cànon digital, una càrrega impositiva sobre els suports electronics que presuposa el seu ús delictiu per grabar-te productes descarregats il.legalement d'internet. I per més inri és un impost que no va a les arques públiques sinó que se'l queda una institució privada com és la SGAE.

A mi, sincerament, no em sembla ni lògic ni adecuat ni just. Podria entendre un impost destinat a promocionar la cultura, al cap i a la fi és un patrimoni universal dels quals tots en som beneficiats. Puc entendre també el punt de vista dels propietaris intelectuals sobre a descarrega il,legal de les seves creacions. Però no m'acaba de quadrar aquesta presuposició de culpabilitat que implica aquest cànon. Tampoc entenc que aquests diners els gestioni una entiat privada, que no respon a ningú i que no tinc gaire clar que destini els diners allà on toca. 

El nostre món evoluiona molt ràpid i les maneres de comunicar-se i de difondre el coneixement i la cultura han canviat moltíssim en els darrers anys. Crec que totes aquestes lleis que s'estan promovent per evitar aquesta transició són anacròniques, obsoletes i ineficaces. Els senyors SGAErdians i els polítics que els hi donen suport haurien d'adonar-se que qui no s'adapta mor i ara mateix ells tenen molts numeros de caure fulminats i de fer caure amb ells aquesta onada de creativitat que ha fet possible l'accés il.limitat a la cultura. És talmen com si els monjos escribes de la edat mitjana haguessin cobrat per cada copia impresa dels llibres que ells avans havien de transcriure a mà! 

Més morro impossible!

Vals amb Bashir

Amb aquest primer post de vacances us vull recomanar una pel.lícula: Vals amb Bashir.

Aquesta és una pel.lícula d'animació que escenifica les vències d'uns soldats israelites durant la guerra del Líban. Comença quan el director del film es troba amb un amic seu de fa temps que li explica un somni recurrent que te a causa d'un trauma de la guerra del Líban on van participar els dos 20 anys endarrera. Aleshores el director s'adona que ell mateix no te cap record de la guerra i es sorpren d'aquest oblit. Per tal de recuperar aquests records comença a fer entrevistes a ex-companys seus per saber perquè s'ha oblidat de tot.

Al llarg de la película se senten en una veu en off les veus de la gent entrevistada on expliquen el que van viure durant la guerra i les imatges d'animació corresponen al que van explicant. Totes les experiencies que s'expliquen són la de joves de 18 que van anar a la guerra com si fos un joc. Comença amb els fets més 'emocionants' i divertits, però mica en mica les vivències es fan més crues. Al final de tot descobreixes perquè el director va fer una amnèsia i va oblidar tot el que havia passat.

El trist del cas és que tot el que explica la pel.lícula són fets reals. Aquest és un bon exemple de revisió històrica i de com també des de dintre mateix d'Israel existèixen veus que clamen contra les atrocitats de la guerra.

La Grip

En aquest post m'endinso en un terreny pantanós i polèmic, per tant vaig a fer un 'disclaimer' avans de començar: Per escriure aquest post he parlat amb científics del meu entorn que es dediquen a estudiar el virus de la grip, per tant la informació que exposaré ve de fonts fidedignes. Les meves opinions, però són propies i poden ser equivocades, no sóc ni metge ni inmunòleg. Un cop dit això comencem amb la història:

***

El virus de la grip o Influenza és un RNA virus. Els seus components són 11 proteïnes i la molècula de RNA que conté el codi per produir aquestes proteïnes. Com tot virus, per tal de replicar-se cal que infecti una cel.lula, ja que ell mateix no te la maquinaria necessaria per fer-ho.

Les epidemies del virus de la grip segueixen un patró cíclic en el temps i l'espai. Cada any hi ha una 'passa' deguda a una nova variant del virus que ha mutat respecte a la de l'any anterior. El cícle comença a la tardor del sud-est asíatic (la primavera a l'hemisferi nord), on la gran densitat de població i el contacte íntim entre animals i humans fa que sigui un gran caldo de cultiu. Des d'allà virus s'extén per tot el món arribant a l'hemisferi nord a la tardor amb un pic a finals de l'hivern, quan la gent està més tancada i és més fàcil el contagi. Cada any la grip infecta entre el 5 i el 20% de la població i mata centenars de milers de persones, en general gent gran o gent que pateix altres problemes de salud.

El gran problema que presenta la grip és que generar vacunes és molt complicat. Com que cada any hi ha una variant diferent, que a més ha sorgit de l'adaptació de la variant anterior, doncs cal renovar la vacuna cada any, el problema és que no se sap quina serà la nova variant que arribarà i per tant encertar la vacuna és, en part, una qüestió de sort.

***

Fa uns mesos que a les notícies ens bombardegen amb informació sobre una nova 'variant' d'aquest virus que suposadament serà la gran padèmia assessina de la humanitat: el H1N1 !!!

Ara us explicaré una mica que vol dir això del H1N1:

Com ja he comentat aquest virus te 11 proteines, d'elles n'hi ha dues la Ha i Na que formen part de la capside del virus i que actuen identificant cadenes de sucres que hi ha a la membrana de les cèl.lules permetent que el virus s'hi enganxi i les infecti. En particular la proteina Ha està implicada en com el virus s'enganxa la membrana cel.lular i la proteïna Na en com s'hi desenganxa per poder anar a infectar noves cèl.lules.


Els numeros 1, 2 , 3 representen diferents variants d'aquestes proteïnes. En principi les variants estan associades amb quin animal pot infectar el virus, per exemple les variants H1, H2 i H3 afecten els humans i la variant H5 afecta ocells. Això passa perquè cada variant reconeix un tipus concret de sucre de la membrana cel.lular i en el cas de la H5 el sucre que reconeix només està present en humans al fons de tot del pulmó, més inaccecible pel virus, en canvi els ocells tenen aquest sucre més accecible, fent-se objectius del virus.

Aquí cal fer un apunt important. Les variants H1, H2... no tenen perquè correspondre a les mutacions que pateix el virus cada any. Diguem que les mutacions anuals acostumen a ser molt més petites que no pas les que diferencien H1 de H2 o N3 de N5.

Així doncs el virus te dues fonts de variabilitat, d'alguna manera. La primera seria la deguda a les petites mutacions que s'acumulen i que es van seleccionant dintre una mateixa linea per exemple:

H1N2 => H1N2* =>H1*N2* => H1**N2**

Aquestes apareixen espontaneament en la població de virus i es seleccionen en funció de quan millor són capaces de reproduïr-se (infectar).

L'altra font de variabilitat ve donada quan dos virus diferents infecten la mateixa cèl.lula i es barregen, per exemple:

H1N3 + H2 N1 => H1N1, H1N3, H2N1 i H2N3

En aquest cas el resultat és un virus nou que te propietats barrejades dels seus 'pares'.

Centrant-nos en aquest segon cas, s'ha vist que aquestes variants tenen associades diferents virulencies (capacitat d'infecció) i pathogeneitats (quan de 'xungos' són). Tot i que no està clar si la causa és degut a la variant de la proteïna o a alguna altra cosa que hi va associada. En tot cas se sap que:

H1 = > És molt virulenta (infecta molt)
N5 => És molt pathogènica (mata molt)

En principi aquestes dues variants no s'haurien de trobar, ja que H1 és humana i N5 és d'ocell, però passa que aquestes variants poden afectar, les dues, als porcs i per tant en ells es podrien trobar i després saltar als humans. Aquest és el cas de la famosa grip aviar. Cal afegir, però, que un cop aquest nou virus s'ha format i és capaç de transmetre's de l'animal a l'humà, encara cal que pateixi més mutacions que li permeti passar de humà a humà.

Això és el que es creu que va passar durant la pandèmia de la grip espanyola al 1917-18, es creu que va sorgir de china d'una d'aquestes barreges animal/huma i que després va evolucionar en els Estats Units cap a una forma virulenta i pathogènica. Aquesta pandemia va matar el 2% de la població mundial uns 100 millons de persones. Una particularitat que tenia aquest virus és que va matar a gent jove i 'sana' enlloc de vells i malalts, en principi a causa d'una sobrereacció del sisteme inmune dels hostes.

En el nostre cas, el que ha passat és que una variant de porc s'ha barrejat amb una variant humana donant com a resultat el H1N1 un nou virus matxambrat, que ha adquirit la capacitat de transmetre's entre humans.

***

Fins aquí una lalrga introducció del que és la grip i com funciona. Ara anem a la part més controvertida del post.

1) Les pandèmies: A les notícies ens recorden com la grip espanyola es va carregar a tanta gent 'sana'. Hem de tenir en compte, però que aquesta pandèmia va fer estralls en mig de la primera guerra mundial, quan la major part de gent jove i 'sana' estava a les trinxeres, amuntegats, passat fred i gana. Condicions ideals per tenir un caldo de cultiu. No he mirat quines eren condicions de vida de la gent que va patir altres pandèmies de grip, però estic segur que a Rússia el 1890 i a Hong Kong el 1970 no s'hi vivia de meravella.

2) La virulencia: És la variant H1N1 que tenim ara voltant més contagiosa que la grip normal de cada any? La resposta és NO.

3) La Pathogenicitat: És aquesta grip més mortal que la grip normal de cada any? La resposta és NO.

4) Aleshores quin és el perill? El perill és que aquesta grip, com qualsevol altra, podria mutar a una forma terrible i assessina, que podria matar a tots els joves del món. Sempre i quans, és clar estiguessim en mig d'una guerra mundial, passant fred i gana i tothom estigués en una trinxera.

5) I les vacunes? Com ja he dit, generar vacunes és molt costós i llarg, a més inclou un factor atzarós, que és determinar quina serà la variant predominant la temporada que ve. Ara mateix s'estan generant cantitats brutals de vacunes per la variant actual del H1N1, que no és ni més virulenta ni més mortifera que la grip normal. En cas que aquest virus muti i es transformi en el monstre que ens anuncien les vacunes que tenim no serviran de rès.

6) Aleshores perquè tan de rebombori? Per espantar-nos? Per afegir encara més 'merda' al cubell? Per tenir-nos controlats per la por?

Francament, quan veig les noticies del diari dient 'a espanya hi ha 50.000 infectats del virus H1N1 i se n'han mort 50!!!!' també podrien dir: cada any 10 millons d'espanyols contrauen un encostipat i 10000 se'n moren a causa de complicacions posteriors!!!

Les malaties formen part de la nostra vida i aquesta grip no és rès fora de el normal. Em sembla una presa de pél que s'alarmi tant al personal i que facin servir l'excusa per gastar-se un dineral en vacunes que probablement no serviran per rès. Però és clar, això no ho diran mai els diaris.

Si realment voleu protegir-vos de la grip (i de qualsevol altra malaltia) mengeu bé, dormiu prou, estigueu feliços i relaxats i no feu cas als mentiders que fan notícies d'on no n'hi ha.

Chicago

Dintre del subconjunt de posts al bloc que podriem anomenar 'viatges' vaig incloent de tant en tant els descobriments que faig tot passejant pel món en general i per Estats Units en particular. Ara toca el torn a Chicago. El cap de setmana passat hi vam anar amb l'Anna. Per a ella era la primera etapa de la tornada cap a casa (per passar l'estiu) i per a mi una escapada de la cotidianitat i una bonica manera de dir adeu a l'Anna per uns quants dies.

Sigui per les raons que siguin, ens vam plantar a Chicago dijous nit. En aquesta ciutat hi viuen uns amics nostres (la Stephanie i el Renau) que ens van acollir a casa seva. Divendres i dissabte vam aprfitat per fer visita de ciutat, turisme del clàssic, amb mapa i camèra i mirant cap a tots cantons amb cara despistada. El diumenge vam sortir de la ciutat i vam anar a la platja. Si, tal com ho llegiu, la platja i això que Chicago no te mar.... Però te un llac el llac Michigan és tan gran que no es pot veure l'altre vora, te onades i platges de sorra, però l'aigua és dolça! Diumenge també vam aprofitar per menjar un bon tros de carn, ja que aquesta ciutat és famosa per ser l'escorxador del païs (en algun moment de la hstòria havia probeit als Estats Units del 60% de la seva carn!). Dilluns vam aprofitar el matí per anar a veure el Institute of Art, un museu molt interessant, ple de Van Goghs, Monets i altres clàssics de l'impresionisme. I finalment vam marxar dilluns al migdia, l'Anna cap a Vilanova i jo cap Seattle.

De Chicago us puc dir que és una ciutat molt espectacular, s'ha fet famosa per la seva arquitectura, i ben bé que s'encarreguen de mantenir-la boníca. També em va agradar molt l' activitat que s'hi respira, molts bars i cafès, restaurants, sales d'art, clubs per sortir i moltes terrasses! (d'aquestes no en tenim a Seattle). Per altra banda contrasta molt amb els barris de la perifèria, on s'hi acumula molta pobresa. També és una ciutat molt segregada, amb els blancs rics i els negres pobres vivint en monts diferents. I parlant de contrastos: el clima. L'hivern passat van arribar als -27ºC i quan hi vam estar nosaltres no vam baixar dels 30ºC, no està mal per l'edat que tenim.

Chicago, juntament amb New York representen molt clarament aquesta actitud tan americana de pensar en gran. De fet aquest és un dels eslogans de la ciutat. Tot està fet a mida gegant, els edificis, la ciutat, les carreteres, els negòcis... També és paradigma de la prepotència humana i de la manca de respecte amb l'entorn. Per posar un exemple, a principis del segle XX Chicago llençava tots els seus residus al llac, i això incloïa totes les sobres que sortien dels escorxadors gegantins de la ciutat. Resulta, però, que el llac era també la font d'aigua potable. Ja podeu pensar que aquesta combinació no funciona gaire bé i el cert és que van passar moltes epidèmies de colera . La solució que van trobar al seu problema no va ser pas reduïr residus, sinó desviar el curs d'un riu i fer un canal de sanejament que desembocava en el riu Mississipi. A partir d'aleshores en lloc de tirar la merda en el seu llac la envien a l'Atlàntic (a milers de kilometres), creuant tot Estats Units i passant per grans ciutats com San Luis, o New Orleans. Ja podeu pensar que els veïns no van estar massa contents, i menys quan van descobrir que a causa d'aquest canal el llac es començava a buidar! Aquesta va ser la causa d'un dels litigis més llargs de la història, Chicago contra tots els seus veïns, al final la ciuta va tenir que fer un sistema de comportes per evitar que marxés tanta aigua del llac, i van fer-lo molt gran i bé i ara és una de les atraccions turístiques de la ciutat. A part d'això Chicago és famosa pels gangsters dels anys 20 i perquè és d'on ha sortit el senyor Obama. I rès més, que no vull aborrir-vos, mireu les fotos que són boníques.

DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS PAISOS CATALANS

Quan en el decurs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa li dona dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són iguals amb el dret inalienable a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiments del poble; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la a abolir-la i a instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la manera que segons els seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.

La prudència, es clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris governs establerts; i, malauradament, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigits invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a una submissió e absoluta, és el seu dret, és el seu deure trencar amb aquest govern i establir nous resguards per a la seva seguretat futura.

Tal ha estat el sofriment de la nostra Nació; tal és ara la necessitat que la obliga a assumir el seu propi sistema de govern. La història de la relació de Catalunya amb Espanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre la nostra Nació.

En cada etapa d’aquesta opressió, hem demanat justícia en els termes més humils i també de resistència: a les nostres repetides peticions se’ns ha contestat només amb repetits greuges. Un govern el caràcter del qual queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen una imposició, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.

No hem deixat mai de dirigir-nos als nostres germans espanyols. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies històriques de la nostra raó de ser com a Nació i el fet de ser con som. Hem apel·lat al seu suposat sentit de la justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc, a repudiar la usurpació de la nostra identitat, que no fa sinó interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i la consanguinitat.

Hem de convenir, doncs, en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los com considerem les altres col·lectivitats humanes: enemics si ens neguen i amics si ens reconeixen.

Per tant, els representants dels Països Catalans, convocats en congrés general, en nom de l’autoritat que ens dona el poble, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes terres unides són, i han de ser per dret, un estat lliure i independent; que quedem lliures de tota lleialtat a la corona espanyola i al govern espanyol, i que tota vinculació política entre nosaltres i l’estat Espanyol queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com a Nació lliure i independent, tenim ple dret a ser reconeguts pels estats i les nacions del món, lluitar per aquest reconeixement, concertar aliances i efectuar els actes i providències a què tenen dret els estats independents.

Paisos Catalans, 4 de juliol de 2009

(Versió de la carta de declaració d'independència dels Estats Units aprobada el 4 de Juliol de 1776 adaptada per Ignasi Roda el 4 de Juliol de 2009 )

Vot per correu

Avui he exercit per primera vegada el meu dret de votar des de l'estranger!

No es ue tingui una il.lusió especial per votar en aquestes eleccions. El parlament europeu sembla més una presa de pèl que no pas un organ polític funcional, però el cas és que quan vaig rebre a casa la carta amb les papeletes electorals em va fer molta il.lusió. De cop em vaig adonar de com n'és de complexe la maquinaria electoral. Fins al punt que pot arribar a un individuu aillat perdut per l'oeste americano. I ja se que amb la tecnologia i les comunicacions d'avui en dia això no és cap miracle, però per altra banda crec que no es pot desmereixer el fet de que l'estat garanteixi el dret a expressar la seva voluntat política a cadascun del 40 millons de persones a les que representa.

Moltes vegades ens oblidem de tots els drets que hem aconseguit al llarg del temps. Potser si ens hi fixessim més trobariem la il.lusió i energia per continuar lluitant per millorar més. Si hem arribat fins aquí fins on podrem arribar en el futur?

L'origen dels super herois

Fa ja un temps que estem vivint una nova febre de super herois. Les noves tecnologies al cinema fan possible pelicules on surten una colla d'animalots que ho destrossen tot amb les seves habilitats extraordinàries. Jo sempre n'he estat una mica fan d'aquests besties, digeu-me freak. De petit em vaig enganxar als comics del Spiderman que tenia el meu tiet i després vaig expandir els meus interessos a la patrulla X i a altres beneits de l'univers Marvel.
Fa poc vaig llegir el còmic dels Watchmen, que ara s'ha estrenat com a pel.licula, i allà vaig pendre una nova visió d'aquests suposats herois. Aquest còmic proposa uns superherois bastant nazis, amb unes actituds reaccionaries i que més que protegir al món l'amençacen. Això es pot extrapolar bastant a la història real dels superherois:
El que s'anomena l'edat d'or dels super herois va ser a finals dels als anys 30 i principis dels 40. Van sorgir en un moment en que el món estava fet un desgavell. La gran depresió encara propera, La segona guerra mundial, el feixisme com una realitat política global i una incertesa general. Era un moment idoni per a començar a creure en gent especial que ho podia canviar tot. Gent amb una moral superior, que es prenia la justícia per la seva banda i que te la feien entrar a cops de puny. Els super herois d'aquella època eren perfectes i no fallaven mai, com per exemple el Superman o el Capità America.
Més endavant, caps als anys 60-70, amb tot el movimen hippy i el desastre del a guerra del vietman, la gent ja no creia tant amb les solucions unilaterals. Aleshores van arribar els superherois més humans, com el spiderman, que tenia una vida feta un desastre i que rebia bastant, però que encara es regía per una moral superior i per tant tenia el dret a repartir òsties a tort i a dret.
Amb el temps la febre des superherois va baixar. El món ja no era blanc o negre, ja no existia un enemic clar, el comunisme havia caigut, semblava que les coses anaven a millor i la gent buscava més llibertat i control, i clar el concepte de superheroi ja no semblava tant interessant. Ningú volia ser slavat i menys a cops de puny!
Però fixeu-vos que ha passat els últims temps: terroristes impossibles d'aturar, crísis econòmiques aplastans i ara fins i tot una enfermetat inaturable que s'exten pel món. No em sorprèn que de nou la idea d'una mà forta que imposi la llei soni bé de nou.
Però el fet és que aquest post l'he fet perquè l'altre dia vam trobar la cova on es creen aquests super homes. Tot passejant per Index (un lloc molt bonic a les muntanyes) vam anar a parar a una gran paret de granit. És un lloc bastant conegut pels escaladors. Vies de 200 i 300 metres en granit super sòlid, i en un racó vam trobar una coba barrada amb grans portes de ferro. Ens van expliar que la coba s'endinsava en la roca per estar ben protegida dels rajos còsmics i que uns quants científics es dedicaven a fer experiments d'altes energies per descobrir particules misterioses. No m'estranyaria que allò fes un pet un dia d'aquests i en sortís un energumen volador amb la capacitat de tirar rajos pels ulls.

Incivisme total

Una de les coses que més m'agrada de Seattle és que no es pot fumar en cap local públic. Ni a la feina, ni als supermercats ni, sobretot, als bars. Quan surto amb els amics a fer unes cerveses, o a ballar no acabo amb la gola destrossada, els ulls plorosos i la roba pudent. I és ben curiós com ens acostumem a les coses bones, perquè ara que estic a barcelona no puc suportar entrar en un bar amb fum.
Seré franc, crec que la llei que es va fer aquí sobre el tabac és la estupidesa més gran possible. No només no ha servit per rès, perquè la major part dels bars són encara de fumadors, sinó que a més la gent se la passa per on vol. L'altre dia vaig anar a una discoteca (Els Arcs a Vilanova) on suposadament estava prohibit fumar. Al principi el local estava mig buit i s'hi podia estar, però a mesura que es va anar omplint va començar a fer més i més pudor de tabac i és que tothom que volia fumava! Ningun empleat del local feia el mínim esforç per "informar" als cients que aquesta era una pràctica il.legal i que a més atemtava contra el dret de la majoria no fumadora a no intoxicar-se. Sembla, a més que tots aquests fumadors eren incapaços de veure la quantitat de senyals de prohibit fumar que hi havien i per més inri quan vaig comentar-li a un que hi havia una sala designada per fumadors el tio se'm va posar xulo!
Quan veig tot això només puc pensar que la gent és completament incívica, i no només això, sinó que hi ha una gran quantitat de no fumador que estan idiotitzats i en lloc de fer valer els seus drets callen i aguanten la tirania de la minoria.
Doncs a mi sincerament em rebenta veure tant d'incivisme, tanta manca de solidaritat i d'empatia pels altres. O potser sóc jo que m'equivoco i que hauria de tractar als fumadors com a malalts, perquè de fet no deixen de ser drogadictes incapaços de controlar la seva adicció. Potser hauria de sentir pena per ells perquè s'estan fumant la seva vida, destrossant-se els pulmons i jugant a la ruleta del càncer amb molts numeros. Però sóc una mica egoista i el que penso és que la seva actitud afecten a tots aquells que hem triat no enverinar-nos i a sobre ho fan en llocs que en principi haurien de ser "lliures de fum".
Ja seria hora que aprenguessim de Seattle o de la resta d'europa i es prohibis, sense excepcions, fumar en els espais públics. Qui vulgui fumar que surti al carrer, que a Catalunya fa molt bon temps i no hi han excuses.

I més reportatges interessants

Zeitgeist. Molt molt interessant. Ja ha sortit comentat en aquest bloc altres vegades. Jo la vaig veure fa temps i em va impactar bastant:

Parlant de cotxes....

Sabeu de que parlaré?

Doncs parlaré de com de lo bonic que tinc l'hort!!!
Hi tinc moltes escaroles i enciams, pastanagues creixent i encara recullo maduixes i gerds....
Però suposo que no és pas el tema que pensaveu que treuria, no?
Ja ho se ,ja ho se!
El tema del dia, de la setmana, del mes, de l'any es diu.... OBAMA!!!!
Pels diaris ja sabreu més del que jo podria explicar-vos del que representa aquest home: jove, negre, "reformador"... ba bla bla
Però no se si us feu una idea de la magnitud de l'event.
Ahir vaig anar a veure el resultat de les eleccions a casa uns amics americans. Erem una vintena, tots americans menys jo, tots joves de vint i pico (menys jo) i tots expectants dels resultats (i jo també!). La tensió es respirava a l'ambient, amb riures i una alegria contingudada, que no volien deixar sortit del tot fins tenir la certesa. El panorama pintava molt bé, Ohaio, Pensilvania, Florida, Fins i tot Carolina del Sur! tots els Swinging states decantats cap a Obama, però faltava la costa oest. De cop els primers resultats! Tot blau ! Obama campió! La gent es va aixecar cridant d'alegria, abraçant-se, molts ploraven... Si si, nois joves i esbojarrats (tots blancs) plorant de veure un president negre.
I el McCain fent un discurs conciliador, i l'Obama fent missa: Yes, we can, Amen, Yes, we can, aleluiah!!! I la gent plorant, i els carrers plens de gom a gom com si fos festa major.
Avui al laboratori la gent portava pastissos de celebracio "Obama pies". I la majoria feien una cara de ressaca que no veas.
Després de anys els americans tornen a sentir-se orgullosos de ser-ho. I jo espero que aquesta alegria sigui merescuda. D'entrada m'impresiona el nivell de mobilització que he vist aquí aquests mesos. Tothom mobilitzat per un president negre!!!!!
I no us sorprengueu que ho repeteixi tant, això de que és negre, perquè això simbolitza la fi de la discriminació racial, la fi de la segregació. Ara els USA ha arribat a la maduresa suficient com per tenir un president vingut d'una minoria social. No crec que a europa estiguem preparats per això encara.
Potser si que aquest home marca la fi d'una època i el pricipi d'una altra. Ara caldrà esperar un temps per veure'n els resultats. El que si que es pot veure ja, pocs dies després de les eleccions és un nou esperit a l'ambient. Els americans tornen a estar orgullosos de ser-ho. I la resta del món els mira admirats.

Que potser som ovelles?

Vivim en un món absolutament surrealista. Els governs salven als rics amb el diner públic, justificant que sinó el mal recaurà en els "menys rics". Polítics de dretes fan campanya per "refundar el capitalisme", evidentment a la seva manera. Les grans potències mundials tornen a sorgir augurant un futur de blocs enfrontats, com si no n'haguessim après amb la guerra freda. La corrupció i l'absolutisme estan a l'ordre del dia en molts paisos "democràtics"...
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.

Parlem d'economia

Ja està! Ja he caigut en el parany dels temes d'actualitat!
Ara feia temps que intentava defugir temes populistes com els Obama/McCain o al economia, però ara, mentre llegia un article del Pais he tingut la nececitat incontrolable de dir un HO VEUS!!!!!!
I no és pas que estiguem espantant lleons o hipopotams, sinó que quan llegeixo que el senyor Brown o el senyor Sarkozy clamen a viva veu una regularització del mercat financier doncs començo a pensar en les reclamacions que feiem per allà l'any 2000 des dels moviments socials, com ara la taxa Tobi sobre les inversions especulatives o sobre la nefasta política del FMI, la OMC i altres ents més obscurs que controlen la economia mundial.
I ara faré el terrible paper del profeta que vindica les seves prediccions un cop han passat: Crisis econòmica mundial, crisi alimentaria (us en recordeu d'aquesta? Ara ja no surt als diaris però això no fa que desaparegui). Sembla ser que les polítiques eonòmiques del neo-liberalsime que ens han venut durant tants anys no han ajudat gaire a fer un món millor més just i menys pobre.
Em sembla doncs una mica esquizofrènic que ara uns polítics de deretes reclamin com a seves idees que tenen clarament un flaire "anti-globi". O si més no això diuen. m'agradaria saber que faran per "regularitzar el mercat financer". Molt em temo que aquesta serà una oportunitat més per clavar-nos un gol als ciutadans no-rics i retallar més les llibertats que tenim. Una mica com va passar després del 11 S.
Però, es clar! Ja ho veig com volen arreglar els mercats: protegint els bancs. Injectant diner públic en fons privats. Salvant el cul a tots aquests "espavilats" que s'han fet rics a base d'especular. QUINA SORT QUE TENIM!!! Mab unes idees tant bones i polítiques tant encertades segur que tot anirà millor.
Mireu, l'altre dia llegia que la única causa de les crísis és la absoluta manca de memòria de la gent. La història ens ha ensenyat que la econòmia és cíclica. Que la èpoques bones van seguides d'èpoques dolentes. Però sembla que els grans bancs tot poderosos se n'obliden d'això i cauen de forma "inesperada" en profundes crísis financeres. O potser no? Potser ja ho saben que els hi passarà, però també saben que quan les coses es posen difícils els goberns els hi injectarant diners públics salvant-los el cul. I qui acaba pagant? Doncs com sempre els qui menys tenen.

Battle in Seattle

Ahir vaig anar a veure BATTLE IN SEATTLE. Aquesta pel.licula explica els fets que van passar en la manifestació contra la WTO que va fer famosa aquesta ciutat. No drié que és la millor pel.licula del món, però a mi em va agradar molt. Em va fer recordar les meves èpoques d'activista, organitzant la resistència civil no violenta.

En aquesta pel.licula expliquen una mica els fets de la manifestació barrejats amb la història d'uns quants participants. Intenten exposar tots els punts de vista, humanitzant i contextualitzant les diferents accions que es van pendre. Però està molt clar qui són els "bons" i qui són els guanyadors.
Us recomano que l'aneu a veure, tant per les vistes aeries de la ciutat (la resta de la pel.licula està grabada a Vancouver), com per recordars aquells vells i bells temps de manifestacions i de lluita abans que Genova marqués la fi d'una època.

Desobediència civil extrema

M'acava de caure a les mans aquest ARTICLE.

L'ha escrit un noi que està molt molt implicat en els moviments socials a Barcelona.
Crec que una acció d'aquesta envergadura es mereix ser coneguda. No defensaré pas el que ha fet, però si que he de dir que respecto moltissim algú capaç de prendre una iniciativa d'aquesta magnitud.

Potser si que és moment que ens comencem a plantejar si aquest model de societat és el que volem. Per més informació llegiu la resta d'articles de la WEB.