Desobediència civil extrema

M'acava de caure a les mans aquest ARTICLE.

L'ha escrit un noi que està molt molt implicat en els moviments socials a Barcelona.
Crec que una acció d'aquesta envergadura es mereix ser coneguda. No defensaré pas el que ha fet, però si que he de dir que respecto moltissim algú capaç de prendre una iniciativa d'aquesta magnitud.

Potser si que és moment que ens comencem a plantejar si aquest model de societat és el que volem. Per més informació llegiu la resta d'articles de la WEB.

Yellowstone

L'Anna i jo ens hem pres una setmaneta de vacances per fer un Road Trip 100% a l'americana. Vam llogar un cotxer i vam conduir des de Seattle fins a Yellowstone, atravessant l'estat de Washington d'oest a est, per després passar per Idaho, Montana i finalment Wyoming.

Yellowstone és el parc natural més antic d'estats units i probablement un dels més impresionants. Està situat sobre un "hot spot" on l'escorça terrestre és molt primai apareixen molts fenòmens geotèrmics. Si mireu les diapositives veureu molts geisers, fonts termals, de fang i fumaroles. Tot en mig d'uns paratges preciosos amb valls gegantines,i canyons al més pur estil del far west i molts animals salvatges.
Després de Yellowstone vam baixar fins al parc del Grand Teton. Aquí ens vam trobar les rocalloses més escarpades, amb pics de 4000 metres on només es pot pujar escalant. Aquestes muntanyes presenten contrastos climàtics brutals. A l'estiu fa una calor terrible i seca que les deixa les muntanyes eixutes. En canvi a l'hivern el fred és terrible i cau gran quantitat de neu. Nosaltres vam tenir la sort de trobar una finestra de bon temps que ens va permetre grimpar el Middle Teton, de 3900m i que no requereix cordes. Una excursió preciosa.
L'atractiu del viatge no ha estat tan sols els parcs naturals. Conduir fins allà ens va portar 12 hores i tornar 14. Vam poder veure el desert de l'est de Washington, les eternes "llanures" de les pelis de cowboys de Idaho i Wyoming, passant pels boscos i les muntanyes de Montana. Tot ben amanit per pobles fantasma en mig del no res i de l'idiosincràcia del far west. Tota una experiència molt recomanable per entendre aquest país.

Podcast i ciència

De vegades la ciència pot ser divertida i interessant....
Si, si, ja se que no us ho creieu gaire, però és cert!
Per demostrar-ho us faig una proposta: subscriviu-vos als podcast de Science i Nature. Aquestes són dues de les revistes científiques més importants. Publiquen articles de tots els camps: cambi climàtic, astronomía, biologia molecular, palentologia, etc. Són revistes de molt alt índex d'impacte. Això vol dir que els articles que publiquen acostumen a ser citats moltes vegades, un indicador (no sempre cert) de la rellevancia del descobriment que expliquen.
Els Podcast que publiquen aquestes revistes són l'equivalent a programes de ràdio on fan un repàs general i apte pel púlbic forà dels últims descobriments que han publicat. Jo els trobo molt interesasants i s´ønd efinitivament més acurats i fidedignes que no pas la secció de ciència i tecnologia de la premsa "normal".
Malauradament aquesta proposta només és apta per aquells que entenguin una mica l'anglès, però recomano molt fer l'esforç. Parlen molt clar i és una bona manera de practicar la llegua.

El nom d'una fruita

Passejant per aquestes terres americanes hem descobert una nova fruita. La venen com una barreja entre pruna i albercoc. A casa nostra es diria PRUNOT o ALBERUNA. Els americans, en canvi, l'han batejada com a "PLUOT" (plum + apricoc) però com que aquesta és una paraula molt complicada nosaltres hem decidit anomenar-la POLLOT!!!!!

Miami, el Lloret dels Estats Units

El cap de setmana passat vaig volar a Miami. Un vol de 6 hores que em va portar al punt més llunyà de Seattle dintre Estats Units (sense contar Haway ni Alaska).
Vaig volar allà buscan el sol, la platja i ... l'ANNA!!!! Si, resulta que ella venia de Barcelona fent escala a la costa est i per fer-li el viatge més lleuger i per aprofitar l'avinentesa i visitar un amic meu (l'Eitan) vam decidir trobar-nos a Miami i estar-hi 4 dies.
Coses interessants a comentar:
La primera: l'escala d'aquest país. De Seattle a Miami 6 hores d'avió. De Barcelona a Moscu només 4! De Fet de Barcelona a New York n'hi ha 7. O sigui que per atravessar aquest país de punta a punta hom s'està més estona a l'avió que per travessar tota Europa.
La segona: la quantitat de beautiful people que hi havia a Miami. Tots i totes ben moren@s i amb cosos esculturals i amb uns vestidets!!! Tal com a les pel.lícules. Ben diferent de Seattle on la moda predominant és la muntanyero-style i la "com menys combini millor".
La tecera: Tota la costa de Florida és un Lloret o un Benidorm. O sigui un continu urbanistic terriblement lleig davant de la platja. Amb l'afegit de l'infame model urbanístic suburvial americà que fa que per anar d'un lloc a l'altre t'estiguis 1 hora al cotxe com a mínim.
Però feia molt bon temps i vam fer platjeta. I a més hi havia un ambient de festa tropical fantàstic (una mica pijet, però almenys hi havia festa!) i jo vaig tenir el que buscava: una bona dosi de sol, una bona dosi d'alcohol i festa i una bona dosi d'Anna que s'allargarà dos mesos més, que és el temps que la tindré aquí a Seattle amb mi.

Vantage

Vantage és un poble que quasi bé no és ni poble. Quatre cases disperses i una botga a la benzinera és la única cosa que es pot meniconar. No està en un lloc massa bonic, al desert que queda a l'est de les Cascades i al costat del riu Columbia. El paisatge és sec i marronós, sense res que alegri la vista.
Però un cop passes el "poble", creues el riu i t'enfrontes a 8 hores de desert fins a les Rockies hi ha una petita sorpresa que es mereixedora d'una entrada al blog: el French Coulie!
Fa centenars de milers d'anys nort america estava coverta pel gel. Gruixos de facilment 1 Km cobrien tot el continent. Mica en mica, però, aquest gel es va anar fonent, però no tot a la mateixa velocitat. Això va causar que es creesin grans preses de gel. Aquestes preses finalment es desfeien i trenecaven, no pas gradualment sinó de forma sobtada, allierant milers de tonelades d'aigua que arrasaven tot el que trobaven per davant. D'aquesta manera és com es van formar els grans canyons que surqen el oest americà. El més gran i famós és el Canyó del Colorado, però és pas l'únic. El Fench Coulie n'és un altre i us asseguro que impresiona moltissim.
Ara fa 3 setmanes, avans de marxar de vacances a Catalunya vaig anar-hi a escalar amb uns quants amics. El paisatge era talment com el d'una pel.licula del oest. Feia calor i sol, molt difernet de Seattle, que només està a dues hores en cotxe!
La roca de l'aera era basalt, vies no massa llargues, d'uns quinze metres i la majoria amb parabolts, cosa sorprenent als EEUU. Si us fa gràcia podeu mirar les fotos:

Mountain to Sound: 100 Km en un dia

Aquest cap de setmana passat he fet la carrera per la que he estat entrenant els últums 3 mesos: MTS One day 100 Miles.

L'esdeveniment consistia en 5 probes enadenades que es podien fer o bé en solitari o en parelles o
en grups de 5 persones. Jo l'he fet amb el Sergi Simó, un amic català d'aquí Seattle.
Les probes eren les següents:
1) 35 Km de BTT
2) 80 Km de bicicleta de carretera
3) 19 Km de Kayac
4) 21,1 Km corrents (mitja marató)
5) 10 Km corrent (Sprint)

Total: 165 Km o 100 milles.

La meva part eren les probes 2 i 4, o sigui 80 Km en bicicleta i 21 corrents.

els recorreguts els podeu veure en aquests links (el recorregut de bicicleta no està ben calibrat en el mapa, em conta 10 Km mens dels que vaig fer!):



La part en bicicleta la vaig fer en 2 hores. La mitja marató en 2h 17 min.
El Sergi va fer uns temps excepcionals: 50 min en el primer tram de BTT, 2h 20 min de Kayak i 50 min corrents.
Per si no fos prou dura la cursa, vam tenir un factor afegit: la calor. A Seattle no acostuma fer molta calor, però aquest dia vam arrivar als 32ºC. Jo vaig correr la mitja marató de 1 a 3 de la tarda, sota un sol agrabasador. Feia tanta calor que els peus se'm van inflar tant que les se m'adomien apretats per les sabatilles de correr!
Finalment vam acabar 6ens de la classificació de parelles (30 equips) i 39ens de la general (178 equips). Jo amb inicis de desidratació i insolació.
Avui moltes agulletes.
No està pas malament per la edat que tenim!