dimarts, 5 de febrer del 2008

Obama vs Clinton


Ja tocava, no?
Era moment que tragués el tema de moda en el meu blog. Perquè la gran pregunta és "et mola la Hillary o et mola el Barak?"

Aquí a Washington (state) els caucuses no seran fins el dissabte, os sigui que el debat encara resta obert. Dels americans/es que tinc per aquí al voltant la metia són pro Obama i els altres estan més aviat incecisos. Crec que a molts els hi fa por que això del fenòmen Obama no sigui més que un miratge. De fet ara mateix estava repassant els resultats a la CNN (resultats al minut) i la senyora Clinton va una mica avançada... oh....

Us adoneu que si la Hillary ganyes els USA haurien estat governats per dues famílies durnat 24 anys! 4 de Bush, 8 de Clinton, 8 més de Bushos i ara serien 4 (com a mínim) Clintonians!!!

Jo personalment em defineixo una mica més pro Obama. Potser serà perquè representa la candidatura alternativa al sistema establert? o si més no això és el que ens volen fer creure....
Potser perquè no accepta financiació dels famosos lobbys que representen els poders econòmics? Serà perquè te un missatge que se surt de lo tradicional?

Hi ha un comentari, que se sent molt per aquí que a mi em resulta especialment interessant: la gent sembla que vota al senyor Obama perquè realment el volen votar! Això que d'entrada sembla tant obvi no ho és tant si ens parem a pensar quantes vegades hem votat nosaltres a candidats/partits que realment ens creguessim. Jo, ja fa temps que voto al que em sembla menys pitjor. Fisn i tot ara rebo missatges de "heu votar per evitar que la dreta torni al poder!" o sigui que es vota no al partit que ens agrada si no que votem per evitar que el partit que no ens agrada arribi al poder!! Us adoneu com n'es de tristament excepcional el fenòmen Obama. La gent el vota perquè creuen en ell! No aps per evitar que els republicans continuin governant ni perquè sempre han votat demòcrates! De fet aquest home guanya perquè gent que no votava ho fa ara seguint aquest impuls.

El que jo em pregunto és quan hi ha realment darrera aquest personatge i quan és efecte mediàtic. Però sincerament m'agradaria poder veure-ho.

4 comentaris:

Ana Lucía Mendes ha dit...

Maneiríssimo. Me deu vontade de tomar uma margherita. Arriba.
Veja os meus blogs. Abraços.
http://paintingsandredluccalilianarosa.blogspot.com/

http://lilianarosa.blogspot.com/

http://andredlucca.blogspot.com/

http://ocirquinhodeluisa.blogspot.com/

http://comediadivertidamente.blogspot.com/

http://ossegredosdealmerinda.blogspot.com/

Anònim ha dit...

Jo el votaria perque és negre. Això si que és trencador. A Espanya estem a anys llum de veure un candidat negre (bé, de fet em sembla que també estem a anys llum de veure una candidata dona). Estem fatal! I per cert, 24 anys dos families no està gens malament. A Catalunya hem tingut 24anys una sola persona (Pujol)
Xesco

Anònim ha dit...

Jo no sé si preferixo a la Clinton o a l'Obama (de fet, no he sentit el discurs de cap dels dos candidats). En tot he de dir q la Clinton em recorda erxageradament a la Margaret Thatcher!! Vosaltres que m'en dieu?¿ és o no és?? A més la Thatcher era conservadora; per tant, tenint en compte les directrius q ens donava l'Oriol sobre lo esquerrans q són els democrates no em sembla tan escabellada la comparació.

Un petonàs immens, Oriol!

Anna

Oriol Roda ha dit...

De fet no es gens descabellada la comparació Clinton Tacher. Malgrat la Hillary és més lliberal que la Tacher, les dues són dones que no es caracteritzen pas pels seus valors "femenisn" o sigui que posar una dona com aquesta de presidenta no es tant diferent a tenir un home!