dijous, 16 d’octubre del 2008

Parlem d'economia

Ja està! Ja he caigut en el parany dels temes d'actualitat!
Ara feia temps que intentava defugir temes populistes com els Obama/McCain o al economia, però ara, mentre llegia un article del Pais he tingut la nececitat incontrolable de dir un HO VEUS!!!!!!
I no és pas que estiguem espantant lleons o hipopotams, sinó que quan llegeixo que el senyor Brown o el senyor Sarkozy clamen a viva veu una regularització del mercat financier doncs començo a pensar en les reclamacions que feiem per allà l'any 2000 des dels moviments socials, com ara la taxa Tobi sobre les inversions especulatives o sobre la nefasta política del FMI, la OMC i altres ents més obscurs que controlen la economia mundial.
I ara faré el terrible paper del profeta que vindica les seves prediccions un cop han passat: Crisis econòmica mundial, crisi alimentaria (us en recordeu d'aquesta? Ara ja no surt als diaris però això no fa que desaparegui). Sembla ser que les polítiques eonòmiques del neo-liberalsime que ens han venut durant tants anys no han ajudat gaire a fer un món millor més just i menys pobre.
Em sembla doncs una mica esquizofrènic que ara uns polítics de deretes reclamin com a seves idees que tenen clarament un flaire "anti-globi". O si més no això diuen. m'agradaria saber que faran per "regularitzar el mercat financer". Molt em temo que aquesta serà una oportunitat més per clavar-nos un gol als ciutadans no-rics i retallar més les llibertats que tenim. Una mica com va passar després del 11 S.
Però, es clar! Ja ho veig com volen arreglar els mercats: protegint els bancs. Injectant diner públic en fons privats. Salvant el cul a tots aquests "espavilats" que s'han fet rics a base d'especular. QUINA SORT QUE TENIM!!! Mab unes idees tant bones i polítiques tant encertades segur que tot anirà millor.
Mireu, l'altre dia llegia que la única causa de les crísis és la absoluta manca de memòria de la gent. La història ens ha ensenyat que la econòmia és cíclica. Que la èpoques bones van seguides d'èpoques dolentes. Però sembla que els grans bancs tot poderosos se n'obliden d'això i cauen de forma "inesperada" en profundes crísis financeres. O potser no? Potser ja ho saben que els hi passarà, però també saben que quan les coses es posen difícils els goberns els hi injectarant diners públics salvant-los el cul. I qui acaba pagant? Doncs com sempre els qui menys tenen.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El tòpic s'ha fet realitat: Privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Quin bon negoci. Jo també intentaré muntar un banc. És un escàndol. Si una empresa plega el govern, òbviament, no la salva soltant pasta. Jo amb els bancs faria el mateix. A la merda!
Solució? A partir d'ara, com ens obliguen a tenir un banc per cobrar la nòmina, els diners a vista. Ni fons d'inversió, ni estalvis d'alt interés, ni polles. Bé, el tema dóna per molt
Una forta abraçada
Xesco

Anònim ha dit...

2 questions:

Quan tot torni al seu lloc, els bancs tornaran els diners als governs ? ...amb interessos ?

Quan un banc fa fallida, la teva hipoteca en aquell banc també fa fallida ? Una crisi econòmica pot fer els homes i les dones lliues ?

juanfran

Anònim ha dit...

Quan un banc fa fallida l'únic que no cau son les hipoteques. Si en un banc tens 20.000 euros i una hipoteca, si fa fallida perds els diners i la hipoteca has de pagar-la al banc que hagi comprat els actius del banc que ha fet fallida.
Xesco

Anònim ha dit...

com està el pati... heu vist Zeitgeist? Si voleu us la pujo a l'FTP, jo la tinc al disc dur

Anònim ha dit...

jana