La música i la folosofia de la vida

Sembla que estic en un periode musical. Dos posts seguits sobre música!! Serà que no vaig prou d'excursió? Serà que l'arribada (lenta però inexorable) de l'estiu em desperta ritmes interiors?
En tot cas aquí us deixo anar una reflexió:
Sortir de la bombolla cultural on vivia m'ha permès descobrir moltes altres bombolles que coexistien amb la meva però que no es barrejaven. Entre moltes hi ha les bombolles musicals. Aquí he conegut gent molt posada amb el Rock (al més pur estil americà) el Hip Hop (també molt USA), el Heavy, la música-soroll experimental i fins i tot els sons folklorics-alternatius del sud est asiàtic. I m'he trobat que sense voler caure en generalismes i estereotips, si que existeix certa realció entre el tipus de música que hom escolta i la manera com viu la vida.

Sabent que amb el que diré ara puc rebre moltes crítiques i de nou reiterant la assumpció que les generalitzacions sempre són males aproximacions posaré algun expemple:

1) Els Rockeros: La gent que he conegut molt posada en el Rock els hi he trobat una actitud crítica i un punt "antisistema", però amb un caire agresiu, enfadat, una mica resentits amb el món. De fet ells mateixos em diuen que el rock es un moviment sorgit de la ràbia d'una joventud contra un sistema que no els hi agradava.

2) El Heavy: En aquest cas tot i que també em diuen que són alternatius, els més heviatas que he trobat per aquí els catalogaria més aviat de destructius. Gent força agresiva i poc dialogant amb actituds anti-tot "life-sucks".

3) Els Hip Hoperos: Segeixen el "main stram" cultural. No parlen de política ni els hi interessa sentir-ne parlar. Molt MTV.

4) Els Salseros: Llatins o noies.

5) Els Musica-sorollosos: Molt freaks, mengen molts bolets i es comuniquen mitjançant sorollos i xiulets. Són uns artistes incompresos per la majoria. Els hi agrada trobar-se per mirar pel.licules franceses.

6) Esl folk-music-del-sud-est-asiatic: Busquen aquella música que ningú més coneix. Es consideren viscuts i viatjadors però es restringeixen a aquells sons que són tant raros que ningú més escoltaria (el flamenco, la música dels balcans o la música cèltica és massa comercial per ells). Es porten bé amb els Musica-sorollosos, però no pas per la part artística sinó per la part snob de la música que escolten

5) El qui els hi agrada el Mau Chao, Dusminguets, Ojos de Brujo, etc: Són alternatius i polititzats, però sense la ràbia dels rockeros. Guapos, simpàtics, intel.ligents i molt interessants. Però als USA són uns marginats socials perquè la resta de la gent diu que en la música que els hi agrada hi ha masses sirenes... està tot fatal!!!