Molts de vosaltres ja sabeu que em dedico a "caçar mamuts".
Podeu estar tranquils que malgrat el nom no estem en la feina de re-estingir aquests pobres animalots!
Aquesta feina consisteix en tirar endavant una App d'entrenament i nutrició personalizats.
El projecte va sorgir quan fa molts anys el meu amic i soci Néstor Sánchez va començar a desenvolupar un nou mètode d'entrenament que es diu "Paleotraining".
Suposo que ja veieu d'on ve això de caçar mamuts, no?
En un artícle que vaig escriure amb col.laboració amb el Néstor explico en detall de que va el Paleotraining.
Us convido a llegir-lo!
dimecres, 19 d’abril del 2017
dijous, 13 d’octubre del 2016
Entrenament Funcional
L'entrenament funcional es una
d'aquelles paradoxes del mon modern.
Resulta que ens hem tingut que inventar una paraula per definir un tipus
d'entrenament que es bàsicament... entrenar (o moure’ns) com sempre ho hem fet.
L'entrenament funcional apareix com a contraposició a l'entrenament
analític que es fa als gimnasos, on la gent es dedica a entrenar els bíceps,
els pectorals o les abdominals amb exercissis específics (analítics).
El problema d’aquest tipus d’entrenament
es que el nostre cos no està dissenyat per moure els muscles isoladament. Ben
al contrari, els nostres muscles son per moure’s de forma coordinada per
assolir objectius concrets o “funcions”.
D’aquí el nom d’entrenament funcional.
Podeu llegir una llarga i completa
descripció en aquesta pàgina de Mammoth Hunters (en castellà) sobre Entrenamiento Funcional.
I si el que us interessa son els Exercicis Funcionals, podeu mirar l'article Ejercicios Funcionales, també a la web de Mammoth Hunters
I si el que us interessa son els Exercicis Funcionals, podeu mirar l'article Ejercicios Funcionales, també a la web de Mammoth Hunters
divendres, 26 d’agost del 2016
La dieta cetogénica
La dieta cetogénica consisteix en menjar molt greix i molts pocs carbohidrats.
Això que, d'entrada sembla un pecat capital, resulta ser una formula ideal per a perdre pes i pera guanyar salut.
En aquest artícle al blog de Mammoth Hunters Dieta Cetogénica explico amb detall en que consisteix i quin canvi de paradigme ens demana.
Això que, d'entrada sembla un pecat capital, resulta ser una formula ideal per a perdre pes i pera guanyar salut.
En aquest artícle al blog de Mammoth Hunters Dieta Cetogénica explico amb detall en que consisteix i quin canvi de paradigme ens demana.
Estic viu i actiu
Fa molt i molt de temps vaig començar un bloc.
Després el vaig deixar.
Però no vaig pas parar d'escriure!
Tinc un bloc diferent on escric sobre crowdfunding i temes de start ups.
També tinc una empresa que es diu Mammoth Hunters amb un altre bloc on parlem d'esport i nutrició.
O sigui que de parat rès!
A partir d'ara faré entrades en aquest bloc on enllaçaré amb els artícles que escric arreu.
Serà una mica un repositori i index general...
Així doncs...
HOLA DE NOU!!!!!
dilluns, 13 de desembre del 2010
divendres, 3 de desembre del 2010
Treballar i tenir temps
Deixeu-me que us recomani un llibre. És un llibre que segurament mai agafarieu si us el trobessiu per la biblioteca o en una llibreria. Personalment crec que te un títol molt desafortunat, que sembla més un anunci de vacances a Cancún que un assaig seriós. Però un cop us el comenceu hi trobareu moltes idees interessants, fetes des d'una prespeciva que segurament no és la que us ressona més, però que arriba a conclusions que són vàlides.
El llibre es diu:
The 4-hour work week
que traduït seria:
La setmana laboral de 4 hores
El llibre explica com transformar una vida de 40 hores laborals a una vida de només 4 hores laborals sense perdre rès pel camí.
La premisa principal és que el temps és valuós i que treballant tant estem malgastant la nostra vida tot esperant que algún dia tinguem prous diners per retirar-nos i tenir temps. El problema és que quan ens retirem potser ja no tindrem la energia de fer el que volem!
La primera part del llibre és interessant per aquells amb feines fixes que tenen ganes d'alliberar temps. La segona part està dirigida als qui volen ser emprenedors i començar la seva pròpia empresa.
Aviso que el llibre és molt americà i que te un estil que pot sobtar als més europeus. També te una prespectiva molt capitalista que pot no agradar. Si podeu passar per sobre d'això us trobareu amb idees bones, reflexions interessants i algunes aplicacións pràctiques.
Aviso que el llibre és molt americà i que te un estil que pot sobtar als més europeus. També te una prespectiva molt capitalista que pot no agradar. Si podeu passar per sobre d'això us trobareu amb idees bones, reflexions interessants i algunes aplicacións pràctiques.
Per cert, que jo no vaig fer els exercicis proposats!
I ja que estem en aquesta línea de pensament empresarial i de produccío aquí us deixo un enllaç amb una xerrada del TED on també parlen de productivitat. Algunes de les idees són semblants, agafeu el que més us agradi!
dimarts, 19 d’octubre del 2010
El conflicto de la selva: explotación o conservación
Continuando con la serie de posts sobre mi viaje a Guatemala os contaré la experiencia que tuve durante los 6 dias que anduve perdido por la selva tropical. Allí pude ver de primera mano un conflicto que afecta a las zonas de selva virgen que aún quedan en este país.
Me fuí a la selva con unos compañeros de la coperativa Nuevo Horizonte. Nuestra intención era recorrer los antiguos campamentos de la guerrila y si teniamos suerte llegar hasta las ruínas de Piedras Negras. El viaje resultó ser más salvaje de lo que nos imaginabamos y no pudimos llegar a las ruínas, pero en contrapartida pudimos disfrutar de la hospitalidad de los miembros de la cooperativa Centro Campesino, y es su historia la que os quiero contar ahora.
Para entender esta coperativa tenemos que remontarnos a los años 70. En 1971 un grupo de campesinos de Chiquimula decidieron formar una cooperativa de producción. La zona donde vivian estava ya saturada y no habia tierra para poder conrear y decidieron irse al Petén en busca de un terreno. Finalmente se instalaron en 1974 en unas tierras de la selva al lado del rio Usumacinta, cerca de las ruínas de Yachitlan. Esa era aún una zona de selva virgen y por esa razón era territorio de las guerrillas que vivan escondidas dentro del bosque.
Las cosas fueron mas o menos bien hasta mediados de los 80, quando el govierno decidio estrangular la guerrilla a base de destruír los poblados que supuestamente los ayudavan. Esta es la época negra de la guerra civil, con comandos de la muerte auspiciados por el gobierno que exterminaron familias enteras de campesinos. El Centro Campesino no se libró de esta suerte: el ejercito hostigó el pueblo y finalmente en 1985 quatro de sus miembros fueron torturados y fueron amenazados a cosas peores si no se marchaban de la comunidad en 15 dias.
Así fué como terminó el primer periodo de la cooperativa. Durante ese tiempo y el que siguió hasta el fin de la guerra el ejercito se dedicó a destruir la selva para acorralar a la guerrilla. Cuando se firmó el tratado de paz, ya toda la tierra estaba destruída.
A mediados de los noventa algunas familias empezaron a volver a las tierras, esperando reemprender su vida, pero se encontraron con otro problema: el gobierno de Guatemala tenia previsto transformar esa zona en area protejida. Llegaron, pués, de nuevo las amenazas para que se marcharan y finalmente en 1999 la finca fué de nuevo abandonada y se forzó su venda.
La lucha posterior ha sido la de los campesinos para recuperar esta tierra, mediante la ocupación y mediante un proceso legal que tienen en marcha.
Actualmente el conflico está entre el derecho de los campesinos de la coperativa a poder producir y tener una vida digna y la nececidad de conservar el poco patrimonio de selva virgen que queda en Guatemala. Esta es, de echo, una lucha muy común en paises tropicales.
Como podeis ver es conflico complejo sin una solución fácil. Uno podria pensar que conservar la poca selva que queda tendira que ser la prioridad principal, pero mi experiencia es que hoy en dia Guatemala no tiene los recursos para gestionar esta protección de la selva. Por contra el Centro Campesino representa un modelo alternativo que considero muy valido. Ellos han propuesto un plan de gestion mixta del territorio, por un lado quieren conrear ciertas areas de su propiedad y por otro lado se comprometen a conservar el resto de la selva intacta. Esta es una solución optima, ya que ahorra recursos al estado y al mismo tiempo da la oportunidad a los campesinos de tener una vida digna. Además quien mejor para gestionar el territorio que aquellos que viven allí y lo conocen.
De echo mi propia experiéncia corrabora este echo. De toda la selva que recorrí en este viaje la que estaba dentro la propiedad del centro campesino es la que estava mas intacta. Fuera de su propiedad el gobierno no habia sido capaz de gestionar el territorio y muchos invasores habian destrozado grandes extensiones selva.
Creo que el futuro de la conservación del patrimonio natural de estos paises pasa por modelos de gestión mixta, además de las razones que ya he expuesto este modelo permitirá la explotación sostenible de estos recursos por ejemplo con ecoturismo, tours organizados por la selva o para visitar ruinas escondidas. Estas oportunidades permitiran a los miembros del Centro Campesino diversificar su economia y no ser tan dependientes de la producción agricola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)