Parlem d'economia

Ja està! Ja he caigut en el parany dels temes d'actualitat!
Ara feia temps que intentava defugir temes populistes com els Obama/McCain o al economia, però ara, mentre llegia un article del Pais he tingut la nececitat incontrolable de dir un HO VEUS!!!!!!
I no és pas que estiguem espantant lleons o hipopotams, sinó que quan llegeixo que el senyor Brown o el senyor Sarkozy clamen a viva veu una regularització del mercat financier doncs començo a pensar en les reclamacions que feiem per allà l'any 2000 des dels moviments socials, com ara la taxa Tobi sobre les inversions especulatives o sobre la nefasta política del FMI, la OMC i altres ents més obscurs que controlen la economia mundial.
I ara faré el terrible paper del profeta que vindica les seves prediccions un cop han passat: Crisis econòmica mundial, crisi alimentaria (us en recordeu d'aquesta? Ara ja no surt als diaris però això no fa que desaparegui). Sembla ser que les polítiques eonòmiques del neo-liberalsime que ens han venut durant tants anys no han ajudat gaire a fer un món millor més just i menys pobre.
Em sembla doncs una mica esquizofrènic que ara uns polítics de deretes reclamin com a seves idees que tenen clarament un flaire "anti-globi". O si més no això diuen. m'agradaria saber que faran per "regularitzar el mercat financer". Molt em temo que aquesta serà una oportunitat més per clavar-nos un gol als ciutadans no-rics i retallar més les llibertats que tenim. Una mica com va passar després del 11 S.
Però, es clar! Ja ho veig com volen arreglar els mercats: protegint els bancs. Injectant diner públic en fons privats. Salvant el cul a tots aquests "espavilats" que s'han fet rics a base d'especular. QUINA SORT QUE TENIM!!! Mab unes idees tant bones i polítiques tant encertades segur que tot anirà millor.
Mireu, l'altre dia llegia que la única causa de les crísis és la absoluta manca de memòria de la gent. La història ens ha ensenyat que la econòmia és cíclica. Que la èpoques bones van seguides d'èpoques dolentes. Però sembla que els grans bancs tot poderosos se n'obliden d'això i cauen de forma "inesperada" en profundes crísis financeres. O potser no? Potser ja ho saben que els hi passarà, però també saben que quan les coses es posen difícils els goberns els hi injectarant diners públics salvant-los el cul. I qui acaba pagant? Doncs com sempre els qui menys tenen.

Seattle: paradís dels boletaires

El títol ho diu tot. Això és el paradís dels boletaires!
Ara fa tres setmanes, l'últim dia que l'Anna estava per aquí vam anar a caçar bolets amb un noi americà. Un cop surts de "l'area metropolitana" de Seattle tot és bosc, i amb la humitat que hi ha per aquí es fan molts bolets. L'Ian (el noi que ens va portar) fa quinze anys que es dedica a collir bolets, i ens va ensenyar quins són els que es poden menjar. Ara mateix en se reconeixer dos: els OYSTERS MUSHROOMS i els CHANTERELLES. El primer dia només en vam trobar dels Oysters i he de dir que són molt bons. Jo crec que són de la mateixa família que les girgoles, però més blancs. Aquell dia no van trobar chanterelles i jo em vaig quedar amb les ganes. Així que he vaig informar-me de com reconeixer aquests bolets i d'on trobar-los i ahir vaig arreplegar la colla de catalans d'aquí i ens en vam anar de cacera.
Si he de ser sincer no pensava que en trobessim cap. Era el primer cop que hi anava sol i tampoc no sabia massa on anar. Al final vam acabar aparcant al primer camí que vam trobar que s'endinsava al bosc i quina va ser la sorpresa que als 10 minuts de caminar vam trobar els primers! Ostres! i després més, i més, i més I MES!!!!!!!!!
En una hora en vam collir 1 Kg i 1/4 i això que era el primer dia que hi anavem. El fet és que aquí no hi ha massa tradició i per tant els boscos no estan sobre-explotats i encara que ho estiguessin en tenen tant de bosc que difícilment se'ls acabarien.
Total que vam acabar fent una bona boletada amb butifarra, pa torrat i molt vi per fer baixar.
Visca els bolets Seattelencs!!!
I pels que es preocupin del que mengem sapigueu que abans de tastar-ne cap vam fer una cerca exaustiva per confirmar que les nostres troballes fossin comestibles.

Battle in Seattle

Ahir vaig anar a veure BATTLE IN SEATTLE. Aquesta pel.licula explica els fets que van passar en la manifestació contra la WTO que va fer famosa aquesta ciutat. No drié que és la millor pel.licula del món, però a mi em va agradar molt. Em va fer recordar les meves èpoques d'activista, organitzant la resistència civil no violenta.

En aquesta pel.licula expliquen una mica els fets de la manifestació barrejats amb la història d'uns quants participants. Intenten exposar tots els punts de vista, humanitzant i contextualitzant les diferents accions que es van pendre. Però està molt clar qui són els "bons" i qui són els guanyadors.
Us recomano que l'aneu a veure, tant per les vistes aeries de la ciutat (la resta de la pel.licula està grabada a Vancouver), com per recordars aquells vells i bells temps de manifestacions i de lluita abans que Genova marqués la fi d'una època.

Com fer cervesa

En primer lloc cal comprar els utensilis que farem servir (sempre es pot improvitsar i fer-ho amb el que es tingui a mà, però aquí als EEUU som uns consumistes i ho comprem tot):

• Una galleda amb tapa i forat de 25 L.
• Un sifó per trasvessar el líquid
• Una ampolla de 20 L.
• Un abocador amb valvula per emobotellar
• Taps
• Un posa taps

Després haurem de comprar els ingredients, que variarant depenent del tipus de cervesa que es vulgui fer:

• Ordi
  
• Extracte de malta
• Llevat
• Lúpul
• Sucre de blat de moro
• Un sabó per esterilitzar que no calgui esvandir.

Avans de fer cap marranada cal esterilitzar tots els utensilis. Això és molt important, sinó la cervesa se'ns contaminarà i serà inbevible. Després cal preparar 10 litres d'aigua esteril. per fer això és bull i s'avoca dins de la galleda que hem previament esterilitzat. Deixem que l'aigua es refredi tota la nit.

L'endemà escalfem 10 litres més d'aigua. Un cop tinguem l'aigua bullint hi afegim l'ordi i deixem que bulli 30 minuts. Filtrem el líquid amb un colador fi per eliminar el gra. El gra és el que dona gust a la cervesa i un cop n'hem extret l'escencia es pot descartar. A l'aigua filtrada hi afegim l'etracte de malta, que aportarà el sucre per fer la fermentació. També afegim una part del lúpul, que ens donarà l'amargor de la cervesa. Bullim una hora més i als últims 15 minuts hi afegim més lúpul que aportarà el cos al nostre suc.
Un cop ha fet l'hora d'ebullició aboquem el líquid sobre l'aigua esteril (i freda) que vam preparar ahir. D'aquesta manera refredem de cop i evitem que l'últim lúpul que hem afegit s'amargeixi.
Deixem que la mescla es refredi fins a uns 20ºC. Aleshores afegim el llevat i tanquem la galleda deixant una sortida d'aire per tal que respiri. Aquesta mescla es deixarà una setmana reposar tot agitant de tant en tant, fins que veiem que ja no fa més bombolles. Després utilitzarem el sifó per trasvessar el líquid a l'ampolla sense agafar el llevat del fons de la galleda. Això donarà espai perquè nou llevat creixi i acabi de fermentar la cervesea una setmana més.
Quan ja portem 2 setmanes de fermentació agafem el sucre de blat de moro i el bullim amb una mica d'aigua per esterilitzar-lo. Tornem a netejar tots els recipients amb el sabó esterilitzant. Fem servir el sifó per trasvessar la cervesa de l'ampolla a la galleda sense agafar el llevat del fons. Alsehores hi afegim el sucre i remenem suaument per no oxigenar la mescla. aquest segon sucre és amb el que donarem gas a la cervesa. Per tant un cop tinguem la barreja feta podem prosseguir a embotellar (sempre amb ampolles esterils). Un cop tapades les ampolles han de reposar un mínim de 10 dies per tenir gas i els seu pic de sabor és als 2-3 mesos.
Bon profit!

Fem cervesa ! Setembre 08

Desobediència civil extrema

M'acava de caure a les mans aquest ARTICLE.

L'ha escrit un noi que està molt molt implicat en els moviments socials a Barcelona.
Crec que una acció d'aquesta envergadura es mereix ser coneguda. No defensaré pas el que ha fet, però si que he de dir que respecto moltissim algú capaç de prendre una iniciativa d'aquesta magnitud.

Potser si que és moment que ens comencem a plantejar si aquest model de societat és el que volem. Per més informació llegiu la resta d'articles de la WEB.

Yellowstone

L'Anna i jo ens hem pres una setmaneta de vacances per fer un Road Trip 100% a l'americana. Vam llogar un cotxer i vam conduir des de Seattle fins a Yellowstone, atravessant l'estat de Washington d'oest a est, per després passar per Idaho, Montana i finalment Wyoming.

Yellowstone és el parc natural més antic d'estats units i probablement un dels més impresionants. Està situat sobre un "hot spot" on l'escorça terrestre és molt primai apareixen molts fenòmens geotèrmics. Si mireu les diapositives veureu molts geisers, fonts termals, de fang i fumaroles. Tot en mig d'uns paratges preciosos amb valls gegantines,i canyons al més pur estil del far west i molts animals salvatges.
Després de Yellowstone vam baixar fins al parc del Grand Teton. Aquí ens vam trobar les rocalloses més escarpades, amb pics de 4000 metres on només es pot pujar escalant. Aquestes muntanyes presenten contrastos climàtics brutals. A l'estiu fa una calor terrible i seca que les deixa les muntanyes eixutes. En canvi a l'hivern el fred és terrible i cau gran quantitat de neu. Nosaltres vam tenir la sort de trobar una finestra de bon temps que ens va permetre grimpar el Middle Teton, de 3900m i que no requereix cordes. Una excursió preciosa.
L'atractiu del viatge no ha estat tan sols els parcs naturals. Conduir fins allà ens va portar 12 hores i tornar 14. Vam poder veure el desert de l'est de Washington, les eternes "llanures" de les pelis de cowboys de Idaho i Wyoming, passant pels boscos i les muntanyes de Montana. Tot ben amanit per pobles fantasma en mig del no res i de l'idiosincràcia del far west. Tota una experiència molt recomanable per entendre aquest país.

Podcast i ciència

De vegades la ciència pot ser divertida i interessant....
Si, si, ja se que no us ho creieu gaire, però és cert!
Per demostrar-ho us faig una proposta: subscriviu-vos als podcast de Science i Nature. Aquestes són dues de les revistes científiques més importants. Publiquen articles de tots els camps: cambi climàtic, astronomía, biologia molecular, palentologia, etc. Són revistes de molt alt índex d'impacte. Això vol dir que els articles que publiquen acostumen a ser citats moltes vegades, un indicador (no sempre cert) de la rellevancia del descobriment que expliquen.
Els Podcast que publiquen aquestes revistes són l'equivalent a programes de ràdio on fan un repàs general i apte pel púlbic forà dels últims descobriments que han publicat. Jo els trobo molt interesasants i s´ønd efinitivament més acurats i fidedignes que no pas la secció de ciència i tecnologia de la premsa "normal".
Malauradament aquesta proposta només és apta per aquells que entenguin una mica l'anglès, però recomano molt fer l'esforç. Parlen molt clar i és una bona manera de practicar la llegua.