Vivim en un món absolutament surrealista. Els governs salven als rics amb el diner públic, justificant que sinó el mal recaurà en els "menys rics". Polítics de dretes fan campanya per "refundar el capitalisme", evidentment a la seva manera. Les grans potències mundials tornen a sorgir augurant un futur de blocs enfrontats, com si no n'haguessim après amb la guerra freda. La corrupció i l'absolutisme estan a l'ordre del dia en molts paisos "democràtics"...
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.
I que fa la gent? No veig pas grans mobilitzacions, ni cap indici dels moviments socials que es vivien durant el segon govern del PP. Ara al diari només es pot llegir sobre com el senyor Obama salvarà al món. Sembla que haguem oblidat quins són els valors fonamentals de la societat americana....
La meva impresió és que tothom està cagat de por. La gent te tanta por que està paralitzada i s'empassa qualsevol història que li venguin. En lloc d'esperar que un mesies ens salvi o que els polítics de dretes vegin la llum, potser seria moment d'actuar. Cal fer presió social, intentar que aquesta crisi no sigui una oportunitat perduda per canviar les coses cap a millor. I sobretot no ser ovelles que es mouen al ritme d'un gos lladrador. O potser si que ho som d'ovelles. Potser estem tant apoltronats en una societat de comoditats que el que realment volem és que ens deixin en pau amb la nostra tele i el nostre ipod.
Ara fa uns dies vaig llegir INTO THE WILD. En aquest llibre s'explica la història real d'un noi que ho va deixar tot endarrera per viure una vida de vagabundeig. seguint els seus somnis Aquesta història m'ha fet reflexionar molt sobre la vida que triem. Moltes vegades les nostres decisions no van dirigides a allò que més volem, sinó a allò que ens és més còmode.
Potser seria hora de prendre la iniciativa, deixar endarrera l'apoltronament de la comoditat i sortir a fer quelcom per millorar aquest món que sembla que se'n va a norris. I ara és el moment, per fer-ho, quan s'ha vist ben clar que el sistema establert no funciona.
Tinc la impresió, però, que això no passarà, i és una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada