Més Esquí de Muntanya

L'Alpine Touring (AT) és com els americans li diuen a l'esquí de muntanya. Mira que ho fan difícil aquesta gent.... ja podrien dir-li Mountain Skiing! Però la cosa és més complexe que això. Backcountry ski és esquí fora pista, Telemarking és quan fan servir esquis telemarcs i AT és quan puges amb pells de foca i baixes fent backcountry. També hi ha la variant alpine touring, que ve a ser el mateix però per terreny menys empinat.... Total, que jo per comoditat he decidir anomenar al que faig AT. Perquè només són dues lletres i per tant és senzill de recordar.

El fet és que aquesta primavera m'he fet un bon fart d'ATejar. Em vaig comprar uns nous esquís fantàstics i els hi he tret tant partit com he pogut. Les dues excursions més rellevants que he fet han estat l'ascenció al camp base del Mnt. Rainier (3.400m) i l'ascenció al Colchuk pass fent nit al Colchuck lake (2700m). La primera excursió és una ascenció de 1200m de desnivell per terreny ample alpí. Amb metres i metres de neu, que a la baixada es van disfrutar com un animalot. Algunes fotos les podeu trobar en aquest link:
http://drussel.smugmug.com/gallery/4938111_EPtQH#295304990_EeQTj
La segona excursió va ser molt més salvatge. Primer que vam carregar els esquís a l'esquena unes 2 h avans de començar a foquejar (skin up). Després una ascenció pel mig del bosc força tècnica i que pressagiava una baixada molt dura. Finalment al llac, quan vam acampar es va posar a ploure a pinyon i després a buffar un vent terrible. El dia següent la neu estava, com no, molt gelada i els primers trams de pujada van ser molt complicats tecnicament. Per sort feia bon temps i les vistes eren meravelloses. Jo finalemnt em vaig cansar de tantes travesses i em vaig carregar els esquís a l'esquena i cap amunt a bon ritme. Això si, baixar des del coll al llac va ser increible. Ambient alpí 100% amb vistes fabuloses i una neu molt decent! Del llac al cotxe tot va ser una altra història. Neu super pasta que feia molt difícil girar, després per dintre el bosc sense camí a l'aventura. Finalment vam enganxar el camí i vam disfrutar d'unes baixades seguin la traça de neu, amb girs soptats i pasos estrets entre roques que posaven a proba la meva destresa, però me'n vaig sortir molt bé. La perla de l'excursió va venir al final, quan al treure'm els esquís per carregar-los a l'esquena l'últim tram un se me'n va anar avall dintre el riu! i jo darrera! Es clar, no volia pas perdre el meu esquí nou estimat! Total que vaig fer els últims 3 Km xop de cap a peus. Per sort feia caloreta. Quan tingui fotos d'aquesta segona excursió ja les penjaré al bloc.