Esquiant a Canadà

Fa molts dies que no escric rès al blog. He estat molt atabalat treballant i durant la setmana em queda poc temps per escriure. Els caps, de setmana, malauradament també els he tingut ocupats, i tampoc he pobut escriure. Perquè resulta que me'ls he passat a Canadà esquiant.....
Quina vida més dura la meva, no?
El cap de setmana del 16-17 de Febrer vaig marxar a Vancouver a casa el Joel. Vaig anar-hi amb auobús. El meu objectiu: una excursió amb esquís de muntanya. Vam anar a Elfin lake, que és el destí més popular de la zona.
Vam sortir disabte de matí per fer un aprell d'hores en cotxe cap al nord, per la carretera que va amunt fins a Alaska (uns 4000Km més enllà), fins arrivar a Samamish, un poble coster amb tot the muntanyotes al voltant. Aquesta és una zona molt coneguda d'escalada amb parets de 600 m de granit... ja les exploraré a l'estiu....
Des d'allà vam seguit uan pista forestal que s'endinsava pel parc natural Garibaldi. Fins que ens vam trobar la carretera gelada, on vam aparcar i vam començar a caminar amb els esquís a l'esquena. Erem 5 persones: el Joel, la Núira, el Steve i la Bobbi-Jo (vaia nom!) i jo. Després d'una hora per la carretera vam entrar al camí propiament dit. Era practicament com una pista de trineu de lo marcada que estava la traça de tanta gent! El camí transcorria entre els arbres enmig d'un silenci magestuós accentuat per la neu que queia.
Vam anar pujant fins a un refugi intermig on el camí s'obria i ben aviat s'enfilava fins una carena per on continuava, pla, una horeta més fins al refugi que quedava la costat del llac Elfin( 700m, 5h). El refugi era ben plè, així que vam plantar la tenda sobre la neu (uns 4 metres) i vam anar a sopar a dintre la caseta a la zona de menjador.
Aquest és un aspecte en el que difereixen els EEUU i Canadà. El fet que en aquest segon hi hagi un teixit social més fort afaboreix l'existència de clubs que mantenen refugis de muntanya. Per contra als EEUU el concepte club és una mica difús i els refugis te'ls has d'imaginar. He de dir, però, que ara que m'hi he acostumat no crec que sigui tant dolent que no hi hagi refugis. Fa que la muntanya estigui més neta i tranquila.
Tornant al meu relat, vam passar una nit relativament freda però ens vam llevar amb un sol raidant.
I QUINES VISTES!!!!!
Increible, magestuós, alucinant! AWESOME!!!
I que us he d'explciar de la baixada! un disfrute de la vida. Esquiant en neu verge i després seguint la traça del camí en mig dels arbres i fen la cabra boja.
Fiu fiu fiu

Tot plegat una experència única. I per si això fós poc el cap de setmana següent hi vaig tornar!
Amb una colla de gent vam llogar un USV (pick ups gegantines típiques americanes) on cabiem 8 persones comodament i ens vam enfilar de nou cap a Canadà. Aquest cop l'objectiu era Whistler, un "poble" ski resort situat a 2 h de Vancouver en mig de les munanyes. Aquest poble el van disenyar als anys 60 fent servir com a model els pobles dels Alps. Així que em vaig trobar amb un centre peatonal tot mono i arregladet on des de la plaça del poble surten els remontadors cap a dos muntanyes senceres de pistes!
No m'extendré molt que ja em surt un post molt llarg, només us diré que hi havia una pista que feia 1600 m de desnivell, non stop! Que en 2 dies esquiant no vam poder fer totes les pistes i que a la nit vam sortir i ens vam trobar en un bar un grup tocant cançons del Manu Chao!!!
Tot plegat increible i per acabar-ho d'adovar vaig aprofitar un dia per anar a fer una altra excursió d'esquí de muntanya i amb un company vam pujar fins a dalt d'un pic per després baixar per pendents de neu verge increibles.
Dos caps de setmana plens de natura, de festa i d'esport!
Si voleu veure les fotos de la primera excursó mireu el link a Elfin Lake a dalt a la dreta

Ja em surten els V3! (o el fabulós món de les graduacions d'escalada)

Avui estic content i un xic adolorit. finalment comencen a sortir-me els V3 del boulder!!!!
Per tots aquells que segui fidelment el meu blog, ja sabreu que l'estiu passat me'l vaig passar amb el dit lesionat i que gràcies a una fabulosa dieta em vaig recuperar al Septembre.
Des d'aleshores he estat escalant asiduament amb el Sergi (un company de penes i alegries Post-Doctorals) a Stone Garden. Un gimnàs d'escalada bastant gran. Amb una secció gegantina de boulder i una altra més modesta d'escalada. De tant en tant també vaig a Vertical World, un altre gimnàs d'escalada, encara més gran on bàsicament s'escala amb corda.
Com que a Seattle acostuma a ploure anar a escalar a l'aire lliure queda reservat als mesos d'estiu. Tot i així hi ha molta cultura muntanyera i escaladora. Els dos gimnassos estan sempre a tope, amb gent super mazas escalant coses impossibles. Stone garden és digne de ser visitat. Tot el terra esta cobert per un acoxinat i a sobre hi ha matalassos per les zones més exposades. Cada mes canvien les vies, que estan marcades amb cintes de colors. La graduació va de V0 fins a V14 fent servir l'escala de boulder. Jo vaig començar probant V1 i alguns V2. Ara els V2 ja em surten tranquilament i fins hi tot he fet un parell de V3!!!!! Clar, això comparat amb els V7 i V8 que fa la gent per allà és tonteria, o sigui que encara estic en el grau de "pardillu".
Vertical World, per contra, comq ue te vies de corda fa servir l'escala de Yosemite, que és la estandard als EEUU. Aquesta escala va de 5.0 fins a 5.15. Quan vaig alla em barallo amb els 5.10c i encara no em surten del tot!
I ara és quan em direu "Oriol, molt bé tots aquests numeros, però a mi em dieun rès". Doncs a mi em passava el mateix al principi. Jo estava acostumat a l'escala francesa de 6a, 6b, etc. I quan vaig arribar aquí volia saber a que corresponia cada grau. Ha arribat un punt, però que ja no m'hi fixo. És molt difícil comparar un grau de boulder amb un d'escalada i pel que fa a l'escala Yosemite, doncs m'hi he adaptat, tla com m'he adaptat als Farenheit, a les milles, els peus, les onces i tot aquest garbuix d'unitats que fan servir en aquest pais.
Si teniu curiositat us adjunto una taula de conversió, però segons això un V3 és un 7a i un 5.10c un 6b, o sigui que poc cas s'en pot fer!

YDS ------ Francesa ------ Bouldering
5.2
5.3 --------- I
5.4 --------- II
5.5 --------- III
5.6 --------- IV
5.7 --------- V−
V
5.8 --------- V+
5.9 --------- 6a
5.10a ------ 6a+ ---------- V0
5.10b
5.10c ------ 6b ------------ V1
5.10d ------ 6b+
5.11a ------ 6c ------------ V2
5.11b ------ 6c+
5.11c ------ 7a ------------- V3
5.11d ------ 7a+
5.12a ------ 7b ------------ V4
5.12b ------ 7b+
5.12c ------ v7c ----------- V5
5.12d ------ 7c+ ---------- V6
5.13a ------ 8a ------------ V7
5.13b ---------------------- V8
5.13c ------ 8a+ ---------- V9
5.13d ------ 8b ----------- V10
5.14a ------ 8b+ ---------- V11
5.14b ------ 8c ------------ V12
5.14c ------ 8c+ ----------- V13
5.14d ------ 9a ------------ V14
5.15a ------ 9a+ ----------- V15

Obama vs Clinton

Ja tocava, no?
Era moment que tragués el tema de moda en el meu blog. Perquè la gran pregunta és "et mola la Hillary o et mola el Barak?"

Aquí a Washington (state) els caucuses no seran fins el dissabte, os sigui que el debat encara resta obert. Dels americans/es que tinc per aquí al voltant la metia són pro Obama i els altres estan més aviat incecisos. Crec que a molts els hi fa por que això del fenòmen Obama no sigui més que un miratge. De fet ara mateix estava repassant els resultats a la CNN (resultats al minut) i la senyora Clinton va una mica avançada... oh....

Us adoneu que si la Hillary ganyes els USA haurien estat governats per dues famílies durnat 24 anys! 4 de Bush, 8 de Clinton, 8 més de Bushos i ara serien 4 (com a mínim) Clintonians!!!

Jo personalment em defineixo una mica més pro Obama. Potser serà perquè representa la candidatura alternativa al sistema establert? o si més no això és el que ens volen fer creure....
Potser perquè no accepta financiació dels famosos lobbys que representen els poders econòmics? Serà perquè te un missatge que se surt de lo tradicional?

Hi ha un comentari, que se sent molt per aquí que a mi em resulta especialment interessant: la gent sembla que vota al senyor Obama perquè realment el volen votar! Això que d'entrada sembla tant obvi no ho és tant si ens parem a pensar quantes vegades hem votat nosaltres a candidats/partits que realment ens creguessim. Jo, ja fa temps que voto al que em sembla menys pitjor. Fisn i tot ara rebo missatges de "heu votar per evitar que la dreta torni al poder!" o sigui que es vota no al partit que ens agrada si no que votem per evitar que el partit que no ens agrada arribi al poder!! Us adoneu com n'es de tristament excepcional el fenòmen Obama. La gent el vota perquè creuen en ell! No aps per evitar que els republicans continuin governant ni perquè sempre han votat demòcrates! De fet aquest home guanya perquè gent que no votava ho fa ara seguint aquest impuls.

El que jo em pregunto és quan hi ha realment darrera aquest personatge i quan és efecte mediàtic. Però sincerament m'agradaria poder veure-ho.