Viure a america està resultant una experiència molt enriquidora.
Si si, no dic pas cap mentida! No us penseu que aquí tot es resumeix en treballar i menjar hamburgueses. Hi ha quelcom més que resta ocult als ulls dels llunyans europeus.
La idea que tenia jo d’america abans de venir era força pessimista. Me l’imaginava una terra despiadada on tot el que importava eren els diners i els diners i els diners. Per contra m’he trobat amb una ciutat (i fixeu-vos que dic ciutat i no país) on la gent va molt amb bici, on tots els supermercats o bé són de menjar orgànic o bé hi tenen una secció molt gran destinada. No m’ho esperava pas, jo, això!
A més es dediquen a dir pestes del Bush sense parar i quan em veuen amb la samarreta del Che venen a parlar amb mi per saber quina opinió en tinc i dir-me que ells la comparteixen!
Ostes això és molt fort!!!
Del tema seguretat també en puc parlar. Aquí no cal tancar la porta de casa. Un exemple: l’Anna va comprar un disc dur per internet i els de la companyia van venir i el van deixar davant de casa, allà al mig del carrer, i s’hi va quedar tot un dia sense que ningú l’agafés! Us imagineu això per Barcelona o per Sant cugat?
Els Estats Units són una terra plena de diversitat, diferent de la diversitat europea però tan mateix diversitat.
Aquí es distingeix clarament entre les dues costes i l’interior, o entre el nord i el sud. Les costes són eminentment progressistes i lliberals. L’interior és terra de Red necks (cazurros pueblerions) votadors del Bush i integistes religiosos. Aquesta mateixa distinció també es pot fer més o menys extensible entre les ciutats i les zones rurals. I dintre del que es pot considerar els Estats Units progressites la palma se l’enporten els del Pacífic Nord Oest, o sigui Oregon i Washington.
Perquè?
No us ho se dir ben bé. Potser per què són aprop de Canadà?
Per què tenene una tradició lliurepensadora?
Això potser es tema d’un altre Post
Si si, no dic pas cap mentida! No us penseu que aquí tot es resumeix en treballar i menjar hamburgueses. Hi ha quelcom més que resta ocult als ulls dels llunyans europeus.
La idea que tenia jo d’america abans de venir era força pessimista. Me l’imaginava una terra despiadada on tot el que importava eren els diners i els diners i els diners. Per contra m’he trobat amb una ciutat (i fixeu-vos que dic ciutat i no país) on la gent va molt amb bici, on tots els supermercats o bé són de menjar orgànic o bé hi tenen una secció molt gran destinada. No m’ho esperava pas, jo, això!
A més es dediquen a dir pestes del Bush sense parar i quan em veuen amb la samarreta del Che venen a parlar amb mi per saber quina opinió en tinc i dir-me que ells la comparteixen!
Ostes això és molt fort!!!
Del tema seguretat també en puc parlar. Aquí no cal tancar la porta de casa. Un exemple: l’Anna va comprar un disc dur per internet i els de la companyia van venir i el van deixar davant de casa, allà al mig del carrer, i s’hi va quedar tot un dia sense que ningú l’agafés! Us imagineu això per Barcelona o per Sant cugat?
Els Estats Units són una terra plena de diversitat, diferent de la diversitat europea però tan mateix diversitat.
Aquí es distingeix clarament entre les dues costes i l’interior, o entre el nord i el sud. Les costes són eminentment progressistes i lliberals. L’interior és terra de Red necks (cazurros pueblerions) votadors del Bush i integistes religiosos. Aquesta mateixa distinció també es pot fer més o menys extensible entre les ciutats i les zones rurals. I dintre del que es pot considerar els Estats Units progressites la palma se l’enporten els del Pacífic Nord Oest, o sigui Oregon i Washington.
Perquè?
No us ho se dir ben bé. Potser per què són aprop de Canadà?
Per què tenene una tradició lliurepensadora?
Això potser es tema d’un altre Post
2 comentaris:
Seattle no és ciutat dedicada al conreu, ni ciutat on es faci dificil l'intercanvi cultural, sinó més aviat al contrari. Seattle té molta immigració asiàtica, manté un fluxe continuu de gent amb Canadà i té la Boeing i IBM, dues macro-empreses assentades a Seattle, que contracten gent d'arreu. Gent que contrubieix a la varietat de pensament de la ciutat. Probablement, doncs, aquesta ciutat no és un exemple de ciutat americana clàssica.
Company, vols dir que Canadà no ha conquerit Seattle?
Me'n alegro que estiguis en una ciutat còmoda per viure-hi.
Firmat: en Xesco que ha acabat les vacances i retornar al curro...snif
Publica un comentari a l'entrada