diumenge, 2 de desembre del 2007

Qui es creu els diners?

Us heu parat mai a pensar com funciona realment els diner?
Jo ho trobo massa complicat!
Posem un exemple cotidià:
Jo treballo (o ho faig veure) i cobro una beca del MEC.
El MEC te un compte bancari amb uns numeros que diuen que tenen tants diners.
Un cop al mes el banc d'Espanya li diu a un Banc americà que posi un diners al meu compte. O sigui que basicament resten les diners que m'han de pagar del compte del banc d'Espanya i el sumen al meu.
Jo com que tinc una targeta vaig a la grocery store i agafo coses , passo per caixa i dono la meva targeta. Aleshores el banc de la grocery store li diu al meu banc que resti uns diners del meu compte i els suma al compte del super mercat.
En definitiva, des de que el MEC m'ha pagat fins que jo he comprat no hi ha rès tangible que hagi passat de mans. Simplement un seguit de gent que han sumat i restat numeros de diferents comptes bancaris. I tot això sense parlar del preu del diner, que com les divises canvien el seu valor relatiu i de moltres altres coses rares!
I jo em pregunto, com pot ser que això funcioni?
Primer de tot perquè els diners funcinin han de tenir un valor que avans estava sustentat en uns bens físics. Ara la major part dels diners són fets intangibles que se sustenten perquè tothom se'ls creu. Però que passaria si algun dia a la gent se'ls hi girés per no creure's els diners? Que passaria si demà anessis al mercat a comprar i els venedors no volguessin acceptar els papers o les targetes que tenim? I si ells volguessin tenir quelcom tangible a canvi de les seves mercaderies?
Aquesta no és una pregunta tant abstracta. De fet ha passat moltes vegades, quan una moneda s'ha devaluat, que de cop la gent ha passat a tenir uns diners que no valen rès.
Però el que més em sorpèn de tot és el fet que tot el sistema monetari es sustenta en la confiança que els bancs faran les transacions que toquen. Vull dir que es sumaran i restaran els diners que toca quan toca.... Això si que és un bon disvarat! Quina persona sana confiaria en que aquestes grans empreses que el seu únic objectiu és enriquir-se siguin honrades!!!
No m'estranya que el món vagi com va!