Vivim en un món molt curiós i plè de contradiccions. Per una banda els polítics, empresaris, banquers i economiestes criden al cel per la desregularització dels mercats, per la caiguda dels arancels i per una economia regida per la llei de la oferta i la demanada. Per una altra banda ens trobem amb casos com el del cànon digital, una càrrega impositiva sobre els suports electronics que presuposa el seu ús delictiu per grabar-te productes descarregats il.legalement d'internet. I per més inri és un impost que no va a les arques públiques sinó que se'l queda una institució privada com és la SGAE.
A mi, sincerament, no em sembla ni lògic ni adecuat ni just. Podria entendre un impost destinat a promocionar la cultura, al cap i a la fi és un patrimoni universal dels quals tots en som beneficiats. Puc entendre també el punt de vista dels propietaris intelectuals sobre a descarrega il,legal de les seves creacions. Però no m'acaba de quadrar aquesta presuposició de culpabilitat que implica aquest cànon. Tampoc entenc que aquests diners els gestioni una entiat privada, que no respon a ningú i que no tinc gaire clar que destini els diners allà on toca.
El nostre món evoluiona molt ràpid i les maneres de comunicar-se i de difondre el coneixement i la cultura han canviat moltíssim en els darrers anys. Crec que totes aquestes lleis que s'estan promovent per evitar aquesta transició són anacròniques, obsoletes i ineficaces. Els senyors SGAErdians i els polítics que els hi donen suport haurien d'adonar-se que qui no s'adapta mor i ara mateix ells tenen molts numeros de caure fulminats i de fer caure amb ells aquesta onada de creativitat que ha fet possible l'accés il.limitat a la cultura. És talmen com si els monjos escribes de la edat mitjana haguessin cobrat per cada copia impresa dels llibres que ells avans havien de transcriure a mà!
Més morro impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada