Seattle ha canviat la pell de nou. Els últims dies han estat grisos i freds, anunciant la fi de l’estiu i el principi de la tardor.
Avui m’he llevat, tranquilament, cap a les nou del matí. He fet una mica el ronso i després m’he aixecat per esmorzar: una macedonia de fruita (poma, platan i raïm) regada amb suc de taronja. Aquesta setmana no puc menjar ni làctics ni hidrats de carbó, estic seguin una dieta que m’ha dit el Nestor per curar-me la tendinitis que tinc al dit des de fa cinc mesos, i la veritat és que funciona (això us ho explicaré a la pròxima entrada del blog). Un cop esmorzat m’he post de nou al llit i he estat llegint una estona un magnific llibre que us recomano molt: el Cicle Barroc de Neal Stephenson. M’hi he estat fins les onze, després m’he aixecat, vestit , m’he fet el dinar (una amianida amb pastanaga i sardines, també cosa de la dieta) i he anat cap al laboratori.
De camí he aprofitat per trucar als meus pares. Hem estat parlant quaranta minuts! Ells ben contents de setir-me i jo també, que al meu cor sempre hi tinc un racó per casa. Mentres parlava per telefon he arribat al laboratori, he conectat l’ordenador, obert el mail, i posat les coses a lloc. De seguit he posta una electroforesi i directament me n’he anat a correr, per ser solidari amb les meves proteines, que també corrien pel gel. He fet la volta al llac Union, 10 Km, sense apretar massa, disfrutant de l’exercici per relaxar la ment i afilar el cos.
Quan he arribat de nou al ISB m’he dutxat i m’he passat les següents 4 hores treballant. Sense estres, no us penseu! Una mica de RNA, una mica de proteines, algun cultiu, tot a ritme de Manu Chao i amb temps per veure un reportatge d’escalada que van fer al temps d’aventura i que el Maurici m’havia recomanat. He escrit alguns mails a casa i a gent d’aquí per intentar organitzar una excursió pel finde que ve. A més de tot això he començat a estudiar Perl, que d’aqui 20 dies vaig a Nova York a fer un curs de programació i vull anar-hi preparat.
Cap a les quatre i mitja el dia s’ha arreglat i ha sortit el sol. He aprofitat per marxar del labo perquè em toqués una mica l’aire. He pujat fins la quaranta cinc i m’he assentat en una terrasseta d’un cafè on m’he près una xocolata desfeta ben negra (cosa de la dieta!). Tots els bars i cafès de Seattle tenen wireless així que he he tret el meu ordinador i he continuat estudiant Perl. Hi he estat un parell d’hores. Quan els sol ha començat a baixar he recollit i me n’he anat a sopar a un restaurant Japonès que ja coneixia d’altres vegades. He menjat sopa de miso, sashimi (peix cru) i una tèmpura de bròquil. Això també és força compatible amb la dieta (l’únic que no, era el rebossat de la tèmpura), potser ara ja teniu més curiositat per saber d’aquesta dieta, no? Però espereu que encara n’hi ha més.
Després de sopar he passat pel super (QFC, 24h a day 7 days a week, this is america my friend!) i he comprat peix fresc, carn i verdures orgàniques per la setmana, (ai aquesta dieta!). He anat cap a casa on he cuinat una mica per la setmana: espinacs amb pinyons i panses, peix al forn en un llit de ceba i crema d’alberginia i ceba, recomanada per la meva mare, tot pensat per la famosa dieta!
Ara estic escrivint al blog amb una copa de vi a la mà i després potser miraré una pelicula abans d’anar a dormir, o potser llegiré una mica o estudiaré més Perl, que és molt interessant!
I així és com he passat un dia més a Seattle.
Avui m’he llevat, tranquilament, cap a les nou del matí. He fet una mica el ronso i després m’he aixecat per esmorzar: una macedonia de fruita (poma, platan i raïm) regada amb suc de taronja. Aquesta setmana no puc menjar ni làctics ni hidrats de carbó, estic seguin una dieta que m’ha dit el Nestor per curar-me la tendinitis que tinc al dit des de fa cinc mesos, i la veritat és que funciona (això us ho explicaré a la pròxima entrada del blog). Un cop esmorzat m’he post de nou al llit i he estat llegint una estona un magnific llibre que us recomano molt: el Cicle Barroc de Neal Stephenson. M’hi he estat fins les onze, després m’he aixecat, vestit , m’he fet el dinar (una amianida amb pastanaga i sardines, també cosa de la dieta) i he anat cap al laboratori.
De camí he aprofitat per trucar als meus pares. Hem estat parlant quaranta minuts! Ells ben contents de setir-me i jo també, que al meu cor sempre hi tinc un racó per casa. Mentres parlava per telefon he arribat al laboratori, he conectat l’ordenador, obert el mail, i posat les coses a lloc. De seguit he posta una electroforesi i directament me n’he anat a correr, per ser solidari amb les meves proteines, que també corrien pel gel. He fet la volta al llac Union, 10 Km, sense apretar massa, disfrutant de l’exercici per relaxar la ment i afilar el cos.
Quan he arribat de nou al ISB m’he dutxat i m’he passat les següents 4 hores treballant. Sense estres, no us penseu! Una mica de RNA, una mica de proteines, algun cultiu, tot a ritme de Manu Chao i amb temps per veure un reportatge d’escalada que van fer al temps d’aventura i que el Maurici m’havia recomanat. He escrit alguns mails a casa i a gent d’aquí per intentar organitzar una excursió pel finde que ve. A més de tot això he començat a estudiar Perl, que d’aqui 20 dies vaig a Nova York a fer un curs de programació i vull anar-hi preparat.
Cap a les quatre i mitja el dia s’ha arreglat i ha sortit el sol. He aprofitat per marxar del labo perquè em toqués una mica l’aire. He pujat fins la quaranta cinc i m’he assentat en una terrasseta d’un cafè on m’he près una xocolata desfeta ben negra (cosa de la dieta!). Tots els bars i cafès de Seattle tenen wireless així que he he tret el meu ordinador i he continuat estudiant Perl. Hi he estat un parell d’hores. Quan els sol ha començat a baixar he recollit i me n’he anat a sopar a un restaurant Japonès que ja coneixia d’altres vegades. He menjat sopa de miso, sashimi (peix cru) i una tèmpura de bròquil. Això també és força compatible amb la dieta (l’únic que no, era el rebossat de la tèmpura), potser ara ja teniu més curiositat per saber d’aquesta dieta, no? Però espereu que encara n’hi ha més.
Després de sopar he passat pel super (QFC, 24h a day 7 days a week, this is america my friend!) i he comprat peix fresc, carn i verdures orgàniques per la setmana, (ai aquesta dieta!). He anat cap a casa on he cuinat una mica per la setmana: espinacs amb pinyons i panses, peix al forn en un llit de ceba i crema d’alberginia i ceba, recomanada per la meva mare, tot pensat per la famosa dieta!
Ara estic escrivint al blog amb una copa de vi a la mà i després potser miraré una pelicula abans d’anar a dormir, o potser llegiré una mica o estudiaré més Perl, que és molt interessant!
I així és com he passat un dia més a Seattle.
2 comentaris:
Senyor Oriol Roda, se'l saluda des de Sant Cugat, un retornat com jo, que ja fa gairebe 7 mesos que corro per aqui, i que fa dos dies a la boda d'un amic nostre, en Ramon, el senyor Xesco em va comentar que tenies un blog, que per cert es molt xulo. Salutacions, vell amic!!!!!
Quino's back
Un dia ben solitari, pero ben arpofitat, si senyor. Ara estem els dos iguals. Jo també m'he quedat solet a caseta i també estic fent una vida plena i entretinguda, pero sempre amb calma i tranquilitat. Anims amb la dieta, tot i que segur que a tu ja t'està bé, per el que sembla no difereix molt del que menges normalment (tret de la llet). Jo per la meva part segueixo una altra dieta, frijol y tortilla (amb les seves mil i una versions, con arroz, con huevo, parados, volteados, con crema, con pasta, con chile.....).
Un petonàs d'una mica més abaix!
Publica un comentari a l'entrada