dimecres, 27 de maig de 2009

Smith Rock

El cap de setmana passat va ser memorial day i vam tenir 3 dies de festa! Aquest és el dia per recordar el soldats americans caiguts tot defensant la 'llibertat'. També és el cap de setmana que inagura oficialment la temporada d'estiu: barbacoes i piscines.
Nosaltres vam aprofitar l'avinentesa per fer un petit road trip; 6 hores de cotxe ens van portar a east Oregon, terra de volcans. Allà hi ha una escola d'escalada molt famosa arreu: les Smith Rock. Són unes parets de roca rodejant un petit canyó amb un riu que fa meandres , tot plegat molt bucòlic.
Les parets són de calcari i conglomerat, a zones semblant a Siurana i altres més a Montserrat. Les vies piquen de grau: molts 5.13 i 5.14. Nosaltres ens conformàvem a escalar 5.9 i algun que altre 5.10b. Vam estar 3 dies escalant i jo he acabat amb agulletes als dits, (l'Anna no que és molt forta!) però ens ho hem passat super bé i hem descobert un lloc nou. He de dir, però que a Catalunya no tenim rès a envejar a nivell d'escalada a la resta del món i a més tot és més aprop!


View Larger Map

dissabte, 9 de maig de 2009

L'origen dels super herois

Fa ja un temps que estem vivint una nova febre de super herois. Les noves tecnologies al cinema fan possible pelicules on surten una colla d'animalots que ho destrossen tot amb les seves habilitats extraordinàries. Jo sempre n'he estat una mica fan d'aquests besties, digeu-me freak. De petit em vaig enganxar als comics del Spiderman que tenia el meu tiet i després vaig expandir els meus interessos a la patrulla X i a altres beneits de l'univers Marvel.
Fa poc vaig llegir el còmic dels Watchmen, que ara s'ha estrenat com a pel.licula, i allà vaig pendre una nova visió d'aquests suposats herois. Aquest còmic proposa uns superherois bastant nazis, amb unes actituds reaccionaries i que més que protegir al món l'amençacen. Això es pot extrapolar bastant a la història real dels superherois:
El que s'anomena l'edat d'or dels super herois va ser a finals dels als anys 30 i principis dels 40. Van sorgir en un moment en que el món estava fet un desgavell. La gran depresió encara propera, La segona guerra mundial, el feixisme com una realitat política global i una incertesa general. Era un moment idoni per a començar a creure en gent especial que ho podia canviar tot. Gent amb una moral superior, que es prenia la justícia per la seva banda i que te la feien entrar a cops de puny. Els super herois d'aquella època eren perfectes i no fallaven mai, com per exemple el Superman o el Capità America.
Més endavant, caps als anys 60-70, amb tot el movimen hippy i el desastre del a guerra del vietman, la gent ja no creia tant amb les solucions unilaterals. Aleshores van arribar els superherois més humans, com el spiderman, que tenia una vida feta un desastre i que rebia bastant, però que encara es regía per una moral superior i per tant tenia el dret a repartir òsties a tort i a dret.
Amb el temps la febre des superherois va baixar. El món ja no era blanc o negre, ja no existia un enemic clar, el comunisme havia caigut, semblava que les coses anaven a millor i la gent buscava més llibertat i control, i clar el concepte de superheroi ja no semblava tant interessant. Ningú volia ser slavat i menys a cops de puny!
Però fixeu-vos que ha passat els últims temps: terroristes impossibles d'aturar, crísis econòmiques aplastans i ara fins i tot una enfermetat inaturable que s'exten pel món. No em sorprèn que de nou la idea d'una mà forta que imposi la llei soni bé de nou.
Però el fet és que aquest post l'he fet perquè l'altre dia vam trobar la cova on es creen aquests super homes. Tot passejant per Index (un lloc molt bonic a les muntanyes) vam anar a parar a una gran paret de granit. És un lloc bastant conegut pels escaladors. Vies de 200 i 300 metres en granit super sòlid, i en un racó vam trobar una coba barrada amb grans portes de ferro. Ens van expliar que la coba s'endinsava en la roca per estar ben protegida dels rajos còsmics i que uns quants científics es dedicaven a fer experiments d'altes energies per descobrir particules misterioses. No m'estranyaria que allò fes un pet un dia d'aquests i en sortís un energumen volador amb la capacitat de tirar rajos pels ulls.