dijous, 20 de març del 2008

Estic a la Capital!

Aquests dies no escric gaire, quin desastre!
La meva excusa és la mateixa que ja deveu sentir moltes vegades: Tinc tanta feina!
Avui, però, si que tinc més de temps. Estic a Washington D.C. En un congrés aburrint-me una mica. Vaig arribar ahir i marxo demà, és un plis plas que costa 6 hores d'avió i 3 hores de canvi horri.
En circumstàncies així és quan la inmensitat d'aquesta país es fa més evident. O potser és quan tinc el tast del què és la vida dels "jefes", volant d'un cantó a l'altre per assitir a aquests meetings on la meitat de les xerrades no t'interessent per rès! Ai quina vida més dura! Tot el dia saturat de menjar i de cafès!
No sentiu mlta pena per mi?
Els congressos també són bons moments per veure com és realment la ciència. Tota politizada i plena de complots: Coses que es poden dir, coses que no, directrius del jefe de què hem d'enfatitzar i davant de quí... Més sembla una cort del segle XVIII quen no pas una reunió d'erudits entregats a la reserca del coneixement!
Però els essers humans som com som i ho som en totes les circumstàncies...
La vida es asi,
no la he inventado yo!!!!