dimarts, 29 de desembre de 2009

El sexe dels ànecs (una història de pornografia escatològica)

Tots hem sentit a parlar de la teòria de la evolució i dels processos de selecció natural que actuen sobre les especies. Però en aquest món nostre existeixen altres factors que també modelen el devenir de les espècies i que no tenen rès a veure amb la supervivència del més fort. Un d'aquests factors és la selecció sexual. Un bon exemple el podem trobar amb els galls d'indi. Els mascles d'aquesta especie han desenbolupat un plomall de coloraines que de rès serveix per amagar-se dels depredadors ni per volar millor ni per cap cosa útil, a part d'agradar a les femelles. Així doncs les galles d'indi han modelat el fenotip de la especie amb les seves preferències estètiques.

Existeix un altre cas, on no és pas una questió estètica el que ha esdevingut una força de selecció sexual, sinó la més pura i crua guerra entre sexes: LES TITOLES DEL ÀNECS!!!!

Els ànecs tenen una titòla molt peculiar. És prima i allargada i amb forma de tirabuixó que gira en sentit horari i de vegades pot ser tant llarga com el propi ànec. A més te una força considerable, sent capaç d'extendre's en un terç de segon. Per contra la vagina de les ànegues també és complexe de forma amb una estructura de tirabuixó amb tot de cavitats intermitges, però en aquest cas girant en sentit antihorari, fent-la així bastant inompatible amb la titola dels mascles. La pregunta, doncs, és per quins set sous els ànecs han desenvolupat un sistema reproductiu tant complexe.

La resposta la va trobar la científica Patricia Brennan. Aquestà investigadora va proposar que l'evolució del s organs sexuals dels ànecs havia estat modelada per un conflicte de sexes. El fet és que 1/3 dels aparellaments dels ànecs són forçats. Els mascles violen a les femelles de forma violenta, fins al punt que de vegades els hi provoquen la mort. Per contra només el 3% del les inseminacions probenen d'aquestes còpules forçades. La raó d'això és justament la estranya anatomia del tracte genital femení. La forma de tirabuixó en sentit invers al membre masculí fa més difícil l'entrada del falús del mascle i les cavitats intermitges de la vagina permeten enmagazemar l'esperma no desitjat. Així doncs la femella pot controlar fins un cert punt quin mascle la deixarà prenyada, tot estrenyent o eixamplant la paret de la vagina. La resposta evolutiva del mascle ha estat la contraria: fer el penis més llarg i més fort per tal de poder atravessar les defenses de la femella. Així donc ens trobem davant una guerra total amb una escalada armamentística que ha desenbocat en genitals complexes i sobredimensionats.

Com que sempre val més una imatge que mil paraules aquí us deixo uns videos on la Dra. Brennan va demostrar que realment la forma de les vagines limitava la penetració del penis. En el primer podem veure de quina manera s'allarga el penis del mascle a l'aire lliure i en el segon dintre de tubs amb diferents formes. Es pot comprobar com el tub helicoidal que imita la vagina és el que complica més l'entrada del penis.

Eversion in air: from blogs.discovermagazine.com/loom from Carl Zimmer on Vimeo.



Eversions in barriers / from blogs.discovermagazine.com/loom from Carl Zimmer on Vimeo.


Per acabar aquesta història vull afegir que els ànecs tenen una llarga història de comportaments sexuals estranys. En aquest altre enllaç trobareu un article on es documenta el primer cas descrit de necrofília homosexual anàtida.

Disclaimer: El contingut d'aquesta entrada l'he tret d'un altre blog al qual em va referir el meu amic Aaró Brooks, i com que no vull emportar-me una autoria que no és meva, aquí us adjunto l'enllaç.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Els pollastres i els tornados

Els tornados són una de les expressions més violentes de la natura. Són espirals d'aire que van de la terra als núvols. Els vents generats acostumen a ser d'entre 60 i 100 Km/h, però s'han documentat casos de tornados amb vents de quasi 500 Km/h!!
Els tornados apareixen a tot el móns, però el centre d'estats units s'enporta la palma. Segur que tots coneixeu exemples de tornados del Mid West, des d'el mac d'Oz fins a pelicules més catastròfiques han escenificat la violència d'aquest fenòment. Però resulta que hi ha una peculiaritat dels tornados que te als científics molt intrigats: els pollastres desplumats!
Al llarg de la història s'han descrit molts casos on després d'un tornado s'han trobat pollastres vius però sense cap ploma. La raó d'aquest fenòmen no se sap. al principi es pensava que un vent prou fort podria arrencar les plomes del pollastre tot deixant el cos intacte. Per tal de demostrar aquesta teoria el Dr. Elias Loomis va fer un experiment el 1842. Va agafar un pollastre i el va disparar amb un canó a una velocitat superior als 600 Km/h, el resultat va demostrar que totes les plomes del pollastre havien quedat disperses, però també el cos del pollastre es va dispersar fins al punt que només van aconseguir recuperar-ne un petit fragment. Així doncs aquest experiment no era gaire conclusiu. Altres probes han demostrat que un vent suficientment fort com per arrancar les plomes també mataria al bitxo.
Una segona teoria suggeria que una zona de molt baixes pressions al mig del tornado podria provocar que les plomes de l'au explotessin deixant un afeitat perfexte. Per tal de demostrar-ho van posar pollastres dintre cameres de buit. Aquest cop l'únic que van aconseguir va ser matar al pobre animal, sense treure-li ni una ploma.
Finalment el 1965 el Dr. Vonnegut va formular la teoria de que sota una situació d'estres un pollastre podria perdre les plomes i que per tant davant la por que li generaria un tornado el pollastre es quedaria pelat de por. Aquesta teoria ha estat ampliament acceptada durant molt temps, per tothom menys pels criadors de pollastres. Aquests argumenten que si fos aixi de facil pelar una au ja faria temps que a les granges avicoles haurien implementat un tunel del terror destinat a pollastres.
Així doncs el misteri continua.