Els tornados són una de les expressions més violentes de la natura. Són espirals d'aire que van de la terra als núvols. Els vents generats acostumen a ser d'entre 60 i 100 Km/h, però s'han documentat casos de tornados amb vents de quasi 500 Km/h!!
Els tornados apareixen a tot el móns, però el centre d'estats units s'enporta la palma. Segur que tots coneixeu exemples de tornados del Mid West, des d'el mac d'Oz fins a pelicules més catastròfiques han escenificat la violència d'aquest fenòment. Però resulta que hi ha una peculiaritat dels tornados que te als científics molt intrigats: els pollastres desplumats!
Al llarg de la història s'han descrit molts casos on després d'un tornado s'han trobat pollastres vius però sense cap ploma. La raó d'aquest fenòmen no se sap. al principi es pensava que un vent prou fort podria arrencar les plomes del pollastre tot deixant el cos intacte. Per tal de demostrar aquesta teoria el Dr. Elias Loomis va fer un experiment el 1842. Va agafar un pollastre i el va disparar amb un canó a una velocitat superior als 600 Km/h, el resultat va demostrar que totes les plomes del pollastre havien quedat disperses, però també el cos del pollastre es va dispersar fins al punt que només van aconseguir recuperar-ne un petit fragment. Així doncs aquest experiment no era gaire conclusiu. Altres probes han demostrat que un vent suficientment fort com per arrancar les plomes també mataria al bitxo.
Una segona teoria suggeria que una zona de molt baixes pressions al mig del tornado podria provocar que les plomes de l'au explotessin deixant un afeitat perfexte. Per tal de demostrar-ho van posar pollastres dintre cameres de buit. Aquest cop l'únic que van aconseguir va ser matar al pobre animal, sense treure-li ni una ploma.
Finalment el 1965 el Dr. Vonnegut va formular la teoria de que sota una situació d'estres un pollastre podria perdre les plomes i que per tant davant la por que li generaria un tornado el pollastre es quedaria pelat de por. Aquesta teoria ha estat ampliament acceptada durant molt temps, per tothom menys pels criadors de pollastres. Aquests argumenten que si fos aixi de facil pelar una au ja faria temps que a les granges avicoles haurien implementat un tunel del terror destinat a pollastres.
Així doncs el misteri continua.
4 comentaris:
Bon post per retornar a escriure... pollastes i tornados.... intrigant....
A mi m'agrada molt el pollastre.
Potser el que passa és que la força cntrífuga que suporta el pollastre es tant brutal que li fa perdre les plomes però sense rebre ni un sol cop. L'experiment hauria de consistir en agafar un pollastre per les potes i fer-lo girar amb totes les nostres forces. Segurament, si no ens quedem amb les potes a les mans i el cos surt volant, alguna ploma perdrà.Si aleshores fem una simple regla de tres, entre la força que generem nosaltres i la d'un tornado, entendrem perfectament que el pollastre engolit per una bèstia de la natura es quedi pelat, però viu.
Quan ho probem?
Amb la meva avia de Berga, quan erem petits, soliem criar i matar a casa el pollastres. jo no els matava, erò sí que ajuda va a desplumar-los, i deu n'hi do el que costava. El tema és clar: dins els tornados hi ha l'esperit de la meva àvia, gran experta en desplumar pollastres i gallines, i no en deixa ni una per plomar. Algú podria dir el contrari?
Publica un comentari a l'entrada