Vantage és un poble que quasi bé no és ni poble. Quatre cases disperses i una botga a la benzinera és la única cosa que es pot meniconar. No està en un lloc massa bonic, al desert que queda a l'est de les Cascades i al costat del riu Columbia. El paisatge és sec i marronós, sense res que alegri la vista.
Però un cop passes el "poble", creues el riu i t'enfrontes a 8 hores de desert fins a les Rockies hi ha una petita sorpresa que es mereixedora d'una entrada al blog: el French Coulie!
Fa centenars de milers d'anys nort america estava coverta pel gel. Gruixos de facilment 1 Km cobrien tot el continent. Mica en mica, però, aquest gel es va anar fonent, però no tot a la mateixa velocitat. Això va causar que es creesin grans preses de gel. Aquestes preses finalment es desfeien i trenecaven, no pas gradualment sinó de forma sobtada, allierant milers de tonelades d'aigua que arrasaven tot el que trobaven per davant. D'aquesta manera és com es van formar els grans canyons que surqen el oest americà. El més gran i famós és el Canyó del Colorado, però és pas l'únic. El Fench Coulie n'és un altre i us asseguro que impresiona moltissim.
Ara fa 3 setmanes, avans de marxar de vacances a Catalunya vaig anar-hi a escalar amb uns quants amics. El paisatge era talment com el d'una pel.licula del oest. Feia calor i sol, molt difernet de Seattle, que només està a dues hores en cotxe!
La roca de l'aera era basalt, vies no massa llargues, d'uns quinze metres i la majoria amb parabolts, cosa sorprenent als EEUU. Si us fa gràcia podeu mirar les fotos:
Però un cop passes el "poble", creues el riu i t'enfrontes a 8 hores de desert fins a les Rockies hi ha una petita sorpresa que es mereixedora d'una entrada al blog: el French Coulie!
Fa centenars de milers d'anys nort america estava coverta pel gel. Gruixos de facilment 1 Km cobrien tot el continent. Mica en mica, però, aquest gel es va anar fonent, però no tot a la mateixa velocitat. Això va causar que es creesin grans preses de gel. Aquestes preses finalment es desfeien i trenecaven, no pas gradualment sinó de forma sobtada, allierant milers de tonelades d'aigua que arrasaven tot el que trobaven per davant. D'aquesta manera és com es van formar els grans canyons que surqen el oest americà. El més gran i famós és el Canyó del Colorado, però és pas l'únic. El Fench Coulie n'és un altre i us asseguro que impresiona moltissim.
Ara fa 3 setmanes, avans de marxar de vacances a Catalunya vaig anar-hi a escalar amb uns quants amics. El paisatge era talment com el d'una pel.licula del oest. Feia calor i sol, molt difernet de Seattle, que només està a dues hores en cotxe!
La roca de l'aera era basalt, vies no massa llargues, d'uns quinze metres i la majoria amb parabolts, cosa sorprenent als EEUU. Si us fa gràcia podeu mirar les fotos:
2 comentaris:
Un paisatge alucinant. Sembla que estiguis a Mart!
Ei, Oriol!!!!!!!!! Ostres finalment t'he trobat... que bèstia, aquesta excursió, eh???
Escolta, jo volia contactar amb tu, perquè amb la carol farem un viatge a l'Oest americà i passarem un parell de dies a Seattle. El meu correu és casals.joan@gmail.com Escriu-me i així tindré la teva...
Records i a veure si ens veiem per sopar!!!!
Joan
Publica un comentari a l'entrada