divendres, 4 de setembre del 2009

Dues muntanyes dos móns

Aquest estiu he fet moltes excursions. Totes elles boniques i memorables, però com que no vull fer-me pesat amb les meves muntanyes he decidit mencionar-ne només dues que, potser, han estat les més emblemàtiques. Una va ser als Estats Units, a les Cascades, i l'altra als Pirineus d'Osca. dos móns molt diferents.

Glacier Peak (3213m):

Aquest és el volcà més remot de les Cascades i més des de que una riuada es va endur el pont que conectava amb la ruta més senzilla. Ara, per arrivar a aquest pic cal fer una aproximació de 25 Km i prop de 3000 m de desnivell acomulat de pujada, per després enfrontar-se amb una glacera. Per tant cal carregar tot el material d'alpinisme: cordino, arnés, crampons, piolet.... a podeu pensar que amb aquesta motxilla, el desnivell i la distància a recorrer aquesta és una excursió per fer tranquilament amb 3 dies. I així és com ho vam fer el Jairo, l'Aaron i jo. Vam caminar 2 hores el prmer dia, 18 hores el segon i 4 hores el 3er!
Si nois una matxacada del copón, però així són les munanyes prop de Seattle, molt remotes i amb llargues aproximacions. La recompensa s'ho val, però. Uns paisatges preciosos i una solitud total, atravessant boscos ancestrals, prats alpins glaceres desaparegudes, roques i finalment la neu i el gel de l'alta muntanya.
Aquí teniu el perfil de la excursió:

I aquí algunes fotos pel disfrute del personal




Cresta dels Picos de la Pez al Bachimala y punta del Sabre (3136m):

Classica cresta del pirineu on vam encadenar 9 tres mils amb un dia. Jornada castellera al pur estil Capdevila: a tota cresta!
Aquest ha estat el meu retrobament amb el pirineu que solia fer avans de marxar a Seattle i amb la millor companyia imaginable: el Xesco i el Fra. Aquesta cresta està situada darrera el Posets, i conté tots els elements característics del pirineu: roca agreste, rutes ben marcades amb fites, aproximacions curtes i dretes i refugis! si hi ah refugis! amb pistes que et porten fins prop dels 2000m !!! Que fàcil és fer un 3000 quan només s'han de pujar 1300 m de desnivell en lloc de 2000 o 3000m!!!! Això fa dels pirineus una serralada ideal per l'alpinisme. Fer alta muntanya no implica agafar-te dies extres de vacances per fer caps de setmana de 3 o 4 dies. Amb 2 dies en tens prou per viure aventures espectaculars. I aquesta en va ser una! Feia temps que no m'ho passava tant bé a la muntanya saltant de roca en roca amb timba a cada cantó i un ambient alpí exepcional. Fer crestes al pirineu és de les coses més divertides que he fet mai i és una experiència que no canvio per cap altra muntanya remota.

d'aquesta excursió no en tinc el perfil, però si unes quantes fotos. Apa a disfrutar-les!!


2 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Yeah man, una forta abraçada i ens veiem ben aviat...

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober