Fa molts dies que no escric rès al blog. He estat molt atabalat treballant i durant la setmana em queda poc temps per escriure. Els caps, de setmana, malauradament també els he tingut ocupats, i tampoc he pobut escriure. Perquè resulta que me'ls he passat a Canadà esquiant.....
Quina vida més dura la meva, no?
El cap de setmana del 16-17 de Febrer vaig marxar a Vancouver a casa el Joel. Vaig anar-hi amb auobús. El meu objectiu: una excursió amb esquís de muntanya. Vam anar a Elfin lake, que és el destí més popular de la zona.
Vam sortir disabte de matí per fer un aprell d'hores en cotxe cap al nord, per la carretera que va amunt fins a Alaska (uns 4000Km més enllà), fins arrivar a Samamish, un poble coster amb tot the muntanyotes al voltant. Aquesta és una zona molt coneguda d'escalada amb parets de 600 m de granit... ja les exploraré a l'estiu....
Des d'allà vam seguit uan pista forestal que s'endinsava pel parc natural Garibaldi. Fins que ens vam trobar la carretera gelada, on vam aparcar i vam començar a caminar amb els esquís a l'esquena. Erem 5 persones: el Joel, la Núira, el Steve i la Bobbi-Jo (vaia nom!) i jo. Després d'una hora per la carretera vam entrar al camí propiament dit. Era practicament com una pista de trineu de lo marcada que estava la traça de tanta gent! El camí transcorria entre els arbres enmig d'un silenci magestuós accentuat per la neu que queia.
Vam anar pujant fins a un refugi intermig on el camí s'obria i ben aviat s'enfilava fins una carena per on continuava, pla, una horeta més fins al refugi que quedava la costat del llac Elfin( 700m, 5h). El refugi era ben plè, així que vam plantar la tenda sobre la neu (uns 4 metres) i vam anar a sopar a dintre la caseta a la zona de menjador.
Aquest és un aspecte en el que difereixen els EEUU i Canadà. El fet que en aquest segon hi hagi un teixit social més fort afaboreix l'existència de clubs que mantenen refugis de muntanya. Per contra als EEUU el concepte club és una mica difús i els refugis te'ls has d'imaginar. He de dir, però, que ara que m'hi he acostumat no crec que sigui tant dolent que no hi hagi refugis. Fa que la muntanya estigui més neta i tranquila.
Tornant al meu relat, vam passar una nit relativament freda però ens vam llevar amb un sol raidant.
I QUINES VISTES!!!!!
Increible, magestuós, alucinant! AWESOME!!!
I que us he d'explciar de la baixada! un disfrute de la vida. Esquiant en neu verge i després seguint la traça del camí en mig dels arbres i fen la cabra boja.
Fiu fiu fiu
Quina vida més dura la meva, no?
El cap de setmana del 16-17 de Febrer vaig marxar a Vancouver a casa el Joel. Vaig anar-hi amb auobús. El meu objectiu: una excursió amb esquís de muntanya. Vam anar a Elfin lake, que és el destí més popular de la zona.
Vam sortir disabte de matí per fer un aprell d'hores en cotxe cap al nord, per la carretera que va amunt fins a Alaska (uns 4000Km més enllà), fins arrivar a Samamish, un poble coster amb tot the muntanyotes al voltant. Aquesta és una zona molt coneguda d'escalada amb parets de 600 m de granit... ja les exploraré a l'estiu....
Des d'allà vam seguit uan pista forestal que s'endinsava pel parc natural Garibaldi. Fins que ens vam trobar la carretera gelada, on vam aparcar i vam començar a caminar amb els esquís a l'esquena. Erem 5 persones: el Joel, la Núira, el Steve i la Bobbi-Jo (vaia nom!) i jo. Després d'una hora per la carretera vam entrar al camí propiament dit. Era practicament com una pista de trineu de lo marcada que estava la traça de tanta gent! El camí transcorria entre els arbres enmig d'un silenci magestuós accentuat per la neu que queia.
Vam anar pujant fins a un refugi intermig on el camí s'obria i ben aviat s'enfilava fins una carena per on continuava, pla, una horeta més fins al refugi que quedava la costat del llac Elfin( 700m, 5h). El refugi era ben plè, així que vam plantar la tenda sobre la neu (uns 4 metres) i vam anar a sopar a dintre la caseta a la zona de menjador.
Aquest és un aspecte en el que difereixen els EEUU i Canadà. El fet que en aquest segon hi hagi un teixit social més fort afaboreix l'existència de clubs que mantenen refugis de muntanya. Per contra als EEUU el concepte club és una mica difús i els refugis te'ls has d'imaginar. He de dir, però, que ara que m'hi he acostumat no crec que sigui tant dolent que no hi hagi refugis. Fa que la muntanya estigui més neta i tranquila.
Tornant al meu relat, vam passar una nit relativament freda però ens vam llevar amb un sol raidant.
I QUINES VISTES!!!!!
Increible, magestuós, alucinant! AWESOME!!!
I que us he d'explciar de la baixada! un disfrute de la vida. Esquiant en neu verge i després seguint la traça del camí en mig dels arbres i fen la cabra boja.
Fiu fiu fiu
Tot plegat una experència única. I per si això fós poc el cap de setmana següent hi vaig tornar!
Amb una colla de gent vam llogar un USV (pick ups gegantines típiques americanes) on cabiem 8 persones comodament i ens vam enfilar de nou cap a Canadà. Aquest cop l'objectiu era Whistler, un "poble" ski resort situat a 2 h de Vancouver en mig de les munanyes. Aquest poble el van disenyar als anys 60 fent servir com a model els pobles dels Alps. Així que em vaig trobar amb un centre peatonal tot mono i arregladet on des de la plaça del poble surten els remontadors cap a dos muntanyes senceres de pistes!
No m'extendré molt que ja em surt un post molt llarg, només us diré que hi havia una pista que feia 1600 m de desnivell, non stop! Que en 2 dies esquiant no vam poder fer totes les pistes i que a la nit vam sortir i ens vam trobar en un bar un grup tocant cançons del Manu Chao!!!
Tot plegat increible i per acabar-ho d'adovar vaig aprofitar un dia per anar a fer una altra excursió d'esquí de muntanya i amb un company vam pujar fins a dalt d'un pic per després baixar per pendents de neu verge increibles.
Dos caps de setmana plens de natura, de festa i d'esport!
Si voleu veure les fotos de la primera excursó mireu el link a Elfin Lake a dalt a la dreta
Amb una colla de gent vam llogar un USV (pick ups gegantines típiques americanes) on cabiem 8 persones comodament i ens vam enfilar de nou cap a Canadà. Aquest cop l'objectiu era Whistler, un "poble" ski resort situat a 2 h de Vancouver en mig de les munanyes. Aquest poble el van disenyar als anys 60 fent servir com a model els pobles dels Alps. Així que em vaig trobar amb un centre peatonal tot mono i arregladet on des de la plaça del poble surten els remontadors cap a dos muntanyes senceres de pistes!
No m'extendré molt que ja em surt un post molt llarg, només us diré que hi havia una pista que feia 1600 m de desnivell, non stop! Que en 2 dies esquiant no vam poder fer totes les pistes i que a la nit vam sortir i ens vam trobar en un bar un grup tocant cançons del Manu Chao!!!
Tot plegat increible i per acabar-ho d'adovar vaig aprofitar un dia per anar a fer una altra excursió d'esquí de muntanya i amb un company vam pujar fins a dalt d'un pic per després baixar per pendents de neu verge increibles.
Dos caps de setmana plens de natura, de festa i d'esport!
Si voleu veure les fotos de la primera excursó mireu el link a Elfin Lake a dalt a la dreta
2 comentaris:
Ei company, quanta neu que teniu per aquelles contrades! El pirineu segueix pelat i a València ja ha arribat la primavera.Una abraçada!
Xesco
ei que supercool eso de ir a canada para el finde! tu en la montanya y yo en la playa... y la cabra tira pal monte. ya me explicaras como haces eso tan chulo de pasar las fotos.
Publica un comentari a l'entrada