El cap de setmana passat vam anar, l’Anna i jo a San Francisco.
Aquest petit viatge de 6 dies m’ha fet reflexionar una mica sobre la història d’aquest país i com ha modelat la manera de fer dels americans.
San Francisco no va ser fundat fins a mitjans del segle XVI. Els castellans ja portaven dos segles i mig a Méxic, però no s’havien decidit a investigar la costa californiana. Sigui com sigui el poble va ser fundat com una missió i un fortí, en una peninsula amb mal temps. El seu nom original va ser Misión, però ben avitat el poble va ser abandonat a causa de la mala qualitat de les terres pel conreu. El fortí va continuar allà amb els seu 20 o 30 soldats aborrits. Al cap del temps es va crear una altre poble anomenat Yerba Buena (per la profusió de menta que hi havia als voltants).
I així va continuar aquest poble de mala mort durant 100 anys sense passar dels 100 o 200 habitans, fins que un bon dia un pioner va trobar or per allà a prop. Aquí comença la veritable història de la ciutat. En menys de 2 anys la població va passar de 200 habitants a 25.000! Ja podeu pensar quin tipus de gent hi va anar a petar: el més espavilats de cada casa, els més aventurers, els més emprenedors, però també els més aprofitats, els més avariciosos i els més criminals.
La gent veïna a Yerba Buena a fer fortuna. Compraven un pic, una pala i cedàs i se n’anaven a les muntanyes a buscar or. Quan en tenien tornaven a San Francisco per embarcar i tornar a terres més civilitzades, però es trobaven els espavilats que intentaven descarregar al pobre home de l’or de les maneres, tant legals i com il.legals. Com us podeu imaginar el panorama de la ciutat era una mica salvatge.
A finals del segle XIX els EEUU van voler comprar California a Mèxic i com que aquest no la va voler vendre van acabar invaïnt-la. En aquells temps anar de costa a costa era o bé un viatge de mesos per terra o bé per mar baixant fins al cap d’Hornos. Durant la guerra de secessió americana, el congrés va decidir construir línies de tren que atravessessin el país, per por a ser invaït en moments de crisi interna. El gran lobby de les constructores del ferrocarril van ser dels primers en instal.lar-se a San Francisco. D’aquesta època daten grans escàndols de malversacions de fons públics.
La ciutat va ser governada, pels poders econòmics durant gran part de la primera meitat del segle XX. Mica en mica, però, els sectors més lliberals van agafar poder. Suposo que quedava encara en l’esperit de la gent d’aquí la busqueda de la llibertat com per deixar-se dominar massa pels lobbys econòmics.
Gràcies sobretot a l’impuls que va donar a l’economia la segona guerra mundial finalment San Francisco va passar a ser una ciutat de primer ordre. Justament per l’època de la post guerra és quan Amèrica va veure l’aparició de dos dels fronts oposats que tant han caracteritzat aquest país . Per una banda la bonança econòmica dels anys 50 i el fet que els EEUU passessin a ser la potència mundial va crear un estar social molt materialista i cada cop més preocupat per la seguretat. Per altra banda part de la joventut que va néixer amb la gran depressió i va créixer en aquesta societat tant materialista es van sentir desplaçats i poc identificats amb la resta de la societat. D’ells va sortir la genreació Beat, precussora del moviment Hippie, que va tenir el seu pic als anys seixanta i com a seu San Francisco.
Així doncs tenim una ciutat que va passar de ser un fortí, a un poblet deixat de la mà de Déu, a un tuguri de criminals i aventurers, a un feud del capitalisme i finalment a la seu del moviment hippie. Ara però tot té un altre caire. San Francisco és la segona ciutat més cara dels USA, habitada per yuppies que s’han enriquit amb el boom de les dot-com. Encara és un important centre cultural i realment té un encant especial que em recorda molt a Europa, però el temps dels hippies ha passat i el regne del materialisme s’ha tornat a instaurar. Potser és només part d’un cicle i d’aquí un temps tornarà ser terra de creativitat i d’esperança. Jo almenys així ho desitjo, sinó la resta del món ho tenim magre.
Un altre dia us explico la història de Seattle.
Aquest petit viatge de 6 dies m’ha fet reflexionar una mica sobre la història d’aquest país i com ha modelat la manera de fer dels americans.
San Francisco no va ser fundat fins a mitjans del segle XVI. Els castellans ja portaven dos segles i mig a Méxic, però no s’havien decidit a investigar la costa californiana. Sigui com sigui el poble va ser fundat com una missió i un fortí, en una peninsula amb mal temps. El seu nom original va ser Misión, però ben avitat el poble va ser abandonat a causa de la mala qualitat de les terres pel conreu. El fortí va continuar allà amb els seu 20 o 30 soldats aborrits. Al cap del temps es va crear una altre poble anomenat Yerba Buena (per la profusió de menta que hi havia als voltants).
I així va continuar aquest poble de mala mort durant 100 anys sense passar dels 100 o 200 habitans, fins que un bon dia un pioner va trobar or per allà a prop. Aquí comença la veritable història de la ciutat. En menys de 2 anys la població va passar de 200 habitants a 25.000! Ja podeu pensar quin tipus de gent hi va anar a petar: el més espavilats de cada casa, els més aventurers, els més emprenedors, però també els més aprofitats, els més avariciosos i els més criminals.
La gent veïna a Yerba Buena a fer fortuna. Compraven un pic, una pala i cedàs i se n’anaven a les muntanyes a buscar or. Quan en tenien tornaven a San Francisco per embarcar i tornar a terres més civilitzades, però es trobaven els espavilats que intentaven descarregar al pobre home de l’or de les maneres, tant legals i com il.legals. Com us podeu imaginar el panorama de la ciutat era una mica salvatge.
A finals del segle XIX els EEUU van voler comprar California a Mèxic i com que aquest no la va voler vendre van acabar invaïnt-la. En aquells temps anar de costa a costa era o bé un viatge de mesos per terra o bé per mar baixant fins al cap d’Hornos. Durant la guerra de secessió americana, el congrés va decidir construir línies de tren que atravessessin el país, per por a ser invaït en moments de crisi interna. El gran lobby de les constructores del ferrocarril van ser dels primers en instal.lar-se a San Francisco. D’aquesta època daten grans escàndols de malversacions de fons públics.
La ciutat va ser governada, pels poders econòmics durant gran part de la primera meitat del segle XX. Mica en mica, però, els sectors més lliberals van agafar poder. Suposo que quedava encara en l’esperit de la gent d’aquí la busqueda de la llibertat com per deixar-se dominar massa pels lobbys econòmics.
Gràcies sobretot a l’impuls que va donar a l’economia la segona guerra mundial finalment San Francisco va passar a ser una ciutat de primer ordre. Justament per l’època de la post guerra és quan Amèrica va veure l’aparició de dos dels fronts oposats que tant han caracteritzat aquest país . Per una banda la bonança econòmica dels anys 50 i el fet que els EEUU passessin a ser la potència mundial va crear un estar social molt materialista i cada cop més preocupat per la seguretat. Per altra banda part de la joventut que va néixer amb la gran depressió i va créixer en aquesta societat tant materialista es van sentir desplaçats i poc identificats amb la resta de la societat. D’ells va sortir la genreació Beat, precussora del moviment Hippie, que va tenir el seu pic als anys seixanta i com a seu San Francisco.
Així doncs tenim una ciutat que va passar de ser un fortí, a un poblet deixat de la mà de Déu, a un tuguri de criminals i aventurers, a un feud del capitalisme i finalment a la seu del moviment hippie. Ara però tot té un altre caire. San Francisco és la segona ciutat més cara dels USA, habitada per yuppies que s’han enriquit amb el boom de les dot-com. Encara és un important centre cultural i realment té un encant especial que em recorda molt a Europa, però el temps dels hippies ha passat i el regne del materialisme s’ha tornat a instaurar. Potser és només part d’un cicle i d’aquí un temps tornarà ser terra de creativitat i d’esperança. Jo almenys així ho desitjo, sinó la resta del món ho tenim magre.
Un altre dia us explico la història de Seattle.
1 comentari:
he vist totes las fotos som mol
xulas tu i l'anna us ho esteu
passan d'allo mes be
molts petoons
Publica un comentari a l'entrada