dijous, 5 de juliol del 2007

La meva primera entrada

Aqui començo el meu blog!
Fa dies que pensava en fer-ne un i finalment he entrat en accio.
El prodria escriure en angles per fer-lo extensiu a la gent d'aqui Seattle, pero la veritat es que encara em sento mes comode escribint en catala. Per cert, perdoneu la manca d'accents, pero es que amb aquest teclat encara no tinc massa dominat com posar-los!
Properament us fare particeps de les meves aventures Seattelenques via el blog. Sabreu quin es el meu dia a dia, quines muntanyes val la pena pujar i quina es la millor manera de fer pa. Pero ara de moment us deixo amb aquest primer missatge i em dedicare a configurar la pagina perque es vegi ben bonica!
fins aviat!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Oriol!!!

que guay per fi mirare un blog on coneixeré a qui escriu i no será algú rar i llunyà que... eps, pero si tu ets ben rar i ara estan moooolt lluny! merda! un altre blog com tots!!!!jajaja
espero que no. sort i sigues constant, perque començar es facil, continuar ja no ho es tant...
molta sort!!!!!!!
i records desde bcn to seattle

Ferran

rcostaf ha dit...

Ei, tros d'home, felicitats per la teva capacitat comunicativa i felicitats per les teves antigues rastes i felicitats pels teus descobriments mundials i felicitats per la part que et toca i felicitats per la terrassa de casa teva a Sant Cugat que ara disfruten altres persones properes i que un dia ja llunyà varem compartir i felicitats per les maratons que has corregut i les que correràs i felicitats per engegar la cursa de Cap de Rec i el rocodrom del CMSC i en fi, felicitats.

Que siguis feliç

Ramon

Elena ha dit...

uei Oriol!!!

Els meus pares em fan anar de bòlit i no tinc temps per dir-te res de res... però ara aprofito que dormen per parlar de la vida amb tu en aquest blog tant guai que has fet.

Mira... la veritat és que estic una mica trist perquè encara no t'he pogut agafar el teu ditet amb les meves súper mans mentre et faig una rialleta i unes patadetes... i encara no sé quina olor fas ni puc reconèixer el teu to de veu... Però l'olor i la veu dels teus pares m'han agradat... i també les carantonyes que em van fer!! em van fer passar una bona estona!!!

Els meus pares parlen de tu i de seattle... i de la ciència... es veu que hi estàs ben ficat, no? això dels sistemes jo ho tinc per la mà... com que acabo de néixer estic molt més connectat a la VIDA que els grans, si vols en parlem un dia i t'ajudo a destapar connexions i dissenyar systems within systems within systems... que la vida jo la sento molt molt intensament...

per cert... si vols estar al dia de la meva complexa vida (entre el riure, plorar, moure'm d'aquí cap allà, cagar, pixar, mamar i estimar molt molt molt ) ves al meu web, que veig que t'has oblidat de linkar-lo a la teva web, eh? aix aix aix... els grans aneu una mica despistats!

ei, que els meus pares s'estan despertant i ploriquejen una mica... vaig a abraçar-los!!!

un petonàs súper gros internautic amb babetes i fins ben aviat!!!!

Biel Duch Sanfeliu

http://www.flickr.com/photos/duchsanfeliu

Anònim ha dit...

Ostres menus mal que t'has decidit tio per qui Sant Cugat es rumorejava que vivies a collserola entre porcs senglars t'alimentaves de marxants i especuladors que volien construir a can busquets i fins i tot s'estava creant el grup pro oriol vida amb el seu estatut i tot.

Nen com sempre descuidat en les meves comuicacions però encantat de saber de tu i trobant-vos (als brothers) i troban-te molt a faltar

Nes