Tots hem sentit a parlar de la teòria de la evolució i dels processos de selecció natural que actuen sobre les especies. Però en aquest món nostre existeixen altres factors que també modelen el devenir de les espècies i que no tenen rès a veure amb la supervivència del més fort. Un d'aquests factors és la selecció sexual. Un bon exemple el podem trobar amb els galls d'indi. Els mascles d'aquesta especie han desenbolupat un plomall de coloraines que de rès serveix per amagar-se dels depredadors ni per volar millor ni per cap cosa útil, a part d'agradar a les femelles. Així doncs les galles d'indi han modelat el fenotip de la especie amb les seves preferències estètiques.
Existeix un altre cas, on no és pas una questió estètica el que ha esdevingut una força de selecció sexual, sinó la més pura i crua guerra entre sexes: LES TITOLES DEL ÀNECS!!!!
Els ànecs tenen una titòla molt peculiar. És prima i allargada i amb forma de tirabuixó que gira en sentit horari i de vegades pot ser tant llarga com el propi ànec. A més te una força considerable, sent capaç d'extendre's en un terç de segon. Per contra la vagina de les ànegues també és complexe de forma amb una estructura de tirabuixó amb tot de cavitats intermitges, però en aquest cas girant en sentit antihorari, fent-la així bastant inompatible amb la titola dels mascles. La pregunta, doncs, és per quins set sous els ànecs han desenvolupat un sistema reproductiu tant complexe.
La resposta la va trobar la científica Patricia Brennan. Aquestà investigadora va proposar que l'evolució del s organs sexuals dels ànecs havia estat modelada per un conflicte de sexes. El fet és que 1/3 dels aparellaments dels ànecs són forçats. Els mascles violen a les femelles de forma violenta, fins al punt que de vegades els hi provoquen la mort. Per contra només el 3% del les inseminacions probenen d'aquestes còpules forçades. La raó d'això és justament la estranya anatomia del tracte genital femení. La forma de tirabuixó en sentit invers al membre masculí fa més difícil l'entrada del falús del mascle i les cavitats intermitges de la vagina permeten enmagazemar l'esperma no desitjat. Així doncs la femella pot controlar fins un cert punt quin mascle la deixarà prenyada, tot estrenyent o eixamplant la paret de la vagina. La resposta evolutiva del mascle ha estat la contraria: fer el penis més llarg i més fort per tal de poder atravessar les defenses de la femella. Així donc ens trobem davant una guerra total amb una escalada armamentística que ha desenbocat en genitals complexes i sobredimensionats.
Com que sempre val més una imatge que mil paraules aquí us deixo uns videos on la Dra. Brennan va demostrar que realment la forma de les vagines limitava la penetració del penis. En el primer podem veure de quina manera s'allarga el penis del mascle a l'aire lliure i en el segon dintre de tubs amb diferents formes. Es pot comprobar com el tub helicoidal que imita la vagina és el que complica més l'entrada del penis.
Existeix un altre cas, on no és pas una questió estètica el que ha esdevingut una força de selecció sexual, sinó la més pura i crua guerra entre sexes: LES TITOLES DEL ÀNECS!!!!
Els ànecs tenen una titòla molt peculiar. És prima i allargada i amb forma de tirabuixó que gira en sentit horari i de vegades pot ser tant llarga com el propi ànec. A més te una força considerable, sent capaç d'extendre's en un terç de segon. Per contra la vagina de les ànegues també és complexe de forma amb una estructura de tirabuixó amb tot de cavitats intermitges, però en aquest cas girant en sentit antihorari, fent-la així bastant inompatible amb la titola dels mascles. La pregunta, doncs, és per quins set sous els ànecs han desenvolupat un sistema reproductiu tant complexe.
La resposta la va trobar la científica Patricia Brennan. Aquestà investigadora va proposar que l'evolució del s organs sexuals dels ànecs havia estat modelada per un conflicte de sexes. El fet és que 1/3 dels aparellaments dels ànecs són forçats. Els mascles violen a les femelles de forma violenta, fins al punt que de vegades els hi provoquen la mort. Per contra només el 3% del les inseminacions probenen d'aquestes còpules forçades. La raó d'això és justament la estranya anatomia del tracte genital femení. La forma de tirabuixó en sentit invers al membre masculí fa més difícil l'entrada del falús del mascle i les cavitats intermitges de la vagina permeten enmagazemar l'esperma no desitjat. Així doncs la femella pot controlar fins un cert punt quin mascle la deixarà prenyada, tot estrenyent o eixamplant la paret de la vagina. La resposta evolutiva del mascle ha estat la contraria: fer el penis més llarg i més fort per tal de poder atravessar les defenses de la femella. Així donc ens trobem davant una guerra total amb una escalada armamentística que ha desenbocat en genitals complexes i sobredimensionats.
Com que sempre val més una imatge que mil paraules aquí us deixo uns videos on la Dra. Brennan va demostrar que realment la forma de les vagines limitava la penetració del penis. En el primer podem veure de quina manera s'allarga el penis del mascle a l'aire lliure i en el segon dintre de tubs amb diferents formes. Es pot comprobar com el tub helicoidal que imita la vagina és el que complica més l'entrada del penis.
Eversion in air: from blogs.discovermagazine.com/loom from Carl Zimmer on Vimeo.
Eversions in barriers / from blogs.discovermagazine.com/loom from Carl Zimmer on Vimeo.
Per acabar aquesta història vull afegir que els ànecs tenen una llarga història de comportaments sexuals estranys. En aquest altre enllaç trobareu un article on es documenta el primer cas descrit de necrofília homosexual anàtida.
Disclaimer: El contingut d'aquesta entrada l'he tret d'un altre blog al qual em va referir el meu amic Aaró Brooks, i com que no vull emportar-me una autoria que no és meva, aquí us adjunto l'enllaç.
Disclaimer: El contingut d'aquesta entrada l'he tret d'un altre blog al qual em va referir el meu amic Aaró Brooks, i com que no vull emportar-me una autoria que no és meva, aquí us adjunto l'enllaç.
