Nuevo Horizonte és una petita comunitat a mitja hora de Sant Helena (capital del Petén). D'entrada la comunitat no sembla rès d'especial. Quatre carrers amb cases de sostre d'uralita just al costat de la carretera. Aquesta impresió, però, es trenca quan hom entra a la comunitat i la comença a explorar. Jo vaig tenir la possibilitat de fer-ho durant 10 dies, amb la millor targeta d'entrada: el meu germà Marc. Ell hi va estar vivint durant un any i mig i encara ara conserva molts dels vincles que hi va crear, tan per la munió de fillols i filloles que te com per projectes educatius en que treballa. Ser 'el hermano de Marc' em va obrir totes les portes i els cors de la gent de la comunitat i em va permetre coneixer-la molt millor del que hauria pogut fer si hi hagués anat sol. El projecte de comunitat que han desembolupat allà és (com dirien els americans) inspirador i em va donar moltes energies de cara a lluitar fer fer un món més just. Permeteu-me, doncs, que comparteixi el que en vaig aprendre amb vosaltres.
Història
Guatemala va viure una sagnant i llarga guerra civil. Es va iniciar als anys 50, quan els Estats Units va organitzar un cop d'estat per derrocar al govern electe. Uns quants militars es van negar a seguir les directrius dels seus generals comprats per la CIA i se'n van anar al 'monte' (la selva) per iniciar un moviment insurgent. Des d'aleshores fins al 1994, quan es van firmar els acords de pau, van haver-hi 40 anys de lluita, amb diverses guerrilles i molts governs titella dels EEUU. També van haver-hi moltes morts i abusos, sobretot per part de l'exercit i del govern, amb campanyes d'extermini d'indigenes, de comandos de la mort i altres salvatjades per l'estil. Les guerrilles vivien a la selva on tenien els seus campaments i les seves xarxes de col.laboració amb les poblacions camperoles del voltant. Justament d'aquestes comunitats és d'on sortien molts guerrileros, que escapaven de massacres on tots els seus familiars havien mort.
Quan es van firmar els acords de pau el govern es va comprometre a donar a tots aquests guerrilleros desarrelats medis per tornar a començar, amb la condició, és clar que les guerrilles entreguessin les armes. Els pactes es van signar i les guerrilles es van desmobilitzar, però el govern no va complir mai el seu compromís. Així és com molts dels ex-guerrilleros es van trobar sense rès a fer i enlloc on anar. La solució fàcil per molts hauria estat entrar en l'exercit o fins i tot fer bandes criminals. Aquesta havia estat la sortida dels comandos de la mort, escamots paramilitars financats pel govern. Aquests ex-guerrilleros, però, tenien una avantatge important respecte a altres combatents i és que durant la guerra la guerrilla s'havia encarregat d'educar-los i de donar-els-hi uns valors morals. Al cap i a la fi ells havien lluitat per un projecte polític i per retornar la dignitat a un poble oprimit. D'aquí va sortir la idea de molts d'aquests ex-guerrilleros de construir petites comunitats que conservessin i posessin en pràctica els valors socials i polítics que els hi havien ensenyat durant la guerra.
Aquests emprenedors van començar a buscar terres per construir les seves comunitats. Una de les finques que van comprar era un terreny balder aprop de Santa Anna, al Petén i així és com es va fundar Nuevo Horizonte.
El Projecte
Quan es va fundar a la comunitat hi vivien 127 persones. Instalades en tendes de campanya en un terreny àrid. El Petén havia estat tot cobert de selva però la explotació i la guerra havien destrossat gran part del bosc i el que hi quedava era terra erma. Així van passar 3 anys, intentant tirar endavant la comunitat. Els seus objectius principals eren en primer lloc protegir-se (ja que encara eren blancs de possibles represalies) però la intenció real era crear una comunitat on posar en pràctica els ideals de la revolució, amb una democràcia de base, un model econòmic social i un actitud respectuosa cap al medi ambient.
Com que no tenien recursos econòmics van decidir demanar ajuda a ONGs i altres organitzacions governamentals per tirar endavant projectes de desenvolupament. La seva experiencia, però, no va ser massa bona al respecte. Les ajudes que rebien estaven lligades a projectes imposats que la major part de vegades no tenien cap sentit. Per exemple els van obligar a plantar flors aromàtiques per fer tè de cara vendre-les al mercat nord americà, o a conrear plantes ornamentals també pel comerç exterior... Com és de suposar tots aquests projectes il.luminats no van portar a rès, ans al contrari van crear més endeutament per la comunitat.
En un moment de desesperació la assamblea de la comunitat es va reunir i després de molts debats i lluites internes va sorgir un nou projecte:
- En primer lloc la comunitat va trencar els vincles amb totes les ONGs i altres organitzacions que els hi imposaven un model de desenvolupament econòmic tant poc sostenible.
- Van dirigir els seus esforços a aconseguir la seguretat alimentaria (enlloc de conrear productes pel primer món).
- Van definir que el seu model de creixement havia de ser basat en el comerç local ja que és allà on podrien tenir més impacte.
- A mitjar termini volien diversificar la economia per no depenendre d'un sol producte.
- I finalment volien mantenir un model de petita empresa, sense fer grans plantacions i ni grans inversions amb possibles consequencies catastròfiques
Durant aquesta assamblea es van passar 5 dies definint els seus FODA (Fortaleses, Oportunitats, Debilitats i Amenaces) tal com haurien fet davant una campanya militar. Després van seguir 22 dies de treball per definir un plà estratègic pels següents 10 anys amb objectius i disseny social.
Els objectius principals que van acordar van ser els d'aconseguir solvencia alimentaria, treballar cap a la igualtat de genere i sobretot fer un fort treball educatiu per donar recursos a les noves generacions.
Com que la comunitat havia trencat tots els vincles amb les ONGs locals van tenir que recorrer a altres fonts d'ajuda. Una coperant que va estar un temps allà va ajudar a comprar un billet a un dels membres de la junta per anar a Espanya a buscar suport financer. Després de molts entrabancs i peripècies, aquest emisari (el Roni) va aconseguir posar-se amb contacte amb l'Ateneu de Terrassa i des d'allà es va formar el Frijol Rebelde i les brigades d'ajuda, que juntament amb altres grups Italians han donat suport al projecte.
Per estrany que pugui semblar a priori, l'origen militars de molts dels membres de la comunitat ha estat una gran ajuda de cara dissenyar i executar la organització de la comunitat. En els anys de la guerrilla els seus membres estaven constantment en procés de formació política que els hi ha donat, amb el temps eines i recursos per saber-se organitzar. Només així es pot entendre com una comunitat amb uns origens i una història tan difícil ha sigut capaç de tirar endavant.
A nivell polític la comunitat està organitzada al voltant d'una assamblea que es reuneix amb certa regularitat o quan hi ha un esdeveniment extraordinari. El braç executiu és la junta, formada per cinc membres i que es renova per eleccions periòdiques. Existeix també un consell de vigilància, que és un 'organ' independent de la junta i que s'encarrega de que la junta no faci disbarats. No tenen poder de decisió però si de bloqueig.
A nivell econòmic la comunitat gira al voltant d'una cooperativa. Tota la terra és propietat d'aquesta cooperativa i només es cedeix a usos personals en regim de usufructuari. Així s'asseguren que la comunitat no s'atomitzi i que cadascú comenci a mirar pels seus pròpis interessos per sobre dels de la resta. També hi ha molts projectes comuns, com ara un projecte de ramaderia o un projecte de reforestació i fins i tot una petita xarxa d'albergs de turisme solidari. Tots els beneficis d'aquests projectes van a la cooperativa i són la font d'ingressos per tirar endavant la comunitat: pagar els deutes, finançar la escola, comprar maquinaria agrícola... A més a més aquests projectes donen feina a molts dels habitants de la comunitat.
La comunitat també promou els projectes empresarials. Grups de entre 3 i 5 persones poden proposar a la assamblea un projecte d'empresa (o grup d'interès), com ara una granja de gallines, un restaurant o un camp de taronjers. Si el projecte és viable la cooperativa dona suport econòmic i d'infraestructura al grup d'interès i actua com a soci capitalista: és com un soci més de cara al repartiment de benefícis. Aquest típus d'empreses les porten sobretot dones de la comunitat, obtenint així la seva independència econòmica i per tant un grau més gran d'autonomia.
A nivell individual la comunitat divideix les terres de conreu per les diverses famílies. Aquestes terres permeten la soberania alimentaria de la comunitat, ja que tothom te el dret i les possibilitats de conrear el seu pròpi menjar. Tothom també te el dret a tirar endavant petits negocis privats, com ara botigues o petits tallers de costura.
Finalment existeix un projecte educatiu molt elaborat que presenta un model alternatiu a l'educació estatal (que per cert és molt dolenta). D'aquest projecte no us en parlaré ja que és terreny del meu germà i no voldria pixar fora de test.
La organització política i econòmica que han desenvolupat ha estat un gran èxit social. La comunitat ha aconseguit sortir de la misèria absoluta en la que vivien fa 10 anys. Durant aquest temps no només han aconseguit augmentar el seu nivell de vida de forma dramàtica, sinó que ho han fet tot preservant el medi ambient, construint una base social sòlida i fins i tot creant un impacte positiu al seu voltant. En fi, que han desembolupat un model de creixement no només sostenible sinó transformador. Aquesta és per mi una font de esperança. Mitjançant el seu treball els membres de Nuevo Horizonte s'han enfrontat al model establert, a les creencies de que el creixement econòmic sempre va acompanyat de desigualtats socials i de explotació del medi ambient i ens demostren cada dia que hi ha millor maneres de fer les coses.
Us proposo a tots aquells que pogueu que feu una visita a aquesta comunitat. Us asseguro que us tornarà la il.lusió per treballar per un món millor. I si no hi podeu anar contacteu amb el meu
germà perquè us expliqui molt millor com funciona Nuevo Horizonte.
